dimecres, 5 de novembre de 2008

Sóc bloguer, amb tots els ets i uts (I)

Per què escrivim en un blog? Per a qui escrivim? Quina visibilitat cerquem? Quina audiència tenim?

Són preguntes que en un moment o altre ens hem fet la majoria de bloguers. Sovint comencem a escriure per a nosaltres mateixos, perquè ens agrada o perquè ens ajuda a desfogar-nos. Però quan veiem que hi ha gent que llegeix allò que escrivim, que ho cita en altres articles i que, a més, et comenten el que escrius, llavors aquell espai personal nostre deixa de ser només nostre i passa a ser compartit per una comunitat més o menys àmplia i diversa.

Una cosa sembla clara: a tots ens agrada que ens llegeixin i ens comentin. Si no fos així, no ho penjaríem a la xarxa. Jo tinc molts papers que són només per a mi... i els tinc desats en un calaix de casa. No se m'acudiria pas penjar-los en un blog amb accés obert perquè tothom ho llegís. En això podem estar d'acord, oi?

I en el mateix moment que decideixes escriure un blog i fas una tria de llengua, i de temàtica i de servei d'hostatjament estàs començant a integrar-te en una comunitat més gran, on hi ha moltes persones que fan una cosa semblant a tu i que cerquen amb més o menys intensitat i amb més o menys neguit contactar amb aquests iguals. I ens agrupem per pobles, per llengua, per temàtica, per edats... Qualsevol excusa és bona per integrar-se en aquestes petites esferes que ens ajuden a no sentir-nos tan sols a la xarxa.

I també arriba el dia que posem un comptador al nostre blog, que l'apuntem en algun rànquing, que ens integrem en alguna esfera territorial o temàtica, que participem en alguna iniciativa conjunta o que anem a alguna trobada presencial. Som animals socials i no podem viure isolats.

I quina vida té un blog? L'experiència ens diu que poca. Se n'obren molts cada dia, però se'n tanquen encara més o, pitjor encara, resten com a cadàvers vivents en una xarxa que no fa neteja de llocs abandonats o desactualitzats.

Supervivència! I com aconseguir sobreviure en aquesta teranyina immensa i golafre que s'ho empassa tot sense contemplacions?

Continuaré* aquest apunt, la setmana entrant, amb algunes claus que faig servir per sobreviure amb més de deu blogs actius i amb audiències creixents. Ja us sonarà d'algun altre cop que n'he parlat: reciclar continguts.



*: La meva intenció era poder-ho enllestir amb un sol article, però penso que el tema dóna prou de si per poder-ne parlar una mica més. Per tant... Continuarà...

17 comentaris:

menta fresca ha dit...

Completament d'acord amb tú. Si aconseguim sobreviuré més enllà de... fem una colla d'amics, com tú bé dius, aquests també ens ajuden a tirar endavant i, el que és més curiós, persones a les que no hem vist mai!
Que tinguis un bon dia.

sergi m. ha dit...

Admirat i apreciat Sr. Pàmies:
Espero amb anhel la publicació de la segona part d'aquest escrit vostre.
Quanta raó teniu!
Humil servidor i seguidor de la vostra obra que us desitja un bon dia
;-)

vpamies ha dit...

Segur que no descobriré la sopa d'all, però crec que puc compartir amb vosaltres un seguit d'indicadors que poden ajudar que la nostra publicació a Internet sigui més efectiva.

No cal només reciclar continguts, sinó que també cal optimitzar recursos.

Mon ha dit...

estic d'acord amb les teves paraules, hi no dubtis mai en compartirles

vpamies ha dit...

Mon, gràcies!

Entre tots hem aconseguit que la gent s'interessi en quelcom més que les notícies del dia o un llibre publicat per una editorial concreta.

Estem trencant esquemes amb escrits de qualitat, propers, independents i amb un inesgotable ventall de possibilitats.

Cèlia ha dit...

Una reflexió molt interessant, i aquí em tens esperant una segona part!

Carme ha dit...

Molt bé, Víctor, m'agrada reflexionar sobre els blogs. Jo pensava fer-ho en la vessant de les relacions d e les amistats de les coincidències, dels "seguidors habituals" dels que d'un dia a l'altre deixen de venir i no tornen mai més, de s del vessant emoiconal, vaja, però m'interessa molt el teu anàlisi. Espero la continuació. I això meu pot ser que es quedi en intenció, només.

