Diari d'antany. Una tasca multidisciplinar (III)

Unes anotacions sobre l'abast dialectològic del meu recull, relacionat amb els ensenyaments rebuts a la facultat de filologia...

Quant al diccionari -bé, futur diccionari- puc apuntar altres matisacions que se'm van acudint.

Per exemple, a Dialectologia, Àngels Massip apuntava que no hi havia cap diccionari de Frases fetes i modismes que expliqués quin és el domini d'ús de cada frase feta. No se sap si són d'ús restringit, general... Informació que sí que es podria trobar al DCVB d'Alcover-Moll. Jo, la veritat és que ja ho tenia una mica previst, i si ho sé, poso on he sentit la parèmia. Per tant, s'hauria de sobreentendre, en la meva documentació, que si no posa res al respecte, és d'ús general, o com a mínim en català central.

També, meditant al respecte, he arribat a la conclusió que treballar les frases fetes em comporta una tasca multidisciplinar, que beuria de Dialectologia, Lexicografia, Sociolingüística, Ortologia, Ortografia, Català col·loquial...

(Aquest fragment correspon al meu diari personal, al divendres, 11 de novembre de 1994)

Entre Pinto y Valdemoro

SABÍEU que Pinto y Valdemoro són dues poblacions de Toledo?

SABÍEU que hi ha una expressió catalana ben nostrada per expressar qualsevol cosa inversemblant succeïda en un lloc ignot o llunyà i que són reputades com a falses o impossibles?

SABÍEU que l'expressió Entre Tots Sants i Manresa es refereix a dos punts geogràfics del Bages ben pròxims i que a València tenen una expressió equivalent?

Al nou blog d'Etimologies paremiològiques trobareu l'explicació a expressions com aquesta i moltes altres que anirem desvelant a poc a poc.

Enllaços recomanats v.17.0

Passat el parèntesi obligat de l'estiu, on fer un article una mica dens o amb contingut és com bramar en el desert, seguim amb les versions originals d'enllaços recomanats des del Raons que rimen. Segueixo intentant oferir-vos l'actualitat de la xarxa pel que fa a dominis i nous llocs en català i algunes honroses excepcions que per això, per ser excepcions, també recolliré. Veureu que sovint insisteixo sobre llocs que ja us he presentat en articles individuals: penso que val la pena insistir en aquests recursos. Espero que us resultin útils!

Els blogs de la UAB és el nou espai de blogs pensats per a tota la comunitat universitària. En l'actualitat ja n'hi ha més de 160 i l'entorn es basa en Wordpress.
També en parlen a Cerdanyola.info.


Gaudí: la seva obra. Blog de Josep Maria Alegre amb fotografies espectaculars de l'obra de Gaudí.
Cada escrit és un reguitzell de fotografies de les diferents obres arquitectòniques d'Antoni Gaudí i Cornet.


La Nostra TV és un programa que permet veure els diferents canals de televisions en català gratuïts a través d'Internet. Només cal descarregar un petit programa
També en parlen a Racó Català.


Mecanoscrit.cat és un web dedicat principalment a parlar de ciència-ficció, fantasia i terror. I celebra els seus tres anys a la xarxa.
També en parlen a Racó Català.

Premsa Comarcal Digital: L'Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC) ha presentat un arxiu digital que permet l'accés a un gran nombre de publicacions comarcals. El web incorpora un cercador (per comarca, periodicitat o publicació) i permet la cerca, visualització i descàrrega per pàgines, de forma gratuïta.

En parlen Nació Digital i Vilaweb.

Mobilitat a Vallromanes

Vallromanes és un poble petit i tranquil i tots els qui hi vivim vetllem perquè continuï sent així.
I és clar que són aquelles persones que tenen més responsabilitats polítiques o públiques les que més hi poden fer. Sobretot en temes mediambientals, socials i de mobilitat, per posar uns àmbits prou generals i on la feina feta sigui ben visible.

La reflexió ve a tomb per la confirmació d'una impressió que ve de lluny. Que ve de quan vaig arribar al poble ara fa gairebé deu anys.

Llavors arribava a unes cases molt ben situades, vora el centre del poble, davant del Casal, al marge esquerra de la riera, comprades sobre plànol. I és clar, sobre plànol, has de fer un exercici d'abstracció per imaginar com quedarà tot plegat un cop enllestit i acabades les obres.

