Diari d'antany (XI)

I la feina del diccionari, cada vegada veig més clar que és una feina sense fi, inabastable. Porto molt bon ritme. I tant. Ja arribo gairebé a les 67.000 parèmies. És la feina que havia de dur feta a l'agost. He buidat obres emblemàtiques ja, com el Cançoner d'Amades, amb més de 20.000 registres. Són ja més de 25 obres buidades i he començat a buidar diccionaris grossos: L'Alcover-Moll, el Diccionari de l'Enciclopèdia... Aviat podria començar a treballar-hi i treure'n profit. Però, com a mínim, vull haver buidat el Diccionari català-valencià-balear d'Alcover-Moll, perquè és una obra important i perquè m'interessa tenir-lo sistematitzat. M'agrada llegir-lo, perquè hi trobo altra informació interessant a nivell de lèxic i terminologia, etc.

Tinc referenciades vora les 500 obres de paremiologia per buidar. Jo en tinc, d'aquestes unes 125 a casa, de les quals n'he buidat unes 25. I espero que no creixi en proporcions geomètriques el primer nombre! Però sí el segon i el tercer.

També m'adono que ara es viu un cert rellançament del tema folklòric i antropològic. Hi ha moltes publicacions de reculls monogràfics, diccionaris específics, treballs de tots els colors. Cada any surten moltes obres noves. Se'n reediten de velles (quanta feina feta descansa dins les pàgines de molts llibres que només ensenyen el llom a les biblioteques!). Trobo, però, que encara hi ha molt camp perquè jo hi pugui intervenir, i més amb tot el material que porto agombolat.

Una altra opció que pensava era fer algun llibre-refranyer sobre ocells, per exemple i demanar la col·laboració a en Ferran sobre la part de documentació dels noms d'ocells, espècies, etc. I dibuixos. Que embelleixen molt els llibres!

Aquest fragment correspon al meu diari personal, del divendres, 26 d'abril de 1996.

Els Dijous de l'Òmnium: Maria Mercè Marçal i Miquel Martí i Pol

«A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.» (Maria Mercè Marçal)

«L'immobilisme no és cap doctrina filosòfica: és una actitud física.» (Miquel Martí i Pol)

Els dijous de l'Òmnium

Títol: "Miquel Martí Pol, Maria Mercè Marçal: la poesia com a compromís"

Data: 13 de novembre.

Lloc: Dia: cada dijous. Hora: 19 h. Lloc: Diputació, 276, pral. Barcelona. Entrada lliure.

Aquest any en fa cinc que va morir Miquel Martí i Pol, i deu que va morir Maria Mercè Marçal, dues figures destacades de la poesia catalana contemporània. L'obra de l'un i de l'altra, d'una riquesa i una personalitat inqüestionables, tenen un punt en comú: el seu compromís social i nacional. Dos experts de l'àmbit acadèmic ens parlaran d'aquest compromís i de la importància d'aquestes dues veus poètiques en el nostre panorama literari.

Amb: Laura Borràs, professora de la UOC, i Roger Canadell, professor de la UOC.

Paremiologia ideològica

Tot sovint, diversos autors que tracten temes de cultura popular i folklore fan l'exercici d'enfilar un reguizell de dites, frases fetes, refranys o proverbis amb un fil conductor: un mateix tema, una mateixa paraula o una festivitat o data assenyalada.

Els resultats són articles de més o menys llargària, de més o menys alta volada i amb més o menys d'enginy.

Els refranys i les parèmies en general ja es presten a aquestes coses: jugar amb les paraules, jugar amb el sentit de les frases o amb els seus significats.

Fent un símil amb els diccionaris que agrupen el lèxic a partir d'un àmbit temàtic representat sovint per un dibuix, els diccionaris ideològics, aquestes petites peces de cultura popular anirien a engrossir el cabal de la paremiologia ideològica. Facècies enginyoses que ens ajuden a la memorització del nostre cabal paremiològic.

Ho exemplificaré amb un article de Bernat Capó sobre expressions paremiològiques amb la paraula 'figa'.

