Avui, 16 de juny de 2008, el Diccitionari, el diccionari de citacions, fa un anyet.Més enllà de les dades fredes d'estadístiques d'ús, citacions, visites i altres galindaines, el Diccitionari va viure un moment d'inflexió definitiu per al seu enlairament i progressió:
- el dia 3 de febrer de 2008, en Joan Puigmalet afegia la primera entrada compartida al blog: Jo sóc molt més intel·ligent que els meus amics. La pena és que ells pensen el mateix de si mateixos (Jaume Perich)
- el dia 4 de febrer de 2008, en Marc Cortès afegia una altra entrada compartida al blog: El secret per ser avorrit és dir-ho tot (Voltaire).
Amb la perspectiva del temps i el camí recorregut, segueixo pensant que encara no som allà on anem i no sé si, després de conèixer-nos finalment en persona aquest divendres a can Marc, el Puigmalet seguirà pensant que és més intel·ligent que els seus col·laboradors o si el Marc es guardarà alguna cosa al pap, per no dir-ho tot.
Ara bé: sense tots els que ens llegiu, ens comenteu, ens esmeneu i ens encoratgeu a seguir escrivint segur que tampoc resultaria tan plaent la tasca recopilatòria. Seguiu venint que intentarem no defraudar la confiança!
El que sí que és segur és que divendres 20 serà un altre punt d'inflexió, després del 16 de juny de 2007, l'inici, i el 3 de febrer, el triumvirat.
Algun dia parlaré amb profunditat de l'experiència de compartir un blog. Arriscat? La vida és risc. Els fruits i l'entesa amb aquests dos bons jans, però, m'han demostrat que vam triar el camí adequat. I sé que hores d'ara ells senten aquest blog tan seu com jo me'l sento meu. Jo els vaig regalar un blog a les beceroles i ells m'han regalat uns moments i una experiència inoblidable.Ells encara no ho saben: però per aquesta data tan especial, aquest divendres 20 de juny de 2008, que finalment ens coneixerem en persona, els he preparat una sorpresa ben grossa. Ja us en farem partíceps!!
4 comentaris:
Avui va d'anivesaris llavors! Felicitats per tants projectes, i per molts anys més.
Gràcies pel comentari Víctor.
Gràcies, Carme. Valoro molt que hagis trobat un moment per passar-te per aquí quan avui era un dia prou especial per a tu.
Clar que continuo pensant que sóc més intel·ligent que vosaltres. Tampoc molt més, no ens emprenyéssim pas!
Gràcies per les estones d'excitacions, amic!
(Venint de vós, això de la sorpresa me fa por...)
Visca el Gran Demiürg Víctor Parèmies!
La veritat és que me'l sento una mica meu, sobretot des que comparteixo els guanys per publicitat.
Publica un comentari a l'entrada