Ahir, al punt del migdia, l'Antoni Bassas va aprofitar per acomiadar-se dels Matins de Catalunya Ràdio, després de dirigir-lo amb unes audiències espectaculars durant 14 anys, quan va prendre el relleu d'un altre monstre de la comunicació: Josep Cuní.Va ser un adéu silenciós i educat, com ell. Sense fer soroll, com tants d'altres que han hagut d'anar desfilant de la ràdio pública per trobar nous horitzons i reptes, com a percentatge ultratjós d'aquella crosta nacionalista...
Curiosament estic treballant en un relat on el Bassas i el seu programa hi tenen un protagonisme força visible.
Us en mostro l'inici, com a tast i homenatge a aquest gran professional a qui desitjo tota la sort del món i que segueixi deixant empremta allà on vagi. Et buscarem, Antoni! (i et sintonitzarem).
Fins fa ben poc no se n'havia ni tan sols adonat. Tenia sospites, sí. Però resultava tan increïble pensar que pogués ser cert, que no se'n sabia avenir!
I ara, endebades, intenta rebobinar enrere en el seu cap confús per acotar el perquè i el quan. És un do sobrevingut en un moment donat a causa d'alguna circumstància ocasional? L'ha tingut sempre i no se n'havia adonat? L'ha anat polint i controlant amb el temps? Preguntes sense resposta com un gran esvoranc en el sostre de la seva memòria.
I mentre aquests dubtes li ocupen el pensament dóna voltes i més voltes al coixí. Ara cap a la dreta, ara cap a l'esquerra. Sent la remor del vent que mou les fulles del bosc proper i l'udol intens i harmònic d'un mussol que sembla sortit d'un conte de bruixes.
─Jan, Jan! Són les set! Amunt que fem tard a la feina!
La Lídia sempre és qui primer sent el despertador cada matí. Li agrada posar-lo deu minutets abans per despertar-se amb placidesa, amb la remor de la ràdio de fons. «─Bon dia! Són les set!». Cada matí la mateixa frase, embolcallada d'un sentiment que transmet als oients. Avui el Bassas està content. No sempre pot començar les notícies del matí amb una bona notícia. Però d'un temps ençà, sembla que una força inexplicable ha pres afecte al seu programa i li porta una bona notícia cada dia per començar el programa.
─L'atur baixa per segon mes consecutiu i la recessió persistent que havia abocat el país a la fallida econòmica s'esvaeix lentament però de manera decidida.
─Jan, Jan! Va, home, que són les set i deu. Després l'entrada a Barcelona es posa impossible i farem tard.
També en parlen:
- Avui: Bassas i Catalunya Ràdio.
- El Periódico: Bassas deixa Catalunya Ràdio després de 14 anys com a líder.
- NacióDigital.cat: Antoni Bassas plega per desacord amb la direcció de Catalunya Ràdio.
- Telenotícies: Antoni Bassas deixa la direcció i presentació d'El Matí de Catalunya Ràdio.
- Vilaweb: Antoni Bassas deixa El Matí de Catalunya Ràdio per discrepàncies amb la direcció.
Nota: La fotografia l'he trobat a Vilaweb.tv.
14 comentaris:
Hola,
Jo faré igual que tu, també el buscaré i el sintonitzaré perquè si no, em farà l'efecte que m'he quedat òrfena. Sí que sembla que s'han desfet de l'escull de la crosta nacionalista, ara ja tots semblarem tan grisos tan grisos com els qui ens governen. Que trist que utilitzin els professionals com l'Antoni Bassas per destrossar una emissora. Era dels últims que quedaven. A les tardes ja sintonitzo en Clapés, ara hauré de buscar l'Antoni als matins.
On hauríem de firmar per mostrar el nostre desacord amb aquesta manera de fer les coses?
Ànims, Antoni!
Sí, com a mínim es pot estar en profund desacord amb les darreres decisions de programació que s'han pres a Catalunya Ràdio.
Es el ribot del PSC-PSOE com el del Guerra amb l' Estatut. CATALANS CATALUNYA¡ signem a favor d en Bassas.
a que és agradable que algú et doni el bon dia com ho fan alguns locutors de ràdio? sobre tot quan estàs sol, s'agraeix infinitament.
De fa un temps, la política de Catalunya Ràdio es centra bàsicament a fer pujar l'audiència de RAC1.
Jo trobo a faltar més encara el "Postres de músic" de Solé i Sabaté, a qui també van fer fora l'any 2004.
I el Clapés... Només falta que ens treguin el Solà i ens quedem sense suplement de caps de setmana!!
Maria Mercè, a mi em desperta la Rita Marzoa, a quarts de set. Amb el Bon dia, són les set ja sóc camí de la feina, endormiscat al tren...
Fa vuit anys que vaig passar a Rac1 i vaig deixar d'escoltar en Bassas, de tota manera no entenc de política radiofònica, escolto i el què sento m'agrada. Quin problema hi ha a canviar de dial? Que jo sàpiga, la ràdio és de franc.
Aprofito per preguntar-te una coseta: referent al post que estàs preparant, "rebobinar" no vol dir sempre tirar enrere? Em fa mandra buscar-ho...;-)
No em contestis si et fa mandra, je je je...
Potser tens raó Sergi, encara que els diccionaris no en recullen el sentit figurat. Només diuen que és "Passar (un material) d'una bobina a una altra".
Però ara que ho dius, potser sí que resulta redundant en el sentit.
Gràcies!!
El problema no és canviar de dial. El problema és que volen desnacionalitzar el poc que en queda.
això de la comprovació de paraules és una merda
Sense ànim de polemitzar, víctor, però estic totalment d'acord amb en marc: la comprovació de paraules és una merda, o jo sóc una màquina i no entenc les lletres, o la meva visió és massa "alemanya", en el sentit més quadrat del terme.
Salut i a veure si encerto les lletres a la primera...
Però el chakpta (o com collons es digui) és l'única eina que frena l'spam. I entre spam i anònims... Però va, us faig un vot de confiança i el trec uns dies, a veure si no m'entra púrria...
Bé, no deixa de ser el problema del negoci públic. Si es juguessin els seus cales com empresaris, en Bassas es quedaria o el farien quedar pagant les ganes. Quan una empresa contracte un directiu per portar el negoci, te la responsabilitat total, a les bones i a les dolentes, però te el poder executiu i de decisió.
Però aquesta manera de gestionar els diners públics, tots sabem que no és la bona, oi? ;-)
I per això ens queixem.
Publica un comentari a l'entrada