Cíclicament apareixen campanyes o notícies en determinada premsa i en determinats cercles de pressió contra el català i els seus minsos espais on intenta desenvolupar-se amb naturalitat.Cíclicament ens recorden que som mesells i que fins i tot ens deixem trepitjar la llengua. Perquè allò normal, d'un país normal, fora que la llengua pròpia s'hi trobés pertot. En qualsevol àmbit, mitjà o conversa.
Mireu com som, que fins i tot quan vénen a vendre'ns alguna cosa, ens trepitgen desconsideradament la llengua, els drets... i l'orgull propi. I si no, digueu-me: quants aparells tecnològics heu comprat amb les instruccions en català? Quants medicaments heu comprat amb el prospecte en català? Quants productes alimentaris heu comprat amb els ingredients detallats en català? No segueixo..., però les respostes no diferiran gaire del zero més absolut.
Ahir s'escandalitzaven que vulguem que els immigrants nouvinguts aprenguin la llengua catalana per integrar-los millor i que se sentin integrats en aquesta societat oberta que és la catalana.
Avui un xitxarel·lo que desconeix la realitat catalana fa unes declaracions incendiàries contra la Política Lingüística de les Illes Balears (La Política Lingüística de les Illes Balears!!!) i pretenia quedar-se tan ample i que des d'aquí potser encara li riguéssim les gràcies.
Bravo, senyor Joachim Hunold. Acaba de fer prou mèrits per engrossir el mur de la vergonya que recopila perles com la seva, que no són altra cosa que un atac a la intel·ligència.
Les reaccions no s'han fet esperar: aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí... (fins a més de 153 missatges rebuts al meu Reader durant aquests pocs dies de polèmica). Hem sentit a parlar d'indignació, de menyspreu per la llengua catalana... i ens hem quedat curts, encara!
Doncs no, senyors. Així no es fan les coses. Primer de tot, si vols anar a vendre un producte o un servei a Calcuta, a dalt de l'Everest o a Maó, el primer que has de fer és respectar els possibles i potencials clients. Sembla lògic, oi?
Doncs exigim aquests serveis i productes en català, que a més tenim la llei de la nostra banda.
Sense anar més lluny, l'altre dia em truquen al mòbil d'una companyia de telefonia, competència de l'actual amb què estic subscrit.
─¿Es usted el titular de la línea ....?
─Sí, sóc jo.
─¿Me podría decir su nombre?
─Sí, em dic Víctor Pàmies.
─Me puede decir de que provincia es?
─Sí, estic a Barcelona.
─Señor Víctor, ¿tiene usted contratado el servicio en la compañía ...?
─Sí, efectivament
─Pues quería hacerle una oferta que no podrá desaprovechar.
─No, escolti, és que estic content amb la companyia amb què estic (encara que sigui mentida)
─Es que tenemos una oferta que le saldrán las llamadas a 0,5 céntimos.
─No, escolti, és que no vull canviar de companyia.
─Es que le regalamos un móvil nuevo. Y tenemos una oferta que le saldrán las llamadas a 0,5 céntimos...
─Que no, escolti, que estic content amb la companyia que tinc i no vull canviar.
─Es que tenemos una oferta que le saldrán las llamadas a 0,5 céntimos (no m'entén i va repetint la mateixa cantarella)
─Que no vull canviar de companyia, que pel que necessito ja m'està bé on estic.
─Tut, tut, tut...
I és que, no només no t'escolten quan et volen vendre alguna cosa, sinó que, a sobre, no t'entenen!
La veritat és que em vaig quedar amb les ganes que em digués que no m'entenia i que fes el favor de parlar-li en castellà... Perquè li hagués dit que no es preocupés, que jo ja l'entenia, encara que em parlés en castellà i no fes ni l'esforç d'aprendre la meva llengua per vendre'm alguna cosa. És que s'ha de tenir barra!
I després som nosaltres els maleducats... No us equivoqueu: maleducat és qui no fa el mínim esforç de pretendre entendre els altres i sempre vol que siguin els altres qui facin l'esforç d'intentar comprendre'l, estigui aquí, a Taiwan o al Congo!!
I mentrestant, desenes de milers d'alumnes no poden estudiar en valencià (al País Valencià) per manca d'oferta.
7 comentaris:
El cas del Hunold no té perdó de déu. I l'editorial anava acompanyada d'un acudit: "Si els catalans aquests vinguessin a Baviera, haurien de parlar el bàvar!! Maleïts siguin!". Per pixar-se de riure.
El cas de la trucada és diferent. Sovint és gent molt malpagada que es troba en centraletes fora de Catalunya. Aquí la resposabilitat ja no és individual, sinó dels càrrecs superiors. Jo també responc en català i que se n'adonin, clar.
Em sembla que l'acudit a què fas referència era bastant més injuriós i insultant, però el meu alemany és bastant d'estar per casa. :-)
Sobre si estan ben pagats o mal pagats, els clients poc hi podem fer. Ja sé que la necessitat estreny, però sempre tens l'opció de dir que determinada feina a un preu concret se la fotin... ja m'entens, oi?
Amb més raó si reben moltes queixes perquè no tracten els clients amb la seva llengua pròpia, potser els ... de dalt s'ho repensaran.
vols dir al cul, Vìctor? si em sembla que si i mira, estic d'acord amb Puigmalet, son les grans empreses les culpables de tot aquest desgabell. On jo treballo fins fa uns anys tot era en català, però van començar a tenir"aires de grandeza" i volerse fer amb els rics i ara, si parles en català, segons com ni et volen entendre, i et parlo d'una empresa catalana, amb seu a catalunya, fundada per quatre catalans.....paro que m'encendria.....fins i tot la poca familia que em queda, parlen ara castellà....prou prou prou.
Sempre ha de sortir el ximple de torn (en aquest cas el Joan Puig, exdiputat d'ERC) i cagar-la de ple.
No es pot comparar el que diu l'altre ximple d'Air Berlin amb els nazis. D'aquesta manera la nostra raó es va desfent.
cagunseu.
El meu homònim no és gaire encertat, habitualment.
Però en Joan Puig segon (el primer és elnostre Puigmalet, sens dubte), està fent de cap d'esquila, perquè ni va ser el primer, ni l'únic, ni l'iniciador de la cadena. Però ha fet una bona patinada, sí.
Mercè, per aquesta gent hi ha un nom ben definitori: botiflers. L'autoodi és l'aliment d'aquestes persones.
Publica un comentari a l'entrada