dimecres, 5 de novembre de 2008

Sóc bloguer, amb tots els ets i uts (I)

Per què escrivim en un blog? Per a qui escrivim? Quina visibilitat cerquem? Quina audiència tenim?

Són preguntes que en un moment o altre ens hem fet la majoria de bloguers. Sovint comencem a escriure per a nosaltres mateixos, perquè ens agrada o perquè ens ajuda a desfogar-nos. Però quan veiem que hi ha gent que llegeix allò que escrivim, que ho cita en altres articles i que, a més, et comenten el que escrius, llavors aquell espai personal nostre deixa de ser només nostre i passa a ser compartit per una comunitat més o menys àmplia i diversa.

Una cosa sembla clara: a tots ens agrada que ens llegeixin i ens comentin. Si no fos així, no ho penjaríem a la xarxa. Jo tinc molts papers que són només per a mi... i els tinc desats en un calaix de casa. No se m'acudiria pas penjar-los en un blog amb accés obert perquè tothom ho llegís. En això podem estar d'acord, oi?

I en el mateix moment que decideixes escriure un blog i fas una tria de llengua, i de temàtica i de servei d'hostatjament estàs començant a integrar-te en una comunitat més gran, on hi ha moltes persones que fan una cosa semblant a tu i que cerquen amb més o menys intensitat i amb més o menys neguit contactar amb aquests iguals. I ens agrupem per pobles, per llengua, per temàtica, per edats... Qualsevol excusa és bona per integrar-se en aquestes petites esferes que ens ajuden a no sentir-nos tan sols a la xarxa.

I també arriba el dia que posem un comptador al nostre blog, que l'apuntem en algun rànquing, que ens integrem en alguna esfera territorial o temàtica, que participem en alguna iniciativa conjunta o que anem a alguna trobada presencial. Som animals socials i no podem viure isolats.

I quina vida té un blog? L'experiència ens diu que poca. Se n'obren molts cada dia, però se'n tanquen encara més o, pitjor encara, resten com a cadàvers vivents en una xarxa que no fa neteja de llocs abandonats o desactualitzats.

Supervivència! I com aconseguir sobreviure en aquesta teranyina immensa i golafre que s'ho empassa tot sense contemplacions?

Continuaré* aquest apunt, la setmana entrant, amb algunes claus que faig servir per sobreviure amb més de deu blogs actius i amb audiències creixents. Ja us sonarà d'algun altre cop que n'he parlat: reciclar continguts.



*: La meva intenció era poder-ho enllestir amb un sol article, però penso que el tema dóna prou de si per poder-ne parlar una mica més. Per tant... Continuarà...
Publica un comentari a l'entrada