L'accés a aquestes cases es va fer amb un vial de més de 100 metres, que amaga el desnivell des de la Rambla amb un muret rematat amb una tanca metàl·lica. Doncs bé el llumeneres que ho va dissenyar només va preveure dos accessos als habitatges pels dos caps del carrer. I és clar: què passa amb els qui som just al mig?

Doncs que per anar al Casal, per exemple, que és just davant de casa nostra, hem de desfer, cap a una o altra banda, el tros de carrer i tornar a refer el trajecte per la Rambla... perquè no van preveure de fer un pas a mig carrer, que, a més, donaria continuïtat al carrer que hi ha just darrere del Casal.

És clar que ara som joves i podem grimpar per damunt la tanca per no haver de fer tot aquest viacrucis, però no és això, és clar! Això ens obliga a educar fills grimpadors, que poc després de caminar, aprenguin a escalar la bonica frontera que ens han instal·lat davant de casa. Premi per a l'arquitecte que va dissenyar aquesta obra pública!


Però el colmo ha estat veure com han executat les obres del Casal . Us ho intento explicar, però acompanyo l'escrit amb fotografies que vaig fer tot just l'altre dia, fart d'haver de carretejar el cotxet de la nena a collibè ara sí, ara també, per la deixadesa amb què ens maltracten només posar el peu al carrer.

Sí, ja tenim nou Casal, disseny modern, ben nou de trinca i amb uns accessos que volen salvar el desnivell del terreny: la riera fa baixada, no molt pronunciada, però apreciable, i hi ha accessos a diferents nivells.
Si observeu el disseny dels diferents panys d'escales i rampes, veureu que venint de l'Església, riera amunt, per accedir al bar i a la porta principal del Casal, l'única possibilitat és arribar a la cantonada del carrer de dalt, passar per l'estret ample de vorera que ha quedat, mirant de no topar amb el fanal que resta al mig de la vorera i enfilar la rampa d'accés pel lateral.
Si vas amb algun mitjà de locomoció rodat, no tens altra opció. Cadires de rodes, cotxets elèctrics, cotxets d'infants, carrets, carretons o bicicletes. Tant hi fa.

I és clar, quan l'empresa subministradora d'aigua hi deixa un esvoranc de més d'un metre de profunditat (protegit amb les tanques reglamentàries, això sí) durant més d'un mes (i encara no es preveu quan s'acabarà l'actuació) just a la cruïlla de la riera amb el carrer de dalt del Casal, a tocar de l'escocell d'un dels plataners centenaris, que només deixa una rajola de poc més de 30-40 cm d'amplada de pas, doncs veus que no tens manera d'arribar al Casal de cap manera per aquest passeig/trampa.
Mobilitat a Vallromanes? Proveu un dia de moure-us pel poble amb cadira de rodes o amb un cotxet d'infant i ja me'n direu el què.

A més. No hi ha cap normativa d'acessibilitat i mobilitat en obres noves? Per què gairebé sistemàticament cap vorera de les reformades amb obra nova té l'accés previst per a discapacitats o persones amb mobilitat reduïda? I en canvi sí que ho tenen tots els guals?

Altres execucions públiques fetes darrerament: el sinuós carril bici que esquiva arbres, una rotonda oberta just al punt de cruïlla de la carretera del poble amb la carretera, el parc de Ca l'Agustí o els accessos escolars.

Sempre he pensat que l'enginyeria civil estava pensada per facilitar l'accessibilitat i trobar solucions imaginatives i còmodes a la mobilitat de persones i vehicles. Ja veig que segueixo sent un somiatruites.

Que no n'hi ha per tant? Mireu el reportatge fotogràfic i opineu.

Diari d'antany. Com va començar tot (II)

Ja no recordava que inicialment tenia previst de fer dos volums de la meva base de dades paremiològica. És clar, ho vaig començar amb dBase IV, i la capacitat del programa i dels ordinadors d'aquell moment feien immanejable fitxers massa voluminosos.

Ara les coses han canviat bastant...

El meu futur diccionari de locucions, frases fetes, refranys i aforismes segueix prenent cos -un cos, per cert, cada vegada més voluminós- i ja porto vora els 3.000 registres.

De moment estic fent una feina de buidat que crec que em pot portar bastant d'anys, perquè tinc moltes coses fent cua, tot esperant poder ser tractades algun dia. I després vindrà la veritable feina, la de sistematització.

Pel volum de l'empresa, sembla clar que hauré de fer dos cossos separats (refranys i aforismes per una banda i frases fetes i modismes per una altra), perquè sinó el volum seria ingent.

