diumenge, 6 de juliol del 2008

Objecció de consciència

En Marc Belzunces és un dinamitzador i un pencaire de la catosfera. Conegut per la seva tasca a Softcatalà o també pel seu blog personal Des de l'Holocè estant, pels mapes dels Països Catalans adaptats a partir del Google Eart, per la seva vinculació a Estat Propi, una iniciativa que vol localitzar sobre un mapa, amb llistats municipals, quantes persones serien a favor d'un estat propi dins l'àmbit dels Països Catalans, entre moltes altres iniciatives.

Jo el vaig conèixer arran de les Primeres Jornades que va organitzar Softcatalà a la Universitat de Barcelona, el 2003. Ell era el cap visible de l'organització i jo hi anava a parlar de l'Open Directory Project.

I des de llavors hem anat coincidint tangencialment o de ple en diversos moments o projectes, ja siguin virtuals o presencials. Relacions cordials i quan ens veiem ens saludem i si algú necessita res de l'altre sap on trobar-lo.

A banda de tot això que he dit, en Marc és un independentista de pedra picada. I hi aplica tota la coherència i contundència de la seva persona. Amb amabilitat i afabilitat, però amb fermesa i convicció.

Ara en Marc s'ha ficat en un bon embolic perquè no ha volgut formar part d'una Mesa on l'havien convocat de vocal suplent per a unes eleccions generals de l'Estat espanyol. I ha hagut d'anar a judici.

Ho tenia fàcil: «Hi vaig i no surto, perquè sóc vocal suplent». O «ara dic que m'he adormit». Però no. En Marc s'ha plantat i ha dit prou. Va fer una declaració escrita molt completa i polida, de la qual destaco alguns paràgrafs, que ens haurien de fer reflexionar:
  • Com a independentista català la meva consciència m'impedeix completament col·laborar en l'organització d'unes eleccions espanyoles,
  • No reconec com a pròpia la societat espanyola, ni en vull formar-ne part, per la qual cosa la meva consciència m'obliga a no participar en els actes pels quals se m'obliga a declarar.
  • Apel·lo a la legislació nacional, espanyola i internacional que reconeixen i defensen la llibertat de les persones, la llibertat de pensament i de consciència, el dret a la dignitat, l'oposició a actes degradants, el dret inviolable de la dignitat personal, el lliure desenvolupament de la personalitat, la llibertat d'ideologia, la integritat moral, el dret a l'honor i a la pròpia imatge; el dret a viure amb dignitat i l'oposició a qualsevol tipus de maltractament.
  • Que l’obligació de comparèixer a la Mesa electoral d'unes eleccions espanyoles atempta greument contra la meva LLIBERTAT, la meva PERSONALITAT, la meva DIGNITAT, la meva MORAL, la meva CONSCIÈNCIA, el meu HONOR, la meva IDEOLOGIA i la meva IMATGE PÚBLICA, sent a més una acte públic degradant i humiliant i un maltractament psicològic.
Som doncs, no ja davant un acte de rebel·lia o de rebequeria, sinó de consciència i conscienciació nacional. D'anar més enllà perquè les coses no segueixin igual. De donar una volta més a la troca per forçar la situació. Ni més ni menys, com els gestos que feia Lluís Maria Xirinachs, sense anar més lluny.

Marc, per l'amistat i el respecte que ens uneix, saps que aquí tens una porta oberta pel que et calgui.

De moment em faig ressò del teu acte i hi dono suport obertament. Que si en algun moment les forces et poguessin davallar, sàpigues que no estàs sol i que aplaudim la teva enteresa, comportament i compromís.

També se'n fan ressò:

- Vilaweb - A judici per no haver-se presentat a una mesa electoral
- Racó Català - Objecció de consciència a Espanya


Nota: La fotografia està treta del seu espai de Flickr i retallada (era una imatge de grup).

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Què pesa més a la balança: el dret a l'objecció de consciència o el que anomenen 'deure cívic'? Jo crec que el primer.

Puigmalet ha dit...

En el món groller i irreflexiu que vivim ens costa entendre que algú es mogui per dignitat. Un altre valent.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Joan, el Marc Belzunces és més que un valent. L'heu de conèixer!

Amb l'article intento afegir el meu granet de sorra a la balança perquè es decanti cap a la banda nostra (i del Marc, és clar)

Carme Rosanas ha dit...

El vaig veure a la presentació del llibre de la Catosfera, em va impressionar. Realment cal donar-li suport.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

S'ho mereix, el Marc.