La presentació del combat blocs o blogs?

Encara estic anant i venint de la Catosfera, aquesta nova dimensió bloguera que hem ajudat a crear i definir aquest cap de setmana a Granollers.

El millor de les Jornades? Que ens han fornit de prou material per poder debatre durant una bona temporada. Penso que el millor encara està per arribar, i això que les jornades han estat modèliques i un marc incomparable de debat i presentació d'inquietuds, iniciatives i propostes.

Tots necessitarem dies per pair-ho, analitzar-ho, trillar-ho, revitalitzar-ho i perpetuar-ho. Sense uniformismes, com fins ara: cadascú des de la seva petita tribuna.

La informació és poder? No, la informació és informació, que està allà, que cal compartir i cal saber utilitzar.

Contribueixo a la documentació de les Jornades de la Catosfera penjant aquí el text de la meva presentació com a moderador del combat bloc o blog, per si fa servei a algú o perquè pugui constar al costat de tot el material audiovisual generat aquest cap de setmana.

Després en vindran les conclusions, les anàlisis detallades i l'anar més enllà del que ja estat i del que serà. Seguim desvirtualitzant...


Presentació

Catosfera, Granollers, 27 de gener de 2008

Bon dia a tothom.

Sóc Víctor Pàmies, lingüista, paremiòleg i multibloguer de Vallromanes. Entre d’altres, sóc el creador dels blogs Raons que rimen, el Refranyer català-castellà, el Refranyer temàtic, Un polsim de refranys, la Biblioteca paremiològica, el Diccitionari o la paremiologia didàctica, entre d’altres.

Som a l’últim dia de la Catosfera, on el temps (atmosfèric) de contrastos ha acompanyat un marc incomparable (el físic i el Vidal) per fer-ho possible. I tenim l’honor i la responsabilitat d’iniciar la jornada d’avui amb un debat lingüístic.

Com a preliminar voldria suggerir que, ja que se n’ha parlat tant aquests dies, el Termcat es plantegés la possibilitat i la necessitat d’admetre el terme Catosfera dins l’àmbit de la Internet i les noves tecnologies, per referir-se a la comunitat de parla catalana que es mou per Internet.

Donem inici al combat per discutir la denominació i grafia del terme que ha de definir aquestes «pàgines personals amb apunts cronològics i un format senzill i autoconfigurable», que han estat una de les estrelles del web 2.0, i un dels factors que ha permès la socialització de mitjans i continguts: Aquelles pàgines web que coneixem com a blocs.

M’ha sorprès gratament l’expectació que ha generat aquest combat. Comença a haver-hi una bibliografia o blogografia extensa i n’han parlat en un sentit o un altre en algunes de les taules que ens han precedit, encara que no era el tema que els corresponia.

El que està clar és que la llengua s’ha d’actualitzar constantment per poder donar resposta a la innovació terminològica en tots els àmbits de coneixement. Quan la vitalitat creativa o la capacitat de generar nous coneixements ens ve de l’estranger (i en aquest cas que ens ocupa no hi ha dubtes del paper capdavanter de l’anglès pel que fa als estudis i innovacions informàtiques), les altres llengües han d’anar adaptant i assimilant tot el seguit de nous termes que acompanyen el desenvolupament d’una matèria determinada.

I el que inicialment són clars manlleus sense adaptar, cal aconseguir que formin part del cabal terminològic del nostre idioma amb les adaptacions i recursos propis de la llengua per absorbir els termes estranys al nostre ordenament lingüístic.

Aquesta, sense anar més lluny, és la tasca del Termcat, el centre normalitzador consorciat entre la Generalitat de Catalunya, L’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística.

I ja se sap que quan s’ha de prendre decisions en qüestions de llengua, no sempre es fa a gust de tothom. El que a uns plau, a uns altres desagrada.

I és que la llengua no és el resultat d’un procés matemàtic i exacte. El giny de les llengües permet trobar moltes i diverses solucions a una mateixa necessitat comunicativa. Perquè en el fons la llengua té un component convencional molt elevat. I això és el que ens permet inventar noves paraules, noves expressions i fer frases que abans ningú ha dit.

Avui ens asseiem aquí per confrontar, d’una manera incruenta, per descomptat, dos termes per a una mateixa cosa, dues variants homòfones per denominar un mateix terme.

I és que el terme català per designar el que en anglès en diuen blog no ha tingut una implantació fàcil ni planera.

1. Inicialment va arribar el terme anglès sense intervenció dels mecanismes d’adaptació de la llengua pròpia: weblog.
2. Per motius d’economia i erosió per l’ús, el mateix anglès l’acaba reduint a blog i és a partir d’aquest terme que arriba a altres llengües que adopten i adapten el terme.