També caldrà anar pensant en una introducció on s'expliqui tota la feina que s'ha anat fent al llarg dels anys, que expliqui perquè els he separat en dos volums i què diferencia una cosa d'una altra (o sigui, definicions). També haurà d'haver-hi una bibliografia, on qualsevol pugui trobar d'on he tret tota la informació, on qualsevol pugui saber si tal obra lexicogràfica hi ha estat buidada o no.

En què em baso per diferenciar refrany, aforismes, frase feta i modisme?

Refrany i aforisme ho diferencio per l'origen popular (refrany) o no (aforisme). En l'aforisme, generalment coneixem l'autor. Són les frases atribuïdes a alguna personalitat. El refrany sol rimar i és en vers; recull la saviesa popular.

Entre modisme i frase feta en diferencio la funció que fan dins la frase: un modisme pot ser una part de l'oració (subjecte, complements circumstancials...), sense verb, mentre que la frase feta conté un verb.

(Aquest text correspon a un fragment del meu diari personal, del dilluns, 29 d'agost de 1994).

Enllaços recomanats v. 16.0

Passat el parèntesi obligat de l'estiu, on fer un article una mica dens o amb contingut és com bramar en el desert, seguim amb les versions originals d'enllaços recomanats des del Raons que rimen. Segueixo intentant oferir-vos l'actualitat de la xarxa pel que fa a dominis i nous llocs en català i algunes honroses excepcions que per això, per ser excepcions, també recolliré. Veureu que sovint insisteixo sobre llocs que ja us he presentat en articles individuals: penso que val la pena insistir en aquests recursos. Espero que us resultin útils!

No cal dir que si sabeu d'algun lloc que creieu que pugui recomanar des d'aquest espai, em podeu fer arribar un correu i m'ho miraré, sens dubte. Comencem, doncs:

Lo vistaire és un nou blog que ha obert Marc Cortès ─coeditor del Diccitionari i cowebmestre del Reflexions en català─, on recull trets del català que es perd a Andorra i l'Alt Urgell. Rigorós, documentat i amb citació exhaustiva de les fonts utilitzades. És una eina imprescindible per conèixer el lèxic del català del Pirineu.

També en parla Gazophylacium.


Do de llengües és el nou portal de la Comissió de Política Lingüística de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), amb recursos en línia per resoldre dubtes lingüístics, corregir i traduir documents, i aprendre català i altres llengües.

Vist a Tinet - Noves tecnologies.


Si us plau: parla'm en català! Aquest és el títol de la campanya endegada per la Plataforma per la Llengua perquè els immigrants tinguin més fàcil integrar-se aprenent la llengua del país d'acollida.
En parlava al juny, arran que els Supermercats Bon Preu s'afegissin a la campanya.

Llegit, també, al Diari per a tècnics lingüístics.


Ja es poden consultar els diaris oficials de la Generalitat republicana i de l'exili. Són 2.033 DOGC publicats entre 1931 i 1939 i tres emesos durant l'exili (el juny de 1956 i els mesos de maig i agost de 1977).

Més informació a Vilaweb i al Gencat.


La Fundació Lluís Carulla ha publicat en format PDF les nadales que anualment publica des del 1967. Són publicacions monogràfiques d'alta divulgació sobre un tema relacionat amb la identitat de Catalunya, que surt pels volts de Nadal en format llibre.

Llegit a Vilaweb i al Diari d'un llibre vell.


Referèndum 2008 és una consulta per internet sobre l'autodeterminació de Catalunya. La votació és oberta del 25 de maig al 25 de novembre.

Aquest espai pretén simular un referèndum on poder escollir la relació entre el Principat de Catalunya i l’Estat Espanyol.

Etimologies paremiològiques

Sempre he dit que, en paremiologia, allò més difícil de trobar i documentar és l'origen que va fer néixer un refrany, un proverbi o una frase feta.

Sovint hem perdut pel camí aquest referent i personatges o llocs que surten esmentats en diferents parèmies ja no sabem on són, ni tan sols si van existir.

I aquesta és la pregunta habitual quan algú demana per alguna frase feta o refrany. Per què es diu aquesta expressió? Què passava amb la bóta de sant Ferriol? Quina relació té Atenes amb les òlibes? Què va passar aquell rosari de l'Aurora que ha acabat sent proverbial? Per què llancem la tovallola? O caiem d'oros? O enganyem algú com a un xino?

