dimarts, 1 de juliol del 2008

El refranyer català-castellà als Bloggies del món a RAC1


RAC1 i en concret el programa El món a RAC1, dirigit per Jordi Basté, és potser dels programes radiofònics que més han apostat per les noves tecnologies i pel món dels blogs en particular.

No són els únics, sens dubte, i no voldria pas oblidar programes com el que fa Vicent Partal a Catalunya Ràdio des de gairebé abans que s'inventés Internet, l'Internauta (que esperem que no salti com les darreres crostes nacionalistes que salten a Catalunya Ràdio) o el programa de Mònica López a COM Ràdio, Digitals, com una petita mostra que no vol pas ser exhaustiva.

Al que anava. El programa de Jordi Basté té diversos apartats dedicats a la tecnologia que van tenint una presència continuada durant les hores de programa i una presència palpable en forma de blogs propis i apartats al web de la Ràdio.

No són els únics espais recomanables del programa, també us recomano l'espai de Ramon Solsona, La paraula del dia, per exemple. Deu minutets diaris que podeu escoltar en diferit des dels podcasts de RAC1, amb explicacions lúcides i interessants sobre els mots i el seu origen.

Bé, doncs, un d'aquests apartats és els Bloggies del món, on cada dia proposen dos blogs entre els enllaços recomanats del Blog d'El Món a RAC1.

I el dia 1 de juliol, un dels bloggies del món era el Refranyer català-castellà. Us reprodueixo la breu ressenya que n'han fet:

“Un proverbi és l’enginy d’un de sol i la saviesa de tots”. Aquesta frase de John Russell ens dóna la benvinguda al blog dels refranys.

Sempre queda bé fer servir algun refrany o frase feta per posar la cirereta a, per exemple, un discurs o un escrit. Doncs bé, el blog Refranyer Català-Castellà ens n’ofereix un amplíssim ventall d’oportunitats. No només amb refranys, també amb els seus sinònims i els homòlegs en castellà. Per exemple: “Moneda falsa, de nit passa”, que és el mateix que dir “De nit, tots els gats són negres”, que en castellà és “De noche, todos los gatos son pardos”.

M'ha agradat que es fixessin en la frase de John Russell, que encapçala el blog, perquè és un dels idearis que em mouen a escriure sobre paremiologia, a compartir-la i a escoltar a tots els qui em volen aportar el seu granet de sorra.

Un anyet de vida, només, més de 1.300 refranys documentats, més de 25.000 visites i gairebé 75.000 pàgines visitades, amb una mitjana de gairebé 3 pàgines vistes per cada visitant, la qual cosa demostra que el contingut interessa i els usuaris no arriben i marxen, sinó que s'hi asseuen bé i gaudeixen del contingut.

6 comentaris:

Puigmalet ha dit...

La feina ben feta, Parèmies!

Ens n'alegrem molt i molt.

Els del PiT ha dit...

I és que s'hi està tan bé que només li manca música...
És broma, això de la música.
Per mitjà del refranyer va ser quan et vaig conèixer, cosa de la qual n'estic orgullós.
Ànims company, i endavant!

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Bé, no és comparable a tocar amb els dits el cel, però s'hi acosta. :-)

He, he, he. És broma, però sempre fa gràcia veure que algú es fa ressò de la teva feina i a més es treballa una mica la presentació.

Sergi, encara ens queda molt per recórrer, ja ho veuràs!

Anònim ha dit...

Enhorabona, Víctor. Tota la teva obra és epsctacular, però el català-castellà és especialment oportú.

Endavant!!!

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

que?ja portes el pitet de la teva menuda?digali al marc que això de "epsctacular" sona estrany, llevat que sigui fet expressament ;-)

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Marc, per això vaig començar amb el refranyer català-castellà: calia omplir un buit en les consultes a Internet. La resta ha anat sorgint espontàniament. :-)

M. Mercè, el Marc és tan estupend, que fins i tot quan diu "epsctacular" s'entén que volia dir pecstauclar