Quan a primers de febrer vaig decidir convertir el Diccitionari en un blog col·lectiu, vaig tenir la sort d'ensopegar amb el Marc i el Joan que, dia a dia, m'han convençut que vaig prendre la decisió adequada.
Una obra que duia al cap des de feia molts anys (ja apareixia a la primera Paremiologia catalana) va prendre cos en format de blog i s'ha desenvolupat com a obra col·lectiva.
Només faltava que els diccitionaristes que tanta sintonia demostràvem ens coneguéssim. Ens desvirtualitzéssim, que es diu ara. Ho vam intentar per la primera trobada de blocaires del Pirineu. Però la meva imminent paternitat ho va desaconsellar.
I hem hagut d'esperar fins al pont de Sant Joan per conèixer-nos, coincidint amb el primer aniversari del blog. Vam quedar tots d'acord per pujar al Pla de Sant Tirs, a cal Marc (no pas Karl Marx, eh?) i conèixer-nos.
Pel camí, centenars de comentaris a les diferents entrades del Diccitionari, correus amunt i avall, idees, projectes, bromes i humor. Molt bon humor, sí senyor. I que no falti!
No us avorriré amb els detalls de la trobada, que només alimentarien l'ego dels protagonistes, però la sintonia ha estat molt bona i l'humor i l'estimació ha traspassat la pantalla per col·locar-se en els nostres cors.
Pel camí? Unes bones anècdotes amb la tecnologia dels GPS, un grapat de fotos, un altre grapat de bolets dels quals ja hem donat bon compte i unes fotografies per al record. I un acord: incrementem la nòmina d'editors diccitionaristes amb el fitxatge del David Gálvez Casellas.
David!, ja trigues a fer la primera entrada!!!
7 comentaris:
Quina bona pensada, això de la samarreta! L'estupend fa un arròs de bolets farcits que és una delícia...
El David t'ha de passar el compte per als ingressos publicitaris, Víctor. No te n'oblidessis pas.
Sí i aquesta samarreta tindrà la seva història i acaba de passar a la història, perquè ja som quatre diccitionaristes!
Doncs sí, la samarreta és molt xula, recoi.
I també és molt xulo el bon rotllo que tenim.
Que duri!!!
Això, que duri!
Els bolets on els vau comprar? jeje
Res de comprar. Que tenim un nas...!!!
Et responc aquí al comentari teu del post anterior sobre la persecució les castellà.´Ja sé que és repetitiu, però és que n'estic cosida de tanta enderga cap aquí, em sembla que hauríem d'engegar una acció conjunta anti aquests psedointel.lectuals que només remenen per fer merder, i jo sóc de mena rabiüda amb això de que m'imposin quelcom, i com a mestra, veig i sento parlar els nois i noies i m'escalfo encara més, que vinguin a viure aquí i sabran quin pa hi dóna que la nostra llegua sigui aixafada dia a dia...i la ràdio? has sentit com parlen molts? En fi, petonets, maco. Vaig de bolid aquest final de curs, no me'n surto!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada