Ahir al matí a les 13.00 h., em van fer una altra entrevista a COM Ràdio, al programa matinal El dia a la COM. Fins ara només havia estat a l'Extraradi, el programa de tarda. Però aprofitant que era de vacances vaig acceptar de fer l'entrevista al matí i he baixat a Barcelona per parlar amb l'Esther Minguell durant gairebé mitja hora.
S'han interessat per la feina que porto feta, especialment per la gènesi i els resultats del Top ten dels refranys catalans i entre d'altres coses han sortit temes prou interessants com la vitalitat dels refranys o si hi ha gent que encara inventa refranys.
Difícil dir qui i quan idea un refrany! Sense anar més lluny he posat l'exemple d'un eslògan d'un poble vallesà, la Roca del Vallès que jo havia vist en forma d'enganxines al cotxe amb un cor dibuixat: A la Roca el sol hi toca.
Bonic eslògan turístic! Inventat de nou? Quina no va ser la meva sorpresa quan el vaig trobar recollit per Farnés (1913) o pel mateix Amades al Cançoner (1951). I encara va ser més impactant trobar-lo referit a La Roca d'Albera, al Rosselló, molts quilòmetres al nord de la Roca del Vallès.
Doncs si voleu sentir ben explicades curiositats com aquesta, us convido a sentir l'àudio de l'entrevista, d'una mica menys de mitja hora.
Per acabar la meva participació, Ramon Aymerich m'ha obsequiat amb un poema on encadena diverses parèmies del Top ten a partir d'uns tags (o mots clau) que s'ha autoimposat per crear-lo:
Tags: pisca; rogenc; raig; blat; barrets i cul.
El primer poema de l'any
Al 2010
li dic adéu.
Hola, 2011
aquí em té...doncs passi vosté...
Tinc fred i estic content...
"Cel rogenc
pluja o vent..."
i estic constipat
i la iaia em moca
"i qui te boca s'equivoca"...
i ahir
em vas dir...
"per lluir s'ha de patir"...
Visca!
"qui no arrisca no pisca"...
I ja hi vaig.
Ara?
No...
al maig...que cada dia un raig...
I de regals una wii, un jersei
i un hàmster
que faig amb aquesta fera?
"Qui no vulgui pols...
que no vagi a l'era..."
Saps que?
Respira i obre les finestres de bat a bat...
I no diguis blat
fins que no el tinguis al sac
i ben lligat....
Ai com ets...
Tants caps, tants barrets....
I per favor no siguis gandul...
qui vulgui peix que es mulli el cul...
I pel 2011
sempre riu
ja sé
una flor no fa estiu...
però jo ho provaré...
i fins que no hem quedi venut
sempre... salut
i força al canut!
9 comentaris:
Felicitats al 2010 ha sigut un bon any per Raons que Rimen, però comences amb força, bon 2011! El poema de la ma d'en Victor made by Raons, molt original, salut.
Un blog és com una flor que s'ha de regar cada dia i anar-hi fent les feines que toquen en cada moment perquè pugui seguir lluint.
El poema me'l van regalar, Carlos, no és pas meu!
Bon any!
L'altre dia un parent meu, rimaire compulsiu, ens va etzibar una de les seves rimes espontànies davant la retransmissió del concurs de gossos d'atura que feien a TV3. Feia així: "Els de Torroella de Montgrí, aquells que ens fan patir". Una parèmia embrionària, sense futur, tanmateix.
Tinc moltes coses per enviar-te.
Salut i mots, Víctor!
El poema com si fos teu, en Ramon, a captat la essència de Raons, i si, has mimat el blog, tens tot un jardi. Una abraçada.
Així que ets una enciclopèdia, eh, Parèmies... Encara t'hauré de fitxar a la meva col·le.
Fantàstica manera de començar l'Any Parèmies! (i jo al llit amb un simpàtic virus...)
Jordi, t'aviso que m'agrada desvirtualitzar els col·legues d'afició i professió... No som gaires els que tenim la vena per aquestes coses i penso que és interessant que ens coneguem!
Carlos, va ser una sorpresa acabar l'entrevista amb un poema dedicat.
Puigmalet, cuida't d'aquests virus simpàtics que primer ataquen l'amo i després es cruspeixen els seus diccionaris.
No sé d'on han tret això de l'enciclopèdia vivent, però els meus fills quan han de fer deures primer m'ho pregunten a mi i si cal, ho cerquen al diccionari. Els estic malacostumant, ho sé! ;-)
Un original poema
Salut pel 2011!
Moltes felicitats per l'entrevista, Víctor! Bona manera de començar l'any!
Enhorabona per l'entrevista i pel blog, fas una gran feina. Felicitats!
Publica un comentari a l'entrada