No sempre és fàcil saber l'origen de totes aquestes expressions, però sortosament, molts autors les han documentades al llarg dels segles i ara, espigolant d'ací i d'allà podem saber l'origen d'expressions que ara, altrament, ens resultarien absolutament fosques i incomprensibles. Sovint són explicacions que ens fan somriure i que difícilment són creïbles. Però ara mateix és l'únic que ens resta. Jo sols les recolliré, sense fer-ne crítica ni devoció. Amb les dades a la mà, que cadascú cregui el que li plagui!

Les etimologies paremiològiques volen omplir aquest buit, perquè hi pugueu trobar explicades aquestes expressions que us tenen encuriosits o no us deixen dormir.

Com la resta d'obres paremiosfèriques, hi ha un índex alfabètic per facilitar-ne la consulta, una bibliografia detallada de les obres consultades i cada fitxa conté totes aquelles informacions que he trobat al respecte de cada expressió descrita.

No dubteu a fer-me arribar els vostres suggeriments i dubtes, que miraré d'atendre puntualment.

La Paremiologia catalana a IBWeb

A primers de la setmana passada em va escriure la Magdalena Ramon, responsable tècnica del Gabinet de Terminologia dels Serveis Lingüístics de la Universitat de les Illes Balears (UIB), perquè cada dimecres participa al programa IBWEB d'IB3 Ràdio per parlar de llengua i tecnologia, i volia dedicar el darrer programa al meu portal de paremiologia catalana i per presentar les diverses obres que estic fent.

Després d'un àgil intercanvi de correus, va tenir enllestida la presentació, molt completa i correcta, que ara podreu escoltar clicant al reproductor. Podeu veure també l'article al blog del programa. El presentador de l'espai és Tino Martínez.

20080903 - IBWEB - Fragment Paremiologia catalana

Tan de bo serveixi per difondre una mica més termes com paremiologia o dites tòpiques.

Si arribeu al final del programa veureu que ja avança les novetats que us comentava per aquest setembre: el mapa amb les dites tòpiques dels Països Catalans geolocalitzades i les etimologies paremiològiques que us he de presentar ben aviat.

L'estelada per a l'Onze de Setembre

L'altre dia, la Mar Roca i Sol ens convidava amablement a secundar una campanya que proposa per a l'Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, de penjar una estelada en cada blog, la casa virtual de cadascun de nosaltres, perquè onegi lliurement, ja que volen impedir que ho faci en les cases grans dels nostres municipis.

Com que penso que ja n'hi ha prou de dir amén a tot i que davant de cada acció atemptatòria contra la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre poble cal reaccionar de manera valenta, oberta i decidida, m'he decidit a donar suport a la seva iniciativa en tots els blogs de la paremiosfera.

I no només la Diada de l'Onze de Setembre, sinó tota la setmana entrant.


Per què a més aquest any s'escau el centenari del naixement de l'estelada i penso que, a banda de la magnífica i exitosa campanya que estan fent dels cent cims, cal algun homenatge especial per a una efemèride tan especial.

Diari d'antany. Com si fos ahir... (I)

Canviant de tema, he encetat un recull de modismes i frases fetes catalanes, amb la definició, sinònims, traducció castellana i l'invers (castellà-català).

Que per què ho faig?

M'ha donat la impressió que el que hi ha recollit fins ara és molt pobre (bé, més que pobre, molt reduït) i no recull moltes de les accepcions actuals que té la parla oral o el llenguatge dels mitjans de comunicació (aquells que actualment més influeixen en els nostres hàbits lingüístics, malgrat, sovint, no són reconeguts com a normatius).

Fins a on vull arribar? No ho sé pas.

De moment la intenció és fer un recull en base de dades. Com que ha de créixer bastant i ha de ser consultable des de diferents àmbits m'interessaria entrar en algun programa bo de bases de dades documentals (tipus ISIS, de la UNESCO); però de moment ho tinc en Dbase IV, confiant en poder exportar les dades quan conegui el funcionament de l'altre programa.

De moment tinc un recull aproximat de 350 modismes i frases fetes, que espero que em serveixi per presentar-me a la prova per a les beques per a TV3 i Catalunya Ràdio. Posteriorment, sense tantes presses, ja podré polir-ho i estructurar-ho millor.

La base d'aquest treball de moment és el Diccionari de locucions i frases fetes de Joana RASPALL i Josep MARTí, editat a Edicions 62, el 1985, els reculls iniciats el 1981 del Diari "AVUI", "Apunts de català pràctic", i un parell de llibres de refranys que han caigut a les meves mans (Un del Joan AMADES i un altre de l'editorial ...

