Refranys preferits del Libre de mil proverbis, de Ramon Llull

El Libre de mil proverbis de Ramon Llull, «Aquests prouerbis feu e dicta maestre RAMON LULL de Maylorca, venent d oltra mar, en l any de nostre Senyor Deu Jhesu-Christ M.CCC.ii»), són una recopilació d'un miler de proverbis, no sempre rimats, però sembla que, en general, compostos pel mateix Llull, que ell classifica en 52 capítols (De Déu, De muyler, De scuder, De companyo, De vehi, De amich, De justicia, De temprança, De humilitat, De paciencia, De leyaltat, de Vida, De mort, De glotonia, De luxuria, o De erguyl, entre molts d'altres).

És una obra del 1302, per tant, ens trobem davant d'un dels primers reculls de proverbis en català.

Com en ocasions anteriors, us en faig un extracte dels que m'han agradat o sobtat de llegir-hi i trobar-hi.


Capítol IV - De sotsmes

• No recuses a tort, per ço que a dret no sies blasmat.

Capítol V - De parent

• Ama pus bon cosi, que mal fiyl.
• Loha mes ton parent per sa bontat que per sa riquesa.
• Erguylos parent dona a sos parents trebayl.
• Les tues males custumes desonren tots tos parents.

Capítol VIII - De companyo

• Ab home auar ne erguylos no fasses companya.
• Ab home que no coneixs no fasses companya.
• Ab hom qui haja forts enemichs no fasses companya.

Capítol IX - De vehi

• Qui ha mal vehi souen ha trebayl.
• No digues a ton vehi mal de ço que eyl ama.
• Ton mal vehi no sapia los secrets de ta casa.

Capítol XI - De enemich

• No dormes dementres que ton enemich vetla.
• Les condicions de ton enemich sapies, e eyl no les teues.
• Fe t amich del amich de ton enemich e de son enemich.
• No hages enemistat per poca utilitat.

Capítol XII - De justicia

• Lo meylor amich que ha en ton graner e en ton ceyler es justicia.
• Justicia ha major parentesch ab bontat que ab diners.

Capítol XIII - De prudencia

• Prudencia vetla en lo temps que imprudencia dorm.
• Qui ha prudencia no es pobre.
• Prudencia riu, con imprudencia plora.

Capítol XV - De temprança

• Temprança e sanitat son amigues.
• Qui ha temprança no ha mester metje.
• Temprança es thesor de vida.
• Temprança riu e glotonia plora.
• Temprança e riquesa son germanes.
• Con seras conuidat, conuida temprança.
• Qui ven temprança compra mort.

Capítol XVI - De fe

• Ab fe creus les veritats que no entens.
• Ab creença aconseguiras sciencia.
• No descreegues totes les coses que no pusques entendre.
• Primerament creus, e puis entens.
• Qui ven fe compra infern.

Capítol XVII - De esperança

• Qui ha esperança no ha fretura.
• Esperança no fa gran despesa.

Capítol XIX - De veritat

• Totes vegades que no digues veritat hages pahor.
• Totes mentides no valen una veritat.
• Veritat james no mor.
• Veritat va de dies, falsia va de nits.
• Negun thesor es major que veritat.

Capítol XX - De contriccio

• Sens contriccio no pots hauer perdo.
• A gran peccat gran contriccio.
• Contriccio es fontana de sospirar.
• Con ab contriccio plores ta anima engrexes.
• Lo thesor de Dauid e el saber de Salomo no valgren mes que contriccio.

Capítol XXI - De consciencia

• Consciencia qui esta foyla no ha amichs.
• Mes val consciencia en ta anima que delit en ton cors.

Capítol XXII - De penitencia

• Fe penitencia en lo cors ab sospirar, e en los uylls ab plorar, e en la obra ab obrar.
• Aytal peccat, aytal penitencia.

Capítol XXIII - De confessio

• Confessio sens contriccio no val res.
• Qui ven confessio compra peccat.
• La fi de confessio es perdo.

Capítol XXVII - De humilitat

• Contra gran erguyl gran humilitat.

Capítol XXVIII - De pietat

• Pietat escusa e no acusa

Capítol XXIX - De devocio

• Contemplacio es fontana de on ixen deuotes paraules.
• Deuocio fa los uyls plorar e lo cor alegrar.
• Deuocio sadoyla e engreixa la anima, e affebleix lo cors.

Capítol XXX - De oracio

• Qui prega e se escusa, si mateix accusa.

Capítol XXXI - De paciencia

• Hom pacient no es vençut

Capítol XXXIII - De obediencia

• Qui es obedient a son senyor, es just; e qui es obedient a son menor, es humil.

Capítol XXXV - De larguesa

• Dona ço que per donar multiplica.
• No dones a qui no dona.

Capítol XXXVII - De cortesia

• Qui cortesia dona, cortesia dobla.
• Sies cortes, e no seras repres.
• Falsa cortesia es mala vilania.
• Cortesia en molts lochs ha amichs.

Capítol XLI - De avaricia

• Qui no ha caritat es auar.
• Avaricia es malaltia continua de anima e de cors.
• Hom auar no sapia tos secrets.
• Tot hom auar es ladre.
• Hom auar no ha res.
• Hom auar enueja tots sos vehins.

Capítol XLII - De glotonia

• Per glotonia has plaser en la boca, e pena en tot lo cors.
• A hom glot no comanes gallines.
• Hom glot, con no menja, plora; e con ha menjat, se penet.
• Malaltia de hom glot metge no pot sanar.
• Abans lunya ton fill de glotonia que de altre vici.
• Tot hom glot viu poch.

Capítol XLIV - De erguyl

• Erguylos te los uyls al cel, e lo cor en terra.

Capítol XLVII - De ira

• Hom irat no ha pau.
• Qui ha major ira ha major guerra.
• Ab hom irat val mes caylar que parlar.

Capítol XLVIII - De parlar

• De aço que entens parla ab grat, e d aço que no entens parla per força.
• Car ço que sabs no es tant com ço que no sabs, no hages moltes paraules.
• Molt consira e poch parla.
• Ans pensa que parles.
• Per males paraules vas per males carreres.
• Souen parla ab ton par, e tart ab ton major.

Capítol XLIX - De riquesa

• Donar es vehi de riquesa, e pendre de pobresa.
• Bones custumes son grans riqueses.
• Qui ha molts amichs, ha moltes grans riqueses.

Capítol L - De pobresa

• Qui ha ço que vol no es pobre.
• Qui ha ço que no vol, pobre es.

Capítol LI - De diligencia

• Diligencia ha leugers vestiments e breu lit.
• Diligencia no parla ab metge.

Capítol LII - De intencio

• De tota persona que no coneixs, hages bona intencio.