Durant la primera quinzena de setembre a Vallromanes sempre s'acostuma a celebrar el concurs de pintura ràpida. Enguany és ja el setzè. I com a novetat es fa coincidir amb una fira d'arts plàstiques, situada als porxos de la plaça de l'església.
Jo sempre dic que és un dels dies més macos al poble, que fa goig passejar-hi i veure els pintors, amb els seus cavallets repartits estratègicament els llocs més representatius del poble. Malauradament el temps no ha acompanyat històricament aquest esdeveniment i la memòria ens fa relacionar el dia d'aquest concurs amb la pluja.
Enguany, sembla que el mal temps ens agafa de ple, encara que la pitjor part va descarregar ahir a tot el territori. Avui al matí s'ha anat aguantant el temps fins a l'hora del veredicte final. I és clar, la lluminositat del quadres tampoc és la mateixa quan ha fet un matí rúfol. Però hi havia obres de molta qualitat i una participació que ha anat minvant durant els darrers anys però que es manté en una vintena d'autors, amb bona representació d'autors locals (i ben joves alguns!).
Us deixo unes quantes fotografies.
Blog personal de Víctor Pàmies i Riudor. En aquest diari pretenc fer la meva aportació a partir dels següents temes principals: l'actualitat de la llengua catalana; l'actualitat a Vallromanes, el meu poble; les meves lectures; llocs webs d'interès, i la paremiologia. Encara que finalment, acabaré parlant d'aquelles coses que em preocupen o que se m'acuden a cada moment.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
M'agraden molt a mi totes aquestes activitats... Fa moooooolts anys vaig participar en un. No vaig sortir a la classificació, com aquell qui diu hehehe però m'ho vaig passar molt bé, i al final estava tan contenta com aquesta nena tan preciosa de la foto que m'ha captivat amb aquest somriure tan maco :-)
Realment és un dia molt especial que m'agrada no perdre'm.
La fotografia d'aquesta nena té història. JO anava fent fotos dels pintors que staven pintant, quan vaig arribar al quadre de la Laia i era a punt de fer-li una foto, sento que li diu a la seva mare: ─Mira, esant fent una foto al meu quadre.
Com que la conec de vista (som veïns), li dic: ─Et vols posar al costat del quadre?
I dit i fet! Orgullosa que estava del quadre que havia fet. I no n'hi ha per menys!
Li vaig dir: Et felicito. Deus ser de les participants més joves!
És que està tan bonica!! M'encanta la imatge que dóna... I segur que va estar contentíssima de que li fessis la foto i de la teva felicitació :-))
Publica un comentari a l'entrada