Però l’embolic no és només en català. Mireu què passa, per exemple, en francès o en castellà

1. En francès, a banda de mantenir el terme en anglès, que sembla que és l’opció majoritària, aposten per fins a 4 opcions diferents: blogue (acabat amb l’e muda francesa) o carnet web (d’on fan carnetier), o fins i tot bloc-notes o bloc amb c.
2. En castellà han adoptat el terme bitácora, que sembla que està perdent la batalla enfront l’anglicisme blog. [En català també ha tingut una certa difusió el terme bitàcola, aprofitant la metàfora de la navegació, atès que és el 'quadern de navegació dels vaixells', però el poc ús i extensió han fet que el Termcat en desestimés la seva utilització].

En català, inicialment, el Termcat va establir que n’havíem de dir diaris interactius o diaris interactius personals (d’on fins i tot va sorgir el derivat dipaire, per la persona que llegeix o fa dips), i va desestimar la forma bitàcola. Desestimades totes aquestes formes, finalment l’entrellat sembla estar en la forma bloc amb c i bloc amb g.

A la parla no es diferencien aquestes dues solucions, i per això sempre hem d’acabar aclarint si defensem els blocs amb c o els blogs amb g, perquè tot el domini català ensordeix les consonants oclusives en posició final de mot.

Així, d’una banda, El Consell Supervisor del Termcat aprova el terme bloc acabat amb c en una acta del 10 de març de 2005.

D’altra banda, Gabriel Bibiloni, doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i professor de l’àrea de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears, ha estat qui m’és arguments ha aportat en defensa d’adoptar la forma blog amb g final.

El combat està servit.

Però decidir-nos per una forma o una altra té tot un seguit de repercussions que avui ens exposaran i defensaran els dos ponents que ara mateix passo a presentar-vos.

Dolors Montes és llicenciada en filolologia catalana i en filologia alemanya per la Universitat de Barcelona. Treballa com a terminòloga al Centre de Terminologia TERMCAT des de fa gairebé 15 anys. Ha treballat a l’Àrea d’Assessorament del Centre (al Servei de Consultes) i actualment exerceix de secretària del Consell Supervisor, l’òrgan que s’encarrega de la fixació de la terminologia en llengua catalana, constituït per membres de l’Institut d’Estudis Catalans i del Termcat i per especialistes diversos.

Xavier Rull és doctor en filologia catalana per la Universitat Rovira i Virgili, on actualment exerceix de professor associat de l’Àrea de Filologia Catalana, amb el diploma de postgrau en correcció de textos orals, per la Universitat de Lleida i Màster en lexicografia per la Universitat Pompeu Fabra. També és tècnic de la Comissió de Toponímia d’Andorra, membre de la Junta de l’Associació dels Amics de la Bressola i va ser col•laborador de l’equip de traducció de Softcatalà.

Us deixo doncs amb ells, que, respectivament, aportaran arguments per defensar un o altre terme en una exposició inicial que tindrà dret a rèplica i contrarèplica abans d’obrir el torn de paraules a tot el públic assistent per fer-los arribar altres propostes o consideracions que potser no han tingut en compte en la seva presentació.

A banda de la presentació, com a mdoerador, havia previst un seguit de preguntes que ens puguessin ajudar a reflexionar sobre el tema o cercar alguna alternativa de consens o transversal. Us les reprodueixo també aquí per si són d'utilitat per a algú.


Preguntes

1. Un dels arguments esgrimits per defensar blog davant de l’adaptació bloc és en la formació de derivats. Què passa amb els compostos fotolog, vídeolog, flog, audioblog…?
2. Què passa si, malgrat la recomanació del Termcat, els usuaris es decanten obertament per la forma blog? Què passa si tothom escriu 'blog' malgrat el que diu el Termcat?
3. Cabria la possibilitat de reconsiderar la formació de derivats amb g, malgrat s’opti per la forma en c. Penso en alternatives similars a GROC - GROGUEJAR, LLAMPEC - LLAMPEGUEJAR, FOC - FOGUEJAR, que en l’estructura profunda tenen el so sonor, però per la posició final de mot la pronúncia (i potser la grafia) l’ensordeix. Amb això, cabria la possibilitat de defensar el bloc amb c final, però els derivats amb g: bloguer, blogaire, bloguenc, bloguesc, blogosfera, blogocosa, blogologia…?
4. Encara que el terme bitàcola no ha tingut el suport i ús popular suficient per considerar-ne l’adopció, sí que ha tingut una certa presència i remet a una figura metafòrica prou suggeridora del terme. Cabria la possibilitat de considerar-lo, encara que fos, com a sinònim o sinònim no recomanat? Malgrat la univocitat que es cerca en el camp de la terminologia per evitar problemes de comprensió i adequació terminològica, parlem d’un terme amb una extensió més enllà del camp terminològic especialitzat, que potser en recomanaria la possible adopció d’alguns sinònims alternatius.

La presentació audiovisual en pantalla (de fons)

| Mira | Puja'l al teu blog