Figues a l’agost [...] Les primeres que arriben a la nostra taula són les bacores, anomenades també figaflor, que apleguen a la darreria del mes de juny i que donen pas a la primera de les parèmies: Per Sant Joan, bacores, verdes o madures, segures. [...] Quan diem que això són figues d’un altre paner volem dir que la conversa ha pres un altre camí i que allò que escoltem no té res a veure amb el que estàvem parlant. Quan algú vol fer-nos creure una cosa del tot impossible, l’interlocutor respon amb sornegueria: ara plouen figues. De vegades hem pogut escoltar arguments dits amb escassa o nul·la convicció, aleshores serà el moment per parlar de mitja figa, mig raïm. Els xicons, per la seua banda, s’han aprofitat també del fruit per a les seues coses i així, quan volen fer burla d’algun company, mostren el puny amb la punta del dit gros sortint entre l’índex i el del mig, és a dir, que li fan la figa a l’amiguet. I fer la figuereta és posar-se de mans a terra i cames enlaire [...] Fer figa, que utilitzem quan fa fallida qualsevol cosa, i pesar figues, que es diu d’aquell que fa becaines enmig d’una conversa. (1992, 107-108)

Font:

• Bernat Capó (1992): Costumari valencià /1. Coses de poble, Edicions del Bullent, Picanya.
• Joan Borja i Sanz (2007): Les fonts etnopoètiques en l'obra literària de Bernat Capó, dins «L'Aiguadolç. Revista de literatura», núm. 33-34: Dossier: Bernat Capó: Espigolant pel rostoll de les paraules (Any 2007). Pàg. 4.

Voleu jugar a la paremiologia ideològica? Acabo d'obrir article al Refranyer temàtic sobre la figa. Aneu, cerqueu i feu la vostra proposta...

Ah!, per cert! Veig que Capó obvia la metàfora de la figa per l'òrgan sexual femení. Aquí s'obre tot un altre camp ideològic que sovint juga amb la confusió dels termes, com quan el refranyer diu que Dos pardals en una figa no fan lliga o que Este món està perdut per la figa i el canut.

Ser bloguer amb tots els ets i uts (i II)

Deia en l'antecedent d'aquest escrit que calia reciclar continguts. Ja en vaig parlar i per això us enllaço el que vaig dir en aquell moment, que segueix sent vigent i segueixo pensant el mateix: formats diversos (imatges, textos, píndoles, presentacions, àudios, vídeo) poden conviure amb una mateixa font.

I per tant, quan elaborem material sobre un tema, el podem abordar o desenvolupar en molt diverses plataformes i formats. Diferents i complementaris.

Cal tenir un comptador al blog? Definitivament, SÍ. I ha de ser un bon comptador, que ens ofereixi dades estadístiques de qui ens visita, quan ho fa, com arriba, des d'on ho fa i quines pàgines o informacions cerca.

Amb aquestes dades a la mà ens resultarà més fàcil optimitzar els esforços que esmercem en l'escriptura i manteniment del nostre blog. Per tant, hem d'analitzar la nostra audiència i entendre (i respectar) els seus costums.

En concret, cal veure els pics d'audiència (quan ens llegeixen més) horaris. I analitzar les oscil·lacions setmanals pel que fa a les visites del nostre blog. Això vol dir conèixer els nostres lectors per poder acontentar la demanda, dins les nostres possibilitats, i si tenim realment una voluntat de mantenir i premiar la seva fidelitat.

S'han d'analitzar aquestes dades perquè no totes les audiències funcionen de la mateixa manera, com passa, per exemple, amb altres mitjans audiovisuals (televisió, ràdio, mitjans digitals, diaris...). Ni coincideixen els fluxos horaris, ni els ritmes setmanals.

Porto més d'un any intentant analitzar la meva audiència. No és fàcil, ni hi ha una única anàlisi possible. Però crec que puc apuntar unes tendències que es repeteixen cíclicament.

Una bona part dels meus lectors són usuaris vinculats amb l'educació, amb les escoles. És potser un grup d'usuaris dinàmic, amb accés a connexió i que inverteixen unes quantes hores setmanals a remenar per la xarxa. Per tant, durant les vacances escolars, l'audiència baixa (mesos d'estiu i caps de setmana) i connecten bàsicament des de l'escola (o feina) els matins.

Però a les tardes també hi ha un altre segment d'usuaris important i les audiències es tornen a disparar. Poden ser escolars (o mestres) que connecten des de casa o gent que disposa de les hores de tarda/vespre per navegar per Internet. Penso que poden ser dos sectors diferenciats i complementaris, que conviuen perfectament.