La intenció és fer després un buidat lexicogràfic d'alguns diccionaris d'ús general d'ara (el FABRA, el de l'ENCICLOPÈDIA), el Costumari d'en Joan AMADES, i anar seguint...

També buido els llibres que vaig llegint i el diari AVUI, que llegeixo cada dia.

Bé, aquesta és la declaració d'intencions, però ja veurem en què quedarà o podrà quedar la cosa...

Aquest és un fragment del meu diari personal. Correspon al dilluns, 20 de juny de 1994. Han passat 14 anys. Així començava la meva dèria paremiològica.

Dites geolocalitzades

Què són les dites geolocalitzades o la Paremiologia tòpica? Doncs l'actualització dels refranys geogràfics o les dites tòpiques.

Us vaig prometre novetats aquest setembre i aquí teniu la primera: he obert un mapa a Google Maps per anar-hi inserint les dites tòpiques referides a municipis dels Països Catalans per poder fer una geografia paremiològica a vista d'ocell.

Agraïments: el meu àngel de la guarda, que de vegades va unes quantes passes per davant meu i em suggereix on invertir tooooot el temps del món que tinc a nous projectes. Gràcies, Joan!

Ara, de moment, podeu veure aquest mapa incrustat en aquest mateix apunt o clicant l'enllaç que us hi porta directament.

Li he de cercar una ubicació definitiva i no descarto obrir una paremiologia tòpica on ubicar-lo definitivament, amb classificació i índexs per comarques i municipis.

Temps al temps.

No cal que us digui que us agrairé qualsevol aportació que vulgueu fer a aquest nou projecte. Ho podeu deixar en els comentaris d'aquest article, o a través del formulari que he habilitat per aquest cas, o a través del correu electrònic, com sempre.

De moment, com a tast, ho obro amb 200 municipis.



Mostra un mapa més gran

Refranys estrafets

Què diferencia un refrany d'un proverbi? I un proverbi d'una citació?

Aquest és un terreny força estudiat i amb uns marges prou apamats i definits. Tot i així, sempre trobem algunes peces que grinyolen, algunes notes que desentonen i que no sabem ben bé dins de quina capseta guardar.

És aquest el cas dels refranys estrafets. O refranys inventats. O neorefranys. O refranys moderns. O versos rimats, simplement.

Què diferencia un dels versos d'Albert Llanas d'un refrany popular? Què diríeu que és El que als altres vegis fer, no ho facis si no et convé? I El rellotge no perdona a qui perd sempre l'estona? I Cada quatre anys es celebren les olimpíades, records de Grècia i esforços per guanyar medalles? I No per molt que es faci de dia em llevo abans?

Doncs tots entrarien dins la categoria de refranys estrafets o moderns. El primer és d'Albert Llanas. El segon, d'Antoni Pi. El tercer, de Miguel Cervero Ruiz. I el quart, d'en Jaume Perich.

Com els refranys populars, n'hi ha d'humorístics, de satírics, d'aire sentenciós o simples pensaments rimats.

La diferència entre els uns i els altres? Que uns es remunten a la tardor dels dies i no en sabem l'autor i els altres són publicats en obres signades, amb autor conegut.

Però la forma, la intenció, el contingut... coincideixen plenament.

Tant coincideixen que qualsevol d'aquestes frases d'autor poden fer fortuna i passar a engrossir l'imaginari popular. La Cultura amb majúscula d'un poble se'l fa seu i llavors ja el que menys importa és qui ho va dir o escriure per primer cop.

És una mica com les etimologies dels refranys. Sabem l'origen dels refranys i les frases proverbials? Ben poques vegades. Perquè se'n perd l'origen o es descontextualitzen d'allò que les va originar. I ben sovint canvia el significat amb el pas del temps.

Ja veieu. Paremiologia popular vs. paremiologia sàvia. Una frontera ben estreta i subtil. Discontínua i no sempre clara.

Quants refranys es va inventar Amades? Quants en va embellir durant la seva feina d'arreplega? Quants n'he inventat jo mateix...?

Contes i llegendes a la vora del foc...

Arrepervèris

«en junh era dalha en punh»

Avui remenant papers he trobat aquestes postals d'Arrepervèris dera Val d'Aran, que vaig comprar en una de les meves estades en aquella bonica contrada ara farà ben bé uns quinze anys.

Els dibuixos són de Rosa Medina i està publicat a Barcelona per Zerkowitz.

Arrepervèris... bonic mot per denominar els refranys.

Tancant un cicle

Ja sabia, quan vaig emprendre la construcció i assentament de la paremiosfera que era una feina inacabable i inabastable.

