dimarts, 5 de febrer de 2008

No entenc...

... que a hores d'ara encara es pugui dir
que els refranys no són literatura.

... que un assaig paremiològic no sigui considerat
en un apartat d'assaig d'un llibre fet
de fragments d'obres de moltes persones.

Des de fa molts anys havia decidit no presentar-me a cap concurs literari (subratllo, literari)
i aquest cop m'hi van engalipar, sense saber que era un concurs.

Diuen que la venda de llibres va malament
.

Com no ha d'anar malament
si els editors es poden permetre el luxe de desestimar
més d'un 30% de potencials compradors abans que surti el llibre al carrer.
Perquè... no compraràs un llibre on consideren que el que tu fas no és literatura, oi?


«Ho puc dir més alt i més fort, però no més clar»

3 comentaris:

Puigmalet ha dit...

No s'entén, no.

Els refranys formen part del tresor de la llengua igual que qualsevol altra mostra de creativitat de la parla. I hi contribueixen en gran manera, a aquesta creativitat. Tant, que és difícil trobar la frontera entre el refrany i l'aforisme. I respecte l'aforisme tothom diria que és literatura, i de la millor.

vpamies ha dit...

Estem d'acord! :-)

Anònim ha dit...

No, no s'enten

Josep Sagarra