Durant la matinada l'audiència cau gairebé a zero: són les hores de son i majoritàriament el meu públic (català) es connecta durant les hores que no dormo i dorm les mateixes hores que jo. Per tant les visites entre les 24.00 h i les 8.00 h del dia següent són mínimes.

Amb aquestes dades a la mà sé quan no és efectiu que faci feina als blogs:

• mesos de vacances d'estiu (juliol i agost), vacances de Nadal i Setmana Santa.
• caps de setmana (sobretot des de divendres a la tarda fins diumenge a la tarda).
• durant les matinades.

És treballar per al diable, perquè ningú et llegirà. O només algun passavolant.

Segueixo en articles subsegüents parlant dels lectors RSS (cada vegada més) i en com són d'efímers els escrits als blogs i a la xarxa en general.

Moments musicals: Pop Corn

Sí, les palomitas de maíz van ser el el meu primer single. El Mammy Blue tenia trampa: tinc germans més grans que jo i escoltava la música que ells compraven.

Ara fa poc, per una campanya publicitària es va tornar a posar de moda aquesta melodia. Sentiu-ne l'original de Hot Butter.

Diari d'antany (X)

Del meu futur diccionari cada vegada n'estic més orgullós. I ell va creixent, a poc a poc, però sense pausa. Ara, quan faig recerques, sempre trobo alguna cosa interessant... M'estic especialitzant en petites monografies sobre temes concrets que em consulten companys, com ara equivalents al castellà, chivato, refranys i dites sobre bruixes... Ja he superat, a més, la barrera psicològica dels cinquanta mil. Déu n'hi do!

Estic rumiant la forma que hauria de tenir el diccionari, i cada vegada estic més convençut que ha d'anar per paraules temàtiques, com l'Alcover-Moll, i no per temes o ordenat alfabèticament, perquè és molt difícil de trobar les coses, llavors. I el que ha de ser més important són les referències internes ben fetes.

Aquest fragment correspon al meu diari personal, del dilluns, 29 de gener de 1996.

Sóc bloguer, amb tots els ets i uts (I)

Per què escrivim en un blog? Per a qui escrivim? Quina visibilitat cerquem? Quina audiència tenim?

Són preguntes que en un moment o altre ens hem fet la majoria de bloguers. Sovint comencem a escriure per a nosaltres mateixos, perquè ens agrada o perquè ens ajuda a desfogar-nos. Però quan veiem que hi ha gent que llegeix allò que escrivim, que ho cita en altres articles i que, a més, et comenten el que escrius, llavors aquell espai personal nostre deixa de ser només nostre i passa a ser compartit per una comunitat més o menys àmplia i diversa.

Una cosa sembla clara: a tots ens agrada que ens llegeixin i ens comentin. Si no fos així, no ho penjaríem a la xarxa. Jo tinc molts papers que són només per a mi... i els tinc desats en un calaix de casa. No se m'acudiria pas penjar-los en un blog amb accés obert perquè tothom ho llegís. En això podem estar d'acord, oi?

I en el mateix moment que decideixes escriure un blog i fas una tria de llengua, i de temàtica i de servei d'hostatjament estàs començant a integrar-te en una comunitat més gran, on hi ha moltes persones que fan una cosa semblant a tu i que cerquen amb més o menys intensitat i amb més o menys neguit contactar amb aquests iguals. I ens agrupem per pobles, per llengua, per temàtica, per edats... Qualsevol excusa és bona per integrar-se en aquestes petites esferes que ens ajuden a no sentir-nos tan sols a la xarxa.

I també arriba el dia que posem un comptador al nostre blog, que l'apuntem en algun rànquing, que ens integrem en alguna esfera territorial o temàtica, que participem en alguna iniciativa conjunta o que anem a alguna trobada presencial. Som animals socials i no podem viure isolats.

I quina vida té un blog? L'experiència ens diu que poca. Se n'obren molts cada dia, però se'n tanquen encara més o, pitjor encara, resten com a cadàvers vivents en una xarxa que no fa neteja de llocs abandonats o desactualitzats.

Supervivència! I com aconseguir sobreviure en aquesta teranyina immensa i golafre que s'ho empassa tot sense contemplacions?

Continuaré^* aquest apunt, la setmana entrant, amb algunes claus que faig servir per sobreviure amb més de deu blogs actius i amb audiències creixents. Ja us sonarà d'algun altre cop que n'he parlat: reciclar continguts.