Montse Pujol ha dit...

Interessant. M'espero a veure si n'aprenc alguna cosa nova. Sempre va bé escoltar els qui en saben més. Gràcies, Víctor.

zel ha dit...

Addicció total, haurem d'anar seguint com reciclar...

vpamies ha dit...

Caram no em pensava pas que aquest escrit generaria tanta expectació.

Espero no defraudar aquestes expectatives i ja us avanço que l'hauré de fragmentar en, almenys, dos articles més, per no fer-los massa llargs i feixucs. Que ja sabeu que els resums i la sincreció no són pas les meves qualitats.

Galderich ha dit...

Com que sóc nou en tot aquest afer blocaire va bé llegir l'experiència dels que porteu molt d'aventatge. Malgrat tot no hi estic d'acord amb tu quan dius que s'hauria de fer neteja del ciberespai. Crec que els blocs que s'han deixat morir aporten el seu gra de sorra i moltes vegades més d'un m'ha estat d'utilitat. Malgrat tot els prefereixo vius i dinàmics. Per molts anys i articles retrospectius.

Anònim ha dit...

M'alegra que empris "blog" en lloc del lamentablement ja estès "bloc".

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Hola company Víctor, que jo no m'agrupo amb els bloguers per edat perquè a certes edats hi havem alguns que l'amaguem :-)

Et diré que personalment jo no he acabat de veure mai que el format blog fos allò més adient per mi. Jo vaig obrir un blog pequè volia tenir una pàgina web més o menys interactiva en format php per tenir-hi allà les meves coses: poemes, cançons, escrits personals o d'altres persones que m'agradaven, campanyes reivindicatives, etcètera, però, tenint en compte que no dominava el llenguatge php ni tenia massa ganes d'embolicar-me, vaig obrir un blog. Però no és el sistema que m'acaba de convèncer del tot, jo només volia una pàgina interactiva que s'anés actualitzant de tant en tant amb contingut nou amb una pàgina de novetats o un índex que indiqués quan hi havia una nova actualització de manera automatitzada, però como que no sé fer-ho continuo amb el blog.

Penso així que el blog és una cosa que pot arribar a cansar perquè t'obliga a actualitzar-lo constantment, però s'ha posat de moda i sembla que ja no ens interessem per altres tipus de format. Què farem!

Salutacions
Jordi

vpamies ha dit...

Galderich, em fas avançar dades que vull tocar en els pròxims articles.

Fer neteja del ciberespai d'aquells llocs brossa o desactualitzats que ja no tenen cap valor. Que tenen enllaços trencats, o imatges que no carreguen, o notícies desfassades.

Ara bé, hi ha llocs atemporals, que no perden vigència, encara que no s'actualitzin de fa molt temps.

Aquesta (la atemporalitat) és una de les claus dels blogs. En parlo amb més detall en els pròxims escrits.

vpamies ha dit...

Gerard, trio blog amb llibertat, malgrat pensi que ambdós termes tenen pros i contres.

Un cert punt de rebequeria, sens dubte, però no en faig pas bandera, ni m'oposo als qui trien bloc com a alternativa.

vpamies ha dit...

Jordi, segur que com a tu, molta gent tampoc troba en el blog allò que voldria per presentar els seus materials.

A mi mateix, els blogs no em solventen totes les necessitats formals que em caldrien per presentar els meus materials d'una manera ordenada i coherent.

Però tampoc en sé més i és la millor opció ara com ara.

Amb imaginació, de totes maneres, se solucionen molts d'aquests problemes i pots aprofitar els avantatges que comporta. A mi, per exemple, generar uns índexs alfabètics m'ha salvat els mobles, sense anar més lluny.

I l'actualització... no hi ha una periodicitat obligatòria als blogs. Pots actualitzar-los diàriament, setmanalment, mensualment... Depèn de tu i no pas de ningú altre.

Anònim ha dit...

Parles amb la veu de la experiència i això fa que reflexionem sobre aquest escrit. Gracies per les teves visites, fan companya, ens fan companys! Salut Víctor.