dilluns, 10 de novembre de 2008

Ser bloguer amb tots els ets i uts (i II)

Deia en l'antecedent d'aquest escrit que calia reciclar continguts. Ja en vaig parlar i per això us enllaço el que vaig dir en aquell moment, que segueix sent vigent i segueixo pensant el mateix: formats diversos (imatges, textos, píndoles, presentacions, àudios, vídeo) poden conviure amb una mateixa font.

I per tant, quan elaborem material sobre un tema, el podem abordar o desenvolupar en molt diverses plataformes i formats. Diferents i complementaris.

Cal tenir un comptador al blog? Definitivament, . I ha de ser un bon comptador, que ens ofereixi dades estadístiques de qui ens visita, quan ho fa, com arriba, des d'on ho fa i quines pàgines o informacions cerca.

Amb aquestes dades a la mà ens resultarà més fàcil optimitzar els esforços que esmercem en l'escriptura i manteniment del nostre blog. Per tant, hem d'analitzar la nostra audiència i entendre (i respectar) els seus costums.

En concret, cal veure els pics d'audiència (quan ens llegeixen més) horaris. I analitzar les oscil·lacions setmanals pel que fa a les visites del nostre blog. Això vol dir conèixer els nostres lectors per poder acontentar la demanda, dins les nostres possibilitats, i si tenim realment una voluntat de mantenir i premiar la seva fidelitat.

S'han d'analitzar aquestes dades perquè no totes les audiències funcionen de la mateixa manera, com passa, per exemple, amb altres mitjans audiovisuals (televisió, ràdio, mitjans digitals, diaris...). Ni coincideixen els fluxos horaris, ni els ritmes setmanals.

Porto més d'un any intentant analitzar la meva audiència. No és fàcil, ni hi ha una única anàlisi possible. Però crec que puc apuntar unes tendències que es repeteixen cíclicament.

Una bona part dels meus lectors són usuaris vinculats amb l'educació, amb les escoles. És potser un grup d'usuaris dinàmic, amb accés a connexió i que inverteixen unes quantes hores setmanals a remenar per la xarxa. Per tant, durant les vacances escolars, l'audiència baixa (mesos d'estiu i caps de setmana) i connecten bàsicament des de l'escola (o feina) els matins.

Però a les tardes també hi ha un altre segment d'usuaris important i les audiències es tornen a disparar. Poden ser escolars (o mestres) que connecten des de casa o gent que disposa de les hores de tarda/vespre per navegar per Internet. Penso que poden ser dos sectors diferenciats i complementaris, que conviuen perfectament.

Durant la matinada l'audiència cau gairebé a zero: són les hores de son i majoritàriament el meu públic (català) es connecta durant les hores que no dormo i dorm les mateixes hores que jo. Per tant les visites entre les 24.00 h i les 8.00 h del dia següent són mínimes.

Amb aquestes dades a la mà sé quan no és efectiu que faci feina als blogs:
  • mesos de vacances d'estiu (juliol i agost), vacances de Nadal i Setmana Santa.
  • caps de setmana (sobretot des de divendres a la tarda fins diumenge a la tarda).
  • durant les matinades.
És treballar per al diable, perquè ningú et llegirà. O només algun passavolant.

Segueixo en articles subsegüents parlant dels lectors RSS (cada vegada més) i en com són d'efímers els escrits als blogs i a la xarxa en general.

11 comentaris:

sergi m. ha dit...

Molt interessant, company!
No havia pensat en analitzar l'audiència d'aquesta manera. Entenent que jo no escric de rabiosa actualitat, penso que a diferència de mitjans com la ràdio o la televisió, un escrit al blog no té horari, és a dir, publico de matinada i estarà vigent potser fins que en publiqui un altre. No és un programa de ràdio que fan a les 12 del migdia i si no l'escolto haig d'anar-lo a cercar a Internet, per exemple.
Suposo que treballar pel diable seria escriure d'actualitat quan ningú no et llegirà a l'estiu, però si fas escrits que no estiguin lligats a l'actualitat, tan se val, oi?
Ho signa: Un dels passavolants que ara mateix navegava per aquí i espera "amb candeletes" la continuació d'aquest escrit tan enriquidor.
Salut!