---

^*: La meva intenció era poder-ho enllestir amb un sol article, però penso que el tema dóna prou de si per poder-ne parlar una mica més. Per tant... Continuarà...

Paremiosfera 250.000

Com a bon home de lletres, no m'agrada viure pendent d'estadístiques i dades numèriques que les pots fer cantar com millor vulguis.

Però avui faré una excepció.

Ja sé que exposar públicament les dades de visites i pàgines vistes dels nostres blogs no deixa de ser un acte d'autocomplaença, però, per altra banda, és un indicador vàlid de la feina feta i la progressió d'una tasca continuada.

No us atabalaré amb percentatges i decimals.


Les xifres rodones són que ahir vaig superar les 250.000 pàgines vistes entre tots els blogs de la paremiosfera i que això vol dir que més de 150.000 visitants han vingut a cercar-hi informacions paremiològiques.

Són dades espectaculars que ni jo mateix m'acabo de creure: més de 15.000 visitants mensuals en aquest darrer mes (vora 30.000 pàgines vistes) i una mitjana de 500 visites cada dia.


Valoracions:

• Tret del Raons que rimen, el meu primer blog que ja porta més de 3 anys a la xarxa, la resta són relativament nous (un any i mig els més veterans i pocs mesos els darrers en incorporar-se a la xarxa, com ara les Etimologies paremiològiques).
• Agraeixo els comentaris de suport i que valoreu la rigorositat dels materials que publico.
• M'honora saber que moltes escoles estan fent servir aquests materials com a eines didàctiques en matèries de llengua.
• En aquest any i mig de dedicació als blogs he conegut gent fantàstica, he vist com es valorava la feina que faig i m'he adonat que tinc corda per a molts anys.

El meu compromís amb la paremiologia és ferm i sé que a cada article publicat, a cada visita rebuda, sóc més a prop de consolidar-ho dins la xarxa enteranyinada aquesta que és Internet.

Enllaços recomanats v.21.0

Un nou lliurament d'Enllaços recomanats. Enllaços diversos i dispersos. Portals, blogs, diaris... De llengua catalana, tecnologia, territorials. Una mica de tot, com sempre.

Si voleu que parli aquí d'alguna novetat que hàgiu trobat o que en sigueu els autors, feu-m'ho saber a través del correu electrònic, o amb un comentari en aquest apunt o qualsevol altre d'enllaços recomanats.

Cibernàrium és l'espai de Barcelona Activa on formar-te i créixer amb Internet. Cursos i activitats gratuïtes actualitzades trimestralment.

L'Institut d'Estudis Catalans ha publicat en línia, amb llicència Creative Commons, un Diccionari de ciències ambientals. EL DCA és un diccionari especialitzat plurilingüe, amb més de 6.680 termes catalans, definits i amb els equivalents respectius en castellà, anglès i francès.

 Racó és un espai de Revistes Catalanes amb Accés Obert. S'hi troben accessibles en format PDF moltíssimes revistes d'abast comarcal o molt especialitzat que, altrament, serien molt difícils de consultar.

 Rei Jaume I. Geografia, fets i memòria és un repàs visual i didàctic per la biografia del rei en Jaume, en commemoració dels 800 anys del seu naixement. Exposició, audiovisuals i material didàctic a l'abast de consulta de tothom.

Paraules.cat és una altra iniciativa de la Xarxa de Mots, en col·laboració amb els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona. Semblantment a RodaMots, però amb un nivell elemental, qui s'hi subscriu rep cada dia (de dilluns a divendres) un mot o expressió en català, amb la seva explicació i exemples d'ús.

Moments musicals - Mammy Blue

Avui m'he despertat una mica melangiós. Recordo que potser va ser dels primers temes que vaig escoltar en anglès, dels primers singles que van entrar a casa. Un altre dia el meu primer single. Feu apostes...

Diari d'antany (IX)

Ah! Més idees: Voldria fer una mena de Refranyer ideològic, amb un recull dels refranys que més m'han agradat i com els interpreto. Una mena de recull dels 'best' del refranyer.

I en tinc un altre que puc fer servir per dedicatòria de llibre, tret del Refranyer de la Val d'Aran, de J. M. Bellmunt: "Qui a poc a poc va, lluny va".

Aquest fragment correspon al meu diari personal, del dilluns, 28 d'agost de 1995.

25 anys de "L'Empordà" de Sopa de Cabra

Sopa de Cabra - 25 anys tocats de la tramuntana.

