dijous, 13 de novembre del 2008

Diari d'antany (XI)

I la feina del diccionari, cada vegada veig més clar que és una feina sense fi, inabastable. Porto molt bon ritme. I tant. Ja arribo gairebé a les 67.000 parèmies. És la feina que havia de dur feta a l'agost. He buidat obres emblemàtiques ja, com el Cançoner d'Amades, amb més de 20.000 registres. Són ja més de 25 obres buidades i he començat a buidar diccionaris grossos: L'Alcover-Moll, el Diccionari de l'Enciclopèdia... Aviat podria començar a treballar-hi i treure'n profit. Però, com a mínim, vull haver buidat el Diccionari català-valencià-balear d'Alcover-Moll, perquè és una obra important i perquè m'interessa tenir-lo sistematitzat. M'agrada llegir-lo, perquè hi trobo altra informació interessant a nivell de lèxic i terminologia, etc.

Tinc referenciades vora les 500 obres de paremiologia per buidar. Jo en tinc, d'aquestes unes 125 a casa, de les quals n'he buidat unes 25. I espero que no creixi en proporcions geomètriques el primer nombre! Però sí el segon i el tercer.

També m'adono que ara es viu un cert rellançament del tema folklòric i antropològic. Hi ha moltes publicacions de reculls monogràfics, diccionaris específics, treballs de tots els colors. Cada any surten moltes obres noves. Se'n reediten de velles (quanta feina feta descansa dins les pàgines de molts llibres que només ensenyen el llom a les biblioteques!). Trobo, però, que encara hi ha molt camp perquè jo hi pugui intervenir, i més amb tot el material que porto agombolat.

Una altra opció que pensava era fer algun llibre-refranyer sobre ocells, per exemple i demanar la col·laboració a en Ferran sobre la part de documentació dels noms d'ocells, espècies, etc. I dibuixos. Que embelleixen molt els llibres!
Aquest fragment correspon al meu diari personal, del divendres, 26 d'abril de 1996.

3 comentaris:

Galderich ha dit...

Impressionant. Quan he començat a llegir he pensat: qui és aquest filòleg tant persistent?
Per cert, d'on treus el temps? Fas algun màster de gestió horària?
Felicitats

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Et comentava l'altre dia que ja comences a fer-te també grandot (que diria el Molina) i, aquí, hi queda confirmat; ja comences a escriure les teves memòries :-)

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Galderich, l'important és ser persistent: cada dia suma. Ara puc fer el que faig perquè durant deu anys vaig fer el que vaig fer. :-)

No t'equivoquis, Jordi. No començo a escriure les meves memòries: ja les tenia escrites fa dotze anys i ara les publico. :-)

Som d'esperit jove, nosaltres, ja ho saps!