Jo el vaig conèixer arran de les Primeres Jornades que va organitzar Softcatalà a la Universitat de Barcelona, el 2003. Ell era el cap visible de l'organització i jo hi anava a parlar de l'Open Directory Project.
I des de llavors hem anat coincidint tangencialment o de ple en diversos moments o projectes, ja siguin virtuals o presencials. Relacions cordials i quan ens veiem ens saludem i si algú necessita res de l'altre sap on trobar-lo.
A banda de tot això que he dit, en Marc és un independentista de pedra picada. I hi aplica tota la coherència i contundència de la seva persona. Amb amabilitat i afabilitat, però amb fermesa i convicció.
Ara en Marc s'ha ficat en un bon embolic perquè no ha volgut formar part d'una Mesa on l'havien convocat de vocal suplent per a unes eleccions generals de l'Estat espanyol. I ha hagut d'anar a judici.
Ho tenia fàcil: «Hi vaig i no surto, perquè sóc vocal suplent». O «ara dic que m'he adormit». Però no. En Marc s'ha plantat i ha dit prou. Va fer una declaració escrita molt completa i polida, de la qual destaco alguns paràgrafs, que ens haurien de fer reflexionar:
- Com a independentista català la meva consciència m'impedeix completament col·laborar en l'organització d'unes eleccions espanyoles,
- No reconec com a pròpia la societat espanyola, ni en vull formar-ne part, per la qual cosa la meva consciència m'obliga a no participar en els actes pels quals se m'obliga a declarar.
- Apel·lo a la legislació nacional, espanyola i internacional que reconeixen i defensen la llibertat de les persones, la llibertat de pensament i de consciència, el dret a la dignitat, l'oposició a actes degradants, el dret inviolable de la dignitat personal, el lliure desenvolupament de la personalitat, la llibertat d'ideologia, la integritat moral, el dret a l'honor i a la pròpia imatge; el dret a viure amb dignitat i l'oposició a qualsevol tipus de maltractament.
- Que l’obligació de comparèixer a la Mesa electoral d'unes eleccions espanyoles atempta greument contra la meva LLIBERTAT, la meva PERSONALITAT, la meva DIGNITAT, la meva MORAL, la meva CONSCIÈNCIA, el meu HONOR, la meva IDEOLOGIA i la meva IMATGE PÚBLICA, sent a més una acte públic degradant i humiliant i un maltractament psicològic.
Marc, per l'amistat i el respecte que ens uneix, saps que aquí tens una porta oberta pel que et calgui.
De moment em faig ressò del teu acte i hi dono suport obertament. Que si en algun moment les forces et poguessin davallar, sàpigues que no estàs sol i que aplaudim la teva enteresa, comportament i compromís.
També se'n fan ressò:
- Vilaweb - A judici per no haver-se presentat a una mesa electoral
- Racó Català - Objecció de consciència a Espanya
Nota: La fotografia està treta del seu espai de Flickr i retallada (era una imatge de grup).
5 comentaris:
Què pesa més a la balança: el dret a l'objecció de consciència o el que anomenen 'deure cívic'? Jo crec que el primer.
En el món groller i irreflexiu que vivim ens costa entendre que algú es mogui per dignitat. Un altre valent.
Joan, el Marc Belzunces és més que un valent. L'heu de conèixer!
Amb l'article intento afegir el meu granet de sorra a la balança perquè es decanti cap a la banda nostra (i del Marc, és clar)
El vaig veure a la presentació del llibre de la Catosfera, em va impressionar. Realment cal donar-li suport.
S'ho mereix, el Marc.
Publica un comentari a l'entrada