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola. M'agrada molt el teu bloc i l'he enllaçat en el meu. Tens tota la raó amb tota la rècula de gadgets que cal tenir el bloc perquè sigui un bloc com cal. Alguns dels que suggereixes ja els tinc i altres, procuraré afegir-los en breu.
Ens llegim. Salutacions.

Carme ha dit...

Jo només havia arribat a veure això dels caps de setmana. Els caps de setmana les entrades baixen molt, al meu blog també. Als horaris de cada dia no hi he arribat. Però un article com aquest teu, o com la majoria dels teus, es pot llegir no importa quin dia sigui. No passa de moda. Suposo que vol dir també que els lectors de blogs molt sovint llegeixen només una pàgina, però no sempre.

vpamies ha dit...

Sergi, t'avances al que he de dir en el resum final. L'actualitat del que expliquem i com són d'efímers (o no) els nosres escrits. Hi tornaré.

Roser, encantat de tenir-te per aquí. els gadgets (aplicacions) són mètodes senzills per monitoritzar determinades tasques i per canviar la fesomia del nostre blog sense saber gaire (o gens) programació. Molt pràctics!

Carme, encara que els nostres escrits no siguin efímers o no passin de moda, com ja apuntava el Sergi, es llegeixen sobretot quan apareixen.

Fixa't en articles no efímers de diaris: en llegeixes molts d'articles d'opinió o reportatges de diaris passats?

novesflors ha dit...

M'agradaria saber què és això de lectors RSS, no sé si en el proper post ho aclariràs o si és una cosa que ja tothom sap excepte jo...

Pel que fa al comptador, jo el que tinc només m'indica qui m'ha visitat si el visitant em té enllaçada i ho fa des de la seua pàgina, en cas contrari em diu "directo" i no puc saber aquest "directo" qui és, ni tampoc si és una mateixa persona o són persones diferents...

Gràcies pels teus aclariments.

A peu coix ha dit...

Caram! Què controlat està el lector. Em deixeu...

A peu coix ha dit...

Caram! Què controlat està el lector. Em deixeu...

vpamies ha dit...

Novesflors, segur que has vist aquelles icones de color taronja que fan com dos o tres arcs concèntrics blancs i sota pot aparèixer o no les sigles RSS.

És una manera pràctica de poder rebre les notícies i actualitzacions de llocs web, cerques, blogs, comentaris i molts altres continguts directament en un programa especial per llegir-los, que recorda els lectors de correus electrònics. També li diuen Feeds.

Jo et recomano el Google Reader, i més encara si tens compte Gmail i fas servir habitualment la resta de serveis de Google.

És molt útil, perquè centralitzes en un sol lloc les novetats que visites habitualment, sense haver de fer el via crucis per tots aquells llocs que t'interessen.

En vaig parlar ja fa temps i hi ha molts llocs sobre tecnologia que ho expliquen. Per exemple, a Llengua.org.

vpamies ha dit...

Núria, i sóc de lletres! Imagina't si tingués rudiments d'estadística! ;-)

Jesús M. Tibau ha dit...

és interessant comptar amb un comptador. Jo n'he tingut diversos, i he pogut comprovar que les dades que registren són diverses i que mai coincideixen. No estic segur que les dades que et donen siguin del tot correctes, però almenys, serveixen per tenir una orientació.

vpamies ha dit...

Jesús M. No és una ciència exacta això dels comptadors.

L'essencial és saber distingir entre visites i pàgines mostrades (error molt usual en els qui farden d'estadístiques), que compti també els accessos a pàgines internes i no només a la pàgina inicial, que puguis saber coses dels visitants (país, navegador, idioma, lloc des d'on accedeixen, i , sobretot, sobretot, sobretot, veure qui t'enllaça, qui enllaça articles teus i d'on vénen aquestes visites (de quin enllaç).

La majoria ho tenen això i són gratuïts. Jo uso l'Analytics de Google per al meu accés personal i per tenir un comptador públic l'Statcounter.