dilluns, 17 de novembre de 2008

Ser bloguer amb tots els ets i uts (III)

Vèiem en els articles anteriors què ens portava a escriure un blog i quins sistemes teníem per optimitzar al màxim aquesta feina: dèiem, així, que cal reciclar continguts, que cal analitzar l'audiència i optimitzar els esforços ajustant la nostra producció als potencials lectors.

Cada audiència és diferent i calen eines que ens facilitin poder-la estudiar, analitzar i sistematitzar i oferir als lectors allò que volen en el moment que ho poden consumir.

Això encara és més vàlid si els teus lectors són usuaris RSS (i molts dels meus lectors ho sou i ho sé perquè rebo comentaris als pocs minuts de penjar un article) i reben allaus d'actualitzacions: el més possible és que no llegeixin els articles pendents.

Com actuem els lectors d'RSS? Encara que intentis optimitzar l'eina, fàcilment acabes tenint diversos centenars de fonts que s'actualitzen amb periodicitat diversa. Per als blogs és fantàstic, perquè t'estalvia el viacrucis de visitar els teus blogs de referència: quan s'actualitza algun blog ho saps al moment i si té una actualització o dues setmanals, no fa gaire nosa al teu Reader.

Però és clar: quants missatges rebeu en un dia? Més de 1.000? Diversos milers? Us imagineu un parell de dies sense llegir el Reader? L'acumulació de missatges per llegir és una muntanya inabastable. Solució: marcar-los tots com a llegits i aquí pau i allà glòria.

Si les teves actualitzacions arriben en un d'aquests moments d'allau informatiu, estàs condemnat a no ser llegit i a anar a la paperera directament. Cal doncs tenir-ho en compte. I afegim aquest supòsit als casos en què considerava que estàvem treballant per al diable.
Publica un comentari a l'entrada