dimarts, 11 de desembre del 2007

Actualitat del català. La llengua com a joc

Sempre s'ha tendit a relacionar els temes de llengua amb ensopides regles que calia memoritzar. I res més lluny de la realitat. És ben cert quan diem que la llengua dóna molt de joc i pot resultar divertida i entretinguda (sense caure en segones lectures).

Uns quants exemples d'ara i de sempre:

Màrius Serra és potser dels qui més ha fet per relacionar llengua i joc a partir de la seva expertesa en enigmística. Anem dels mots creuats, a l'espai Verbàlia, passant per l'Enigmàrius que cada dia ens desperta les neurones a El Matí de Catalunya Ràdio. Sense oblidar les magnífiques traduccions, per exemple, de les obres de l'anglès Tom Sharpe o novel·les d'aire enigmístic, com l'Ablanatanalba.

Però tampoc podem oblidar noms com el de Ramon Solsona, i les seves magnífiques Reflexions de sala i alcova que ens van acompanyar durant tant de temps a la contraportada de l'Avui.

La Televisió també ha estat un bon aparador per a programes-concursos on els jocs de paraules hi tenien un lloc preeminent. Recordo l'entranyable Si l'encerto l'endevino, pesentat per Josep Maria Bachs. Us he de fer una confessió: al seu moment m'hi vaig presentar i hi vaig guanyar una picossadeta. L'únic com que he anat a un concurs de televisió. Aposto sobre segur...

Ara TV3 reprèn aquesta tradició de concursos "lingüístics" amb el Bocamoll que tot just estrenaven ahir, presentat per Espartac Peran, l'exhome del trànsit. Programa ràpid de preguntes i respostes i on tres parelles d'allò més heterogeni competeixen per passar a la final i jugar per endur-se un bon pot de diners. Res de nou: aposta sobre segur en fórmules que sempre han funcionat més o menys i que es fa païble perquè dura poc menys de mitja hora. Poc pretensiós, però efectiu.

Finalment em vull fer ressò d'un parell d'iniciatives que han aparegut a Internet, de jocs de llengua, que vénen a prendre el relleu a aquells jocs de taula de sempre, com ara l'Scrabble o el del diccionari i els papers en blanc on cadascú apunta una definició d'una mateixa paraula i guanya la més votada.

Em refereixo al Catavolta, el joc de preguntes en línia de la Plataforma per la Llengua, amb preguntes bàsiques sobre la situació actual de la llengua catalana. L'objectiu final del joc, que s'ha realitzat en col·laboració amb la Fundació Trias Fargas, és destacar la vigència i modernitat del català, destapar les idees equivocades que sovint ens porten a menysvalorar la nostra pròpia llengua i reclamar que es treballi per augmentar-ne l'extensió en diversos sectors on el grau d'ús és encara molt escàs.

I finalment, el Trivicat, un joc de preguntes en català per al teu mòbil. Josep Mir ha creat aquest joc que es pot descarregar gratuïtament en qualsevol mòbil, fet amb la filosofia del web 2.0: qualsevol persona pot suggerir des del web, noves preguntes, que seran revisades i validades. Les preguntes són de 6 àmbits generals: geografia, art, història, ciència, entreteniments i esports.

10 comentaris:

reflexions en català ha dit...

Víctor, gràcies per aquest magnífic repertori.

A Andorra estem treballant en un programa informàtic que ens permeti, per exemple, fer un campionat interescolar de Scrabble en línia. Quan el tinguem a punt, ja te n'informaré, i espero que tothom el pugui fer servir.

Salut

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Marc, encara tinc enganxades a la nevera les lletres del meu nom del joc de l'Scrabble que vau fer durant el Correllengua de l'any passat. :-)

Trobo que és una bona aposta pensar que l'Scrabble és un bon joc per estimular l'enginy mental i lingüístic dels escolars.

I segur que no hi ha cap versió de l'Scrabble (en català) en línia. Els ludolingüistes sperem la notícia de la seva estrena, amb candeletes.

Puigmalet ha dit...

El que més s'hi assembla és l'scrabbble virtual del club ABABOLS.
I Víctor, tenim el Picalletres a Locàlia.
Serra és el rei de tots i més.

Núria ha dit...

He de confessar que, per a temps morts, el trivicat està prou bé!!

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Per a clubs virtuals, Puigmalet, el Butinet, un joc ben català, però no "sobre el català. :-)

Sobre el Trivicat i qualsevol altre joc per a mòbils, Núria, jo de moment encara m'abstinc d'usar el mòbil per a jugar. Trobo que surt massa car, encara. I no tinc temps per enganxar-me i haver-me de desenganxar en jocs addictius.

Puigmalet ha dit...

El meu sogre és fan del butinet.

Com has de tenir temps per jugar amb els mòbils?

"Entre família, blocs i refranys, el Víctor Pàmies passa els anys"

Anònim ha dit...

Puigmalet, he rigut molt amb el teu "Entre família, blocs i refranys, el Víctor Pàmies passa els anys"

No se com diria d'això el Víctor, un rodolí potser???

Ja li preguntaré que jo el tinc molt mes a mà que tu :.)

Sra. Pàmies.

Puigmalet ha dit...

Primer, enhorabona per la futura família nombrosa.

Segon, quin tros de paremiòleg que tens per home. L'altre dia la bibliotecària de l'institut on faig veure que treballo em va dir que li agraís la feina. Som molts els qui en traiem profit. Per molts anys!

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Puigmalet, gràcies pels elogis. Els de la Cristina també els agraeixo però podeu pensar que no és objectiva. :-)

Així que treballes en un IES? Vés per on! I jo sóc a Educació, també, des del 1999!!

Saluda la bibliotecària del teu institut i digues-li que precisament el que volia amb el refranyer català-castellà és facilitar la consulta i popularitzar les versions catalanes dels refranys.

Anònim ha dit...

Gràcies Puigmalet, esperem la nostra filla per la primavera, com els seus germans que tambè van nèixer a la primavera.

En Víctor, és un gran lingüísta. A vegades crec que no té sang a les venes, sino lletres :.). Hi creu i l'apasiona profundament el que fa i ho fa amb rigurositat. Ambdues vessants: passió + rigorositat només poden donar com a resultat una feina de qualitat que ell vol compartir amb tots els que la vulguin fruir.

A més, et diré, perquè ho se de bona tinta, que és un pare extraordinàri i millor marit.

Total, que a mi amb ell ja m'ha tocat la loteria.

Bon Nadal, Puigmaliet.

Cristina i Berta (ara signo per les dues perquè estem en plena confluència)