diumenge, 27 d’abril de 2008

Premi Dardo 2008

La passada Diada de Sant Jordi rebia de mans de Lo Consueta de Reus el premi Dardo 2008, de "reconeixement als valors que cada bloguer mostra cada dia en el seu esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc., que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu, que està i roman innat entre les seves lletres, i entre les seves paraules trencades".

Sabeu que no m'agrada fer ostentació de premis i honors, siguin merescuts o immerescuts. Però d'entrada, per no fer un lleig a qui m'ha afalagat amb aquesta distinció, i després, perquè penso que també hi ha altres blogs que llegeixo i segueixo sovint que mereixen aquesta distinció, continuo la cadena i ... en plenes facultats mentals i amb la capacitat necessària per obrar, decideixo atorgar el premi Dardo 2008 als 5 blogs següents:
  • Gazophylacium, de Puigmalet del Prat de Llobregat, per acostar-nos d'una manera lúcida i lúdica al món de la lexicografia
  • Reflexions en català, escrit a quatre mans per Marc i Josefina, de la Seu d'Urgell, pel seu contingut miscel·lani i la imperdible barreta lateral esquerra que mai para quieta
  • Poesia Infantil i Juvenil de la Sàlvia del País Valencià (no en sé el lloc concret!, dispensa'm Dolores), per la seva prolífica tasca de difusió de la poesia, refranys, endevinalles i per les magnífiques imatges que coronen el seu blog
  • La Base de Badades, del Joan del Maresme, perquè és dels darrers blogs que mha sorprès gratament pel contingut i pel bon humor que destil·la. I perquè ens ha fet arribar als editors del Diccitionari unes imatges escanejades del Perich que li agraïm molt. :)
  • Entre somnis i realitats, de Carme, de Cànoves (Vallès Oriental), que amb prolífica actualitat també, ens trasllada cada dia al seu món de relats viscuts en primera persona.
No són tots els qui haurien de ser, però, ja se sap: s'ha de limitar la nominació a 5 blogs. Decisió minimalista! Però cal mullar-se, és clar. Felicitats a tots i a fer córrer el premi!

Me'n vaig a recórrer els blogs guardonats i deixar-los un comentari, com s'escau en aquests casos.

10 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Moltes gràcies, individu!

M'agrada molt la imatge que has creat dels cinc blocs. Especialment el reagrupament familiar del Marc i la Josefina i la A que giravolta del Joan Badoc.

Per cert, hauries de canviar el comentari del vandalisme, ara que ja no moderes el comentaris, Víctor... ¿O deixar el comentari ja és una eina defensiva, com els rètols falsos d'alarma que un pot comprar?

el bokabulari ha dit...

Moltes gràcies, Víctor. Pel premi, pel recolçament que m'has donat des del principi i pels consells que m'han ajudat a millorar el blog.

És tot un honor que un savi de la llengua com tu s'hagi fixat en les meves badades.

Estic molt content doncs d'haver estat "paremiat" per tu.

En Joan Badoc.

vpamies ha dit...

Joan badoc, amb el "paremiat", a banda del premi, acabes d'aconseguir el meu reconeixement públic. Boníssim!

Jo només faig de transmissor d'energies, perquè el mèrit, evidentment, és per a qui rep el guardó. El que m'estranya és que encara no el tinguéssiu!!

reflexions en català (marc) ha dit...

Gràcies, Víctor. A mi els prèmits em fan il·lusió, mira. Però premiant-me demostres que encara et queda molta blocosfera per veure, hehe.

Salut i gràcies per obrir-nos tantes finestres.

vpamies ha dit...

segur que em queda molta blocosfera per recórrer (i això que sóc un blocodepredador compulsiu), però no sé si serà molt millor que la que ja cliquejo habitualment.

I no em surtis amb falsa modèstia, home, que només tens mig premi, que l'altre mig se l'endu la Josefina. :)

josefina ha dit...

Jo he de dir que bona part del mèrit (si en té algun) del nostre bloc és atribuïble al cent per cent al Marc, que és qui hi passa més estones. Últimament jo el tinc una mica oblidat, i només hi recorro per parlar de vaquetes i del Segre. Quan hagi passat la voràgine del canvi de feina m'hi tornaré a implicar de veres. Però ara, tot el premi és pel Marc, la veritat sigo dita.

vpamies ha dit...

Ja saps com van aquestes coses, Josefina: el premi és solidari amb els autors. Encara sentiràs dir al Marc allò que uns crien fama... i altres carden la llana! ;-)

Salvia ha dit...

Ei, quina sorpresa! Vaig aquests dies atabalada entre animacions lectores, xerrades i xorrades mil pròpies d'una bibliotecària "ditxaraxera" i no havia llegit el comentari que has deixat al post.

Tot un luxe rebre un guardó (plas-plas- plas!!!) d'aquest raconet teu. És fantàstic, emocionant, simpàtic, captivador i... ens enxarxa i apropa (atrapats per una teranyina poètica).

Un luxe haver-hi conegut als companys dels altres blogs gràcies a compartir el guardó.

Gracietes, Víctor, perquè el més interessant de rebre un premi és el valor de qui el dona i "tú vales mucho, nene".

Besadetes i faig correr el premi

vpamies ha dit...

Sàlvia, perdona'm!! Si ho posa al títol: Cocentaina. Hi tant!!!

Res d'ensabonar, que els homenatjats sou vosaltres. A disfrutar-lo!!

Carme Fortià ha dit...

Espero no arribar gaire tard per donar les gràcies! Faig com alguns vols que no semblen arribar a destir i em retrobo amb escrits i comentaris que tenia mig perduts!

Moltes gràcies!