Programa 22 - Un polsim de refranys

Ja podeu escoltar el vintidosè programa d'Un polsim de refranys, l'espai de refranys i dites de Ràdio Vallromanes, al 94.2 FM.

Aquest programa correspon al segon dels programes quinzenals del mes d'octubre i està dedicat a les dites i refranys de la tardor. Fem un repàs a alguns refranys catalans amb els equivalents en castellà de la tardor. Mirem que diu la paremiologia sàvia de la vellesa, a través de citacions del Diccitionari, repassem l'actualitat paremiològica tan pel que fa a nouves obres en paper com a novetats a la xarxa. I també un repàs temàtic de les dites de la tardor. Com sempre, tanca el programa la resolució de l'etimologia paremiològica plantejada en el programa anterior i fem una nova proposta per al programa que ve: refranys que comencin amb l'expressió Més val... o Val més...

Tot amanit amb bona música de fons: The Golden Gate Quartet interpreten When The Saints, Go Marxing In, Pete Seeger & Arlo Guthrie, Old Time religion, i Falsterbo 3, Per tu.

Des del blog del programa, podeu llegir un article referit a cada programa i podeu escoltar-lo amb un reproductor incrustat a l'inici de cada article. També, en la barra lateral dreta, teniu accés a reproduir des del web cada programa o a descarregar-vos-el en format mp3.

Si ho voleu sentir durant la programació en directe de la Ràdio, ho podeu fer els dimarts a les 21.00 h, els dijous a les 10.00 h o els dissabtes a les 18.00 h.



(Escolteu el programa en directe)

Enllaços recomanats v.20.0

I el lliurament número 20 d'Enllaços recomanats. Enllaços diversos i dispersos. Portals, blogs, diaris... De llengua catalana, tecnologia, territorials. Una mica de tot, vaja. Espero que us resultin útils!

Si voleu que parli aquí d'alguna novetat que hàgiu trobat o que en sigueu els autors, feu-m'ho saber a través del correu electrònic, o amb un comentari en aquest apunt o qualsevol altre d'enllaços recomanats.

La Vanguardia obre la seva hemeroteca. Accés gratuït en format digital a les notícies del diari des de 1881. Retorna els resultats en PDF.
També en parlen El blog del futuro del libro, Diari d'un llibre vell i Barcelona antiga.

La Lluna en un cove és una revista de relats de ficció. RElats breus i inèdits d'autors dels Països Catalans. La revista obrirà oficialment l'1 de gener de 2009. De moment estan recollint relats.

El Camí és un itinerari que recorre totes les terres de parla catalana. L'objectiu és establir i senyalitzar un recorregut essencialment cultural. Al lloc web hi trobareu els itinerarisi activitats relacionades amb el projecte.

Sies.tv és un projecte de televisió cultural catalana per internet. Vídeos, reportatges i notícies sobre arts plàstiques, lletres, cinema, gastronomia, tendències o turisme, entre d'altres. També ofereix videoclips d'actualitat.

El Demà és un setmanari d'informació general dirigit per Daniel Ruiz-Trillo. Apartats sobre política, esports, societat, cultura i espectacles, música, literatura i opinió, amb un consell de redacció de més de trenta persones i un apartat de vídeos d'actualitat.

Seguidors d'un blog

Google, d'entre les darreres novetats que ha incorporat a través de les aplicacions, permet des de fa uns dies que els lectors d'un blog determinat s'apuntin com a lectors d'aquell blog i hi constin com a seguidors.

Amb aquesta opció, Google intenta potenciar encara més la interacció del web 2.0 i hi implementa utilitats de xarxa social.

Els qui fa temps que ens movem per això del web 2.0 ens recordarà molt els seguidors del Twitter, per exemple i tantes altres carxes socials.

Jo ho he incorporat en període de proves al meu blog. Si veig que us agrada o que realment aporta alguna utilitat, ho mantindré. Trobareu l'enllaç a la barra lateral dreta.

En el moment que us doneu d'alta com a seguidors, teniu l'opció de rebre al Reader els RSS del blog seleccionat, si no el seguíeu ja a través d'aquest sistema.

Avantatges dels canals RSS? En els blogs és una opció estupenda per saber al moment quan un blog que t'interessa i llegeixes regularment s'ha actualitzat, sense que hagis d'anar a veure si han escrit res de nou tots aquells blogs que t'agrada de llegir.