En el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del dimarts, 11 de novembre de 2008 (DOGC 5255), ha sortit publicat l'Acord del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació (ACORD GOV/179/2008), de 28 d'octubre, pel qual es declara bé cultural d'interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, a favor de Can Tacó o Turó d'en Roina, en els termes de Montornès del Vallès i Montmeló (Pàg. 82862).
Can Tacó o Turó d'en Roina es troba situat en la confluència dels rius Congost i Mogent, en el Besòs. El perímetre del jaciment és de 190 metres, amb una àrea d'uns 2.700 metres quadrats. Les dades arqueològiques obtingudes fins ara indiquen que aquest jaciment va ser un castellum romà d'època republicana (segles II-I aC.), les construccions del qual s'estructuren en quatre terrasses on s'assenten els diferents àmbits. El jaciment era un punt de control i representació romà situat al costat de la via Hercúlia, a mig camí entre Emporion i Tarraco. La seva ubicació era de gran importància estratègica.Reprodueixo l'Annex 1, on es detalla la descripció i ubicació del jaciment:
El jaciment de Can Tacó o Turó d'en Roina es troba just a la partió municipal entre els municipis de Montmeló i Montornès del Vallès, al Vallès Oriental. Des dels punts de vista geològic i geogràfic, can Tacó es troba dins de la Depressió Prelitoral, formada per dipòsits quaternaris, entre la serralada Prelitoral, al sud i sud-est, el massís del Montseny, al nord-est, i les muntanyes de Sant Llorenç del Munt fins als cingles de Bertí, al nord i l'oest.
La seva ubicació en un punt elevat fa que aquest establiment gaudeixi d'un gran domini de la plana, encaixada entre els sistemes muntanyosos esmentats, que oscil·len entre els 400 i els 1.000 m.s.n.m. Així mateix, Can Tacó o Turó d'en Roina es troba situat en la confluència dels cursos fluvials del Congost i Mogent, en el Besòs. Aquests rius, juntament amb d'altres afluents com la Riera del Tenes o la Riera de Caldes, contribueixen a la fertilitat de les terres properes a la Depressió Litoral. Per tant, és fàcil comprendre per què el poblament prehistòric d'aquesta zona es va concentrar en les valls i en les planes: perquè eren les úniques aptes per a una població estable que necessitava camps per al conreu i pastures per als ramats.
El perímetre del jaciment és de 190 m, amb una àrea (comptabilitzant només les estructures detectades fins a l'any 2006) d'uns 2.700 m².
Les dades arqueològiques obtingudes fins ara indiquen que aquest paratge hauria estat un castellum romà d'època republicana (segles II-I aC.) de gran importància científica, històrica i patrimonial, les construccions del qual s'estructuren en quatre terrasses on s'assenten els diferents àmbits.
A la part superior i dominant el conjunt es troba la terrassa central. Per l'extrem est, només s'ha constatat l'existència d'una altra terrassa, mentre que per la banda oest es detecten dos nivells, terrassa 1W i 2.
La terrassa central té una amplada de 13,70 m, la terrassa 1W de 5,48 m, la terrassa 1E de 3,33 m i la terrassa 2 de 5,21 m.
Pel que fa a l'estructura d'aquest assentament, cal destacar que es tracta d'un assentament amb una planta planificada i regular.
Així mateix, s'ha de remarcar l'existència de dos cossos constructius amb una orientació diferenciada i que presenten problemes d'interpretació encara no resolts. Tot i així, fins ara s'ha pogut comprovar que tots els vestigis corresponen a una mateixa fase constructiva, que deu la seva morfologia a l'adequació i l'aprofitament total de l'erola del turó.
El Cos I, orientat de nord a sud, presenta un perímetre de 69,76 m, amb una àrea de 300 m² aproximadament, on s'han identificat 7 àmbits de mides diferents. Aquest cos, situat a la part més alta del turó, seria el principal i més important del conjunt, tal i com mostra l'excepcional decoració que s'hi ha conservat. Es tracta d'una decoració feta amb revestiment d'estuc motllurat que reprodueix el tipus característic de les pintures murals romanes del que es coneix com a .primer estil pompeià.. L'escassetat d'aquest tipus de decoració documentada a la Península Ibèrica fa de les restes decoratives trobades a Can Tacó un element singular de l'arqueologia hispànica i són mostra de l'elevada categoria i excepcionalitat de la residència que decoraven. El Cos II, amb una orientació nordoest-sudest, té un perímetre de 180 m i presenta una àrea de 1.700 m², on s'han registrat altres espais ben diferenciats. Cal destacar-ne la porta d'entrada a l'edifici, flanquejada per una torre, que segurament donaria a un pati, al costat est del qual hi hauria habitacions de servei. A més, hem d'afegir la troballa l'estiu del 2007, al cantó sud-oest del conjunt, d'una cisterna (d'uns deu metres de llargada per tres d'amplada), que a través de les teulades de l'edifici recolliria l'aigua de la pluja, garantint l'abastament d'aigua de l'establiment.
El jaciment, situat d'alt d'un turó, era un punt de control i representació romà situat al costat de la via Hercúlea, a mig camí entre Emporion i Tarraco. Es trobava en el punt d'encreuament entre aquella via i el camí natural que, seguint el Congost, porta a l'interior del país. La seva situació era de gran importància estratègica, just al mig del territori dels laietans. Hem de situar el conjunt en el context històric dinàmic i profundament innovador del primer segle de presència romana i relacionar-lo amb la lògica de l'assentament de l'exèrcit romà al país i amb la presència d'un alt comandament militar i polític. Es tracta d'un punt de control i gestió del territori que ens ha ajudar a entendre la romanització del segle II aC. El seu abandonament, a inicis del segle I aC., ja fundades les ciutats romanes no gaire allunyades de Baetulo i d'Iluro, que farien innecessari un centre com Can Tacó en la gestió del territori, assenyala a aquesta interpretació. Un altra element a favor d'aquesta idea és que l'abandonament es realitzà pacíficament tal i com mostra l'escassetat de troballes a l'excavació. No només es van endur el mobiliari i els aixovars de l'establiment, sinó que també es van desmuntar les teulades, segurament per tornar a aprofitar les teules romanes (tegulae i imbrices). Tot i que s'han trobat fragments de teules, el fet que n'hi hagi poques apunta a aquesta hipòtesi.
Per tots aquests motius considerem que les restes trobades al Turó d'en Roina o Can Tacó constitueixen un patrimoni arqueològic de gran interès per la seva cronologia, la seva riquesa en vestigis i la seva representativitat d'un moment clau de la romanització de les terres catalanes.
Mira també
- Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) - Èxit de públic a les visites guiades al jaciment de Can Tacó.
- Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) - Jaciment romà de Can Tacó / Turó del Roina.
- Ajuntament de Montornès del Vallès - Presentat el Pla director de Can Tacó Turó del Roina.
- Ajuntament de Montmeló - El Govern declara bé cultural d'interès nacional el jaciment de Can Tacó
- Fotografia 1: Vista aèria del jaciment de Can Tacó (Montmeló-Montornès del Vallès) al final de la campanya d’excavacions de l'estiu del 2007. Reproduïda de l'ICAC.
- Fotografia 2: Vista aèria del jaciment de Can Tacó - Turó d'en Roina. Reproduïda del web de l'Ajuntament de Montornès del Vallès.
- Fotografia 3: Plànol en PDF del DOGC 5255.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada