En la darrera compareixença pública del president de la Generalitat, José Montilla, davant el Parlament, Felip Puig, secretari general adjunt de Convergència Democràtica de Catalunya, als passadissos va etzibar una bona perla, mentre sortia enfurismat del debat del Parlament (abans que acabés): ─Constatar una vegada més que el president Montilla destrossa el català.No content amb aquesta sortida de to, encara va argumentar: ─M'he posat de mal humor perquè ni tan sols llegint és capaç de tenir una mínima dicció i pronunciació correcta de la nostra llengua.1
Bravo! Bravíssismo! Ja tenim titular per treure'ns la son de les orelles durant l'estiu!
I així, d'una tirada ens carreguem tots els esforços encaminats a que les persones no catalanes de naixement puguin algun dia atrevir-se a parlar la nostra llengua. Immersió lingüística? Li sona d'alguna cosa aquesta paraula, Sr. Puig?
I és clar que el president Montilla no parla la llengua de Carles Riba. Com no és menys veritat que difícilment una persona que adopti el català com a segona (o tercera o quarta) llengua ho farà mai com un parlant nadiu. Apa, vés i digues-li al Mathew Tree que dissimuli l'accent anglès i que parli tan bé com els funcionaris de la Generalitat.
I ja, de pas, fotem una andanada potser insalvable a la línia de flotació del naixent Manifest "El català, llengua comuna", signat per més de 25 associacions i entitats, moltes d'elles Associacions de persones immigants que arriben a aquest país ambla il·lusió de sentir-s'hi algun dia acollides.
Però és clar, com podem permetre que ho llegeixi Nahat El Hachmi i a qui se li ha acudit donar-li el premi de novel·la Ramon Llull!
Perquè jo puc entendre que critiquem amb duresa aquells que viuen, treballen i es lucren a Catalunya i no tenen ni han tingut mai el mínim interès en aprendre la nostra llengua. No els cal, és clar! No ho necessiten! I després resulta que és el castellà la llengua perseguida i maltractada. Botxins amb pell d'ovella!
Però tots aquells que fan l'esforç de parlar i entendre el català, malgrat les burletes d'aquells catalans de pedra picada que se'n riuen del seu accent (miserables, també!), doncs em mereixen tots els respectes i admiració. I els ajudaré sempre que els faci falta.
I mentrestant, al seu poble que també és el meu, els seus companys de partit programen una sessió d'estiu a la fresca a la plaça del Casal i ens fan empassar una pel·lícula en castellà. És clar!, perquè els nostres fills s'hi vagin acostumant ja de petits!
Nota 1: Les declaracions i la imatge de Felip Puig les he preses d'un article de Nació Digital d'ahir, 17 de juliol de 2008.
8 comentaris:
Discrepo, Víctor. El senyor Mathew Tree parla un català molt correcte i el Montilla, no. No es tracta de tenir accent anglès o andalús, sinó de tenir un nivell adequat al càrrec que ocupes, de donar exemple.
Jo, si fos el Montilla, tindria vergonya de parlar tan malament la llengua pròpia de Catalunya. I a ell això no l'ha preocupat fins ara. Per què? Perquè el català és secundari.
Hauríem de preguntar a tots els immigrants si els sembla bé que el president de Catalunya parli tan malament, i si als seus països d'origen això també passa.
Jo discrepo del marc. Si jo, posem per cas, me'n vaig a França, i per un casual (que no serà), els meus fills, que vindran amb mi, i amb els quals hauré parlat català de sempre i a casa i bé que ho faré per no perdre la meva llengua... doncs, els meus fills arribessin a tenir un futur polític, qui els podria culpar de tenir accent català o de dir catalanades? Totalment d'acord amb el teu post, i només falta que ens en parlin els convergents, que són els primers de canviar de llengua per un seient o un càrrec, au va...
Petons, més val que calli que m'enfado, a tota aquesta colla de trepes no els vull ni escoltar!
Zel, que el Marc no és un trepa, que és un bon xicot. :-)
Reconec que és un tema difícil i desperta moltes sensibilitats. Però cal abordar-los aquests temes, sens dubte.
Doncs jo estic d'acord amb el Marc (estic d'acord que és un trepa,vull dir, jejeje). Fora broma. I com va dir Jack l'Esbudellador, anem per parts.
Estaràs d'acord amb mi que la llengua és un dels trets definitoris més importants de la nostra cultura i del nostre país. Probablement és el tret amb què més gent identificaria Catalunya.
El Sr. Montilla és la nostra més alta representació com a Govern. No és un polític qualsevol, a Catalunya.
Aquest president hauria de tenir el respecte màxim per la cultura i el país. El màxim. Sense concessions de cap mena. Màxim càrrec, màxima representació política, màxim respecte pel país. I això inclou la llengua.
I no està bé que comparis un immigrant que arriba aquí amb la nostra màxima representació política. Qualsevol immigrant pot ser president, però el respecte màxim per la nostra cultura és del tot necessari. Jo ho trobo evident. Aquí i a Burkina Faso.
¿Tu creus sincerament que està fent un esforç per millorar el seu català? Jo no veig aquesta millora, per ara. Com diu el Marc, malauradament a molts ja els està bé que el tema de la llengua sigui secundari. Però en un president ja és l'extrem de la insensibilitat.
Suposo que seria el moment d'anar a una hemeroteca i veure discursos de Montilla de fa deu anys i veure els d'ara.
Jo crec que sí que ha millorat.
Tampoc et dic que se'ns hagi de caure la bava cada vegada que Bruce Springsteen diu "Com esteu?", però són aquestes les actituds que s'agreeixen
L'altre dia explicaven que el Boss després d'un concert on havia dit aquest "Com esteu, Barcelona?" deia que havia parlat "spanish" al concert. Maledicències, segur.
Al darrer paràgraf del teu post hi ha un error: el regidor que va programar el cinema a la fresca va ser el nou regidor de Joventut (Joan Ramon Mimó) que com bé saps pertany als iVall, i no pas a CiU. Comprenc que t'ho hagis fet venir bé, però en aquest cas, se non é vero, é mal trovato.
Toni, em vols dir amb això que quan es governa en coalició és campi qui pugui després de les negociacions per repartir les àrees de poder?
No m'ho crec. I si és així, malament anem.
També cal saber que Ivall neix d'una escissió de CIU Vallromanes. Potser per desacord amb l'ús del català... perquè ara mateix recordo un cartell ple a vessar de faltes d'ortografia que també vas sortir amb la mateixa defensa: això és cosa d'Ivall.
De moliner mudaràs, i de lladre no t'escaparàs. :-)
Publica un comentari a l'entrada