Feia temps que cercava un article que recordava de Josep M. Espinàs a l'Avui on encadenava tot un seguit de frases fetes. De fet, vaig fer una crida al blog ara fa més d'un any i no havia obtingut resposta.Ja sé que és un recurs bastant amanit, però què voleu que us digui: quan estan fets amb gràcia, els trobo força ocurrents, didàctics i útils per exemplificar l'ús de parèmies ben diverses.
Doncs avui, enterenyinant-me per Internet anant d'ací cap allà, m'ha aparegut davant dels ulls en un document d'Scribd. Coneixeu Scribd? Un altre dia us en parlaré amb més detall. Quedeu-vos, però amb què és un lloc on compartir documents de moltes menes (de text, presentacions, fulls de càlcul, pdf...), amb opcions d'¡incrustar-los en qualsevol pàgina web, compartir-los, votar-los, enviar-los per correu electrònic... Us sona, oi? Implementa la majoria d'opcions que tenen aplicacions semblants del web 2.0 (Youtube, per a vídeos; Flickr, per a fotografies; Slideshare per a presentacions; Delicious, per a enllaços; Librarything, per a llibres, ...).
Com que només deixa visualitzar el text, us el reprodueixo tot seguit, que m'interessa tenir-lo sencer per poder-hi treballar posteriorment.
Un fullet de la campanya
En escoltar que aquella emissora només transmetia marxes militars, vam comprendre que les coses anaven a mal borràs; buscàvem informació a tort i a dret, i la indiferència de la televisió ens feia sortir de polleguera. Les fonts oficials fugien d'estudi, i alguns amics que tenien por d'haver de pagar els plats trencats eren partidaris del cames ajudeu-me.
Hi havia un desconcert de ca l'ample, i les botigues de queviures i les gasolineres s'omplien de gom a gom. Els qui sabien el pa que s'hi dóna quan no tot són flors i violes pensaven en la democràcia i deien: ja li pots anar al darrere amb un flabiol sonant. Demanar que això durés era demanar la lluna en un cove. Us pensàveu que era bufar i fer ampolles? Hi ha gent dura de clepsa, que ha rebut com a herència l'art de tallar el bacallà, i per moltes il·lusions que ens fem els testos s'assemblen a les olles.
Escoltant els rumors i les notícies, una de freda i una de calenta, trèiem foc pels queixals. Davant dels precedents, havia estat un error fer els ulls grossos i fugir d'estudi. Per quins set sous els responsables no s'havien volgut posar cap pedra al fetge? Per què fer la gara-gara als qui fan la guitza? Prou que ho avisàvem, però sempre ens sortien amb un ciri trencat, oblidant que hi ha qui té la mà trencada en la pràctica del bon vent i barca nova.
Ara sabem que la solució ha arribat gairebé a misses dites, i que de moment, l'única esperança és continuar fent la viu-viu, però sempre amb la por de perdre bous i esquelles. Els qui remenen les cireres, ens ho explicaran algun dia amb tots els ets i uts? Sabem que la democràcia no ha de tenir pa a l'ull, perquè el més calent és a l'aigüera i no hi ha més cera que la que crema. Si fem figa ja hem begut oli.
Avís al lector: m'he limitat a enfilar una darrera l'altra i improvisadament a la màquina d'escriure, les expressions que recull un parell de pàgines "Apunts de català pràctic", publicació de la Campanya AVUI 2000 patrocinada per la Fundació Enciclopèdia Catalana.
Josep M. Espinàs, dins l'Avui, en la columna "A la vora de..." del dia 1 de març de 1981.
Començarem per la més senzilleta: Heu comptat quantes frases fetes conté el text? S'admeten apostes!
La imatge de la cadena l'he treta del blog de Vipoke.
17 comentaris:
Anant llegint i anant comptant, a mi me n'han sortit 36.
Estaria bé intentar traduir-ho a altres idiomes, no crec que sigui massa difícil de fet seria tan fàcil com "soplar y hacer botellas".
Òndia, me'n surten 37. Ara això traduït al castellà, per exemple, pot ser senzillament hilarant :)
Qui no recorda la cançò políticament incorrecta de la Trinca sobre el que anava a Madrid i anava parlant castellà a base de dites populars? Podríem fer el mateix amb això!
28 anys després... Això és la xarxa!
També 37.
A mi 37, també!
És una passada trobar aquestes coses després de tants anys! Gràcies, Víctor!
Galderich, aquella cançó de la Trinca que deia quelcom semblant a "el pobre hombre saca fuego por las muelas... y es que hay para alquilar sillas!!"? jeje
A casa teniem el single, però d'això fa moooooooooooooooolts anys :-))
Coses de l'idioma, de La Trinca. Aquest em va costar menys de trobar-lo i els que sou nous en el blog, teniu excusa, però els qui hi porteu temps llegint-me... ai, quina memòria!
Són 37, sí. En faré la llista, amb l'explicació i l'equivalent castellà. A veure si surten tots...
A veure quan ens fas una demostració, coi.
És boníssima, boníssima!! :-))
M'ha agradat moltíssim tornar-la a escoltar i anar-la cantant al mateix temps ;-))
Víctor, arribar al teu blog via clicar el teu nom a un altre blog (Gazophylacium en aquest cas) és una passada, jajaja vas a parar al perfil i es pot veure que tens una passada de quantitat de blogs!! Jo m'estresso amb UN, i tu, pare de "família nombrosa", ja m'explicaràs el truco ;-))
Víctor, t'agafo el testimoni, faré un post diumenge dedicat a Carles Riba!
Els acabo de contar. Tens setze fills.
Hola Carme!! :-))
Assumpta, i tu només veus els blogs que tinc "públics". En tinc guardats una colla més a la recàmera que algun dia veuran la llum. :-)
Carme, segueixes apuntant-te a totes. Ets un encant!
Marc, primer cal descobrir i descobrir-se davant els qui ja ho han fet. En tinc algun del Solsona per oferir-vos, encara.
O sigui, els tens engendrats però encara no han nascut :-))
Et donaran el premi nacional de natalitat jejejeje
Hi he fet una mica d'endreça. Queda de moment la cosa en 13, que és un bon número. :-)
Has "eliminat" tres fills teus!! Espero que no hagis fet cap bestiesa!!
Els has enviat de colònies ;-))
No estan eliminats pas, no! Però encara no estan presentables per sortir en societat. :-)
Ai, quin pes m'has tret de sobre :-))
Publica un comentari a l'entrada