Per això em vaig marcar unes prioritats i altres obres van quedar en segon terme per quan les primeres ja tinguessin prou cos i inèrcia per anar fent camí.

Així, la primera prioritat era descarregar el meu blog personal, el Raons que rimen, d'articles paremiològics amb prou cos com per formar un blog amb espai propi. I calia, d'entrada donar resposta a les preguntes sobre equivalències entre castellà i català pel que fa a refranys i proverbis. Un buit poc estudiat i poc accessible des de la xarxa.

No passava el mateix amb les frases fetes i locucions, que compten amb obres prou completes i que es poden adquirir en les constants reedicions (en paper).

Així, fa poc més d'un any neixia el Refranyer català-castellà, que ha ajudat a trobar les equivalències catalanes a aquelles expressions que hem après en castellà, per culpa dels anys d'escolarització obligatòria en castellà i la semiclandestinitat del català. La meva intenció és que acabi esdevenint una paremiologia comparada molt més àmplia, no només amb referències entre català i castellà. Però bé, el mínim perquè hi hagi una entrada és que hi hagi equivalents en català i castellà. I ja anem pels 1.400 refranys documentats.

Paral·lelament naixien la Biblioteca paremiològica, amb recensions de llibres paremiològics i diccionaris fraseològics, que va fent via passet a passet, i la Paremiologia didàctica, una mena de curset en fitxes breus i clares per acostar-se a l'apassionant món de la paremiologia i el meu petit granet de sorra a la proposta de Cultura 21.

El Diccitionari, dins la paremiologia sàvia, l'he compartit des del mes de febrer i ha pres una embranzida inesperada i sorprenent, amb més de 1.000 citacions en poc més d'un any.

I després, a mida que he anat arreplegant prou material, he pogut anar obrint altres obres que també aniran fent camí amb una regularitat més o menys periòdica, perquè resulta complex mantenir-los i alimentar-los. Així apareixen els polsims de refranys, amb periodicitat quinzenal, suport documental i multimèdia de les emissions a Ràdio Vallromanes, al 94.2 FM, l'Enciclopèdia paremiològica, que és una ampliació del Vocabulari de paremiologia multilingüe de 150 termes, les Dites i frases fetes català-castellà, que pren com mirall el refranyer, però només recollint les dites, frases fetes i locucions. I també puc finalment refer la pàgina original de Paremiologia catalana, oberta a Wanadoo el 2002, amb Wordpress, com a eix central de tot l'entramat paremiològic i amb l'estrena del domini Refranys.com.

Ara al setembre arriben més novetats, per als qui demanàveu sobre l'origen dels refranys i les frases proverbials i amb un mapa que reculli i geolocalitzi les dites i refranys referits a pobles i llocs. Ja us els presentaré, no patiu.

Però l'article d'avui també el volia aprofitar per comentar una altra fita aconseguida en un altre blog, el Refranyer temàtic, on finalment he pogut tancar el cicle dels mesos de l'any.

• Gener: 652 parèmies
• Febrer: 415 parèmies
• Març: 457 parèmies
• Abril: 643 parèmies
• Maig: 510 parèmies
• Juny: 190 parèmies
• Juliol: 280 parèmies
• Agost: 340 parèmies
• Setembre: 181 parèmies
• Octubre: 116 parèmies
• Novembre: 67 parèmies
• Desembre: 116 parèmies

Són gairebé 4.000 refranys catalans continguts només en aquestes 12 categories temàtiques, tot just l'apartat 25.2 de l'estructura temàtica classificada en 34 temes diferents.

Estigueu doncs atents, que ara al setembre arriben més novetats paremiològiques!

Frases fetes sobre les mosques

I seguint amb la línia de fraseologia dedicada a una temàtica específica, he vist un fragment divertit al blog La panxa del bou, de la Júlia, i li manllevo el fragment dedicat a les frases fetes sobre les mosques.

De tota manera un no es pot fiar de les mosques mortes, si tanquem la boca les mosques no hi entraran, i a l’ase nafrat no li falta la seva companyia, de la mateixa manera que al gos prim castellà l’assetgen les puces. De vegades em fan pujar la mosca al nas per molts motius i no sé perquè en d’altres indrets les tenen darrera l’orella. Qui està avorrit, diuen, amb el cul caça mosques (amb perdó) i quan fas coses estranyes et diuen que ja caces mosques, també. Quan ets jove i maca tens mosquer, però més val una abella que cent mosques.