Carles Riba i Bracons (Barcelona, 23 de setembre 1893 - 1959) va ser un escriptor i poeta català.
Ben poca cosa per a un dels personatges més influents i destacats del nostre país durant el darrer segle. Perquè a més, Riba era moltes coses més: era un traductor prolífic i magnífic, que va traduir al català obres cabdals de la literatura universal des del latí, el grec, l'hebreu, l'alemany, l'anglès, el francès o l'italià.Així, gràcies a ell, tenim traduccions rigorosíssimes de Les bucòliques, de Virgili; Odissea, d'Homer; Antígona, Electra i Les tragèdies, de Sòfocles; el Càntic dels càntics o el Llibre de Ruth; Versions, de Hölderlin; les Rondalles, dels germans Grimm; Històries extraordinàries i Els assassinats del carrer Morgue, d'Edgar Alan Poe; Poemes de Kavafis, i una llista interminable d'altres obres importantíssimes. La majoria les podem trobar a la col·lecció de Clàssics de la Fundació Bernat Metge, que va arribar a dirigir quan va tornar de l'exili.
Però no només era això Carles Riba. Carles Riba va ser president de l'Institut d'Estudis Catalans entre 1950 i 1957, intermitentment i President de la Secció Filològica des del 1950 fins el 1959, any de la seva mort.
La importància de Riba també rau en el seu paper de pont entre la línia innovadora i normalitzadora de la llengua catalana que endega i dirigeix Pompeu Fabra i el seu paper com a escriptor i humanista. En poques paraules: Riba plasma en les seves obres l'ordenació lingüística de Fabra. Era la peça clau que podia fer aquest paper, per formació i coneixements.
I quins homenatges li reten a Riba al seu país en acomplir-se 50 anys de la seva mort? Alguna cosa a l'IEC? Res a la Fundació Bernat Metge? A la Universitat? O a la Institució de les Lletres Catalanes, on fou vicepresident?
Res de res. El silenci més absolut. És clar! És que a les biografies no posa ni tan sols la data del seu decés. Doncs sí, avui 12 de juliol de 2009 fa exactament 50 anys de la mort de Carles Riba. I uns quants blogaires ens n'hem enrecordat i li hem retut un homenatge senzill, però sentit.
14 comentaris:
Ens falten moltes coses per arribar a ser un país normal i potser moltes no les assolirem mai, però hauríem de començar solucionant les que depenen de nosaltres mateixos i aquest oblit institucional a un dels homes cabdals de la nostra cultura no és un bon exemple de que anem pel bon camí.
Per altra banda, estic repassant els blogs que s'han afegit a l'homenatge i en som una bona colla. I ja sabem que molts pocs són un molt!
Jo crec que la cultura 'normalitzada' cada vegada es fa i desfà més a la xarxa, la veritat. De les patums institucionals, mediàtiques i la resta poca cosa se'n pot esperar.
Jo també m'hi he afegit. Una llengua, un país. Com deia Fuster, la política que no fem nosaltres ens la faran contra nosaltres.
Salut i Terra des del sud.
Aplaudeixo de cor el teu article i coincideixo amb el comentari de Júlia pel que fa a la importància de la Xarxa en la defensa de la nostra llengua i cultura :-)
Les seves traduccions són un autèntic tresor per la nostra llengua, llibres preciosos deliciosament traduïts...
costa entendre perquè a uns si i a d'altres no, renegant dels grans, només per qüestions de partits o famílies. Que petits que som tots plegats! Gràcies pels avisos i l'oportunitat de sumar-nos a aquest petit homenatge :)
Molt ben fet, molt ben dit i ben escrit.
Crec que he llegit que la iniciativa blogaire ha sortit d'aquí (jo ho vaig saber en un altre blog on ho comunicava un altra persona (puigmalet) i me n'alegro d'haver estat en el lloc oportú i en el moment adient) enhorabona per aquesta proposta i gràcies. M'ho estic passant molt bé tot cercant Riba de blog en blog! :)
McAbeu, nosaltres podem intentar arribar a determinats llocs, però no hauríem de fer la feina de ningú. És més intel·ligent sumar esforços que l'amanit Divideix i venceràs. Tan de bo algun dia, en qualsevol homenatge, coincidim nosaltres i les institucions.
Júlia, no hem d'oblidar, també, que la xarxa encara no és un lloc on hi acudeixi tothom. Tot just estem sortint de l'armari, com qui diu!
Francesc, Internet ens possibilita una transversalitat que abans era més difícil. Tan de bo el nord i el sud ens miréssim i ens escoltéssim més sovint!
Assumpta, un cop més us agraeixo a tots la generositat i la facilitat que teniu per apuntar-vos a qualsevol iniciativa.
Sí, Cèlia, Riba traductor és magnífic
Clídice... uns sí i uns altres no... No t'ho sabria explicar. També nosaltres triem les efemèrides que volem ressaltar. Però és clar que hi ha aniversaris (25, 50, 100) que s'han d'aprofitar quan toca i figures que no poden ser oblidades.
Trini, si he de ser honest, el veritable promotor és el Xavi Caballé, de Diari d'un llibre vell. Ell ha estat qui ens ha remogut la consciència i nosaltres li hem fet costat.
un altre com la comunitat fent pinya a una bona idea, salutacions
vpamies,
hagi estat qui hagi estat el promotor, està bé que ens remoguem les consciències i les ganes de llegir i rellegir poesia, ara la de l'estimat Carles Riba.
Em sembla que a mi també vas ser tú qui em va fer memòria, mitjançant el blog de la Carme de Col·lecció de moments.
En tot cas, gràcies i gràcies pel teu post!
La vostra proposta em va agradar moltíssim per com donàveu llibertat a cadascú de fer-ho a la seva manera!! :-))
He trobat endevinalles, dibuixos, vídeos!! Hi ha moltíssima varietat en els diferents posts!! :-)
Víctor,
El problema de Carles Riba va ser morir-se sense pensar que 50 anys després coincidiria amb el Tour de França a Barcelona, el darrer fitxatge del Madrid i la no sortida de l'Etó...
En fi, sort que encara hi ha un munt de blocaire decidits a omplir certs buits de la memòria col·lectiva.
I ja veus que amb presses i tot la resposta ha estat molt àmplia. Això és el que encoratge i tenir certa esperança!
Doncs moltíssimes gràcies a en Xavi Caballé, ha estat un honor col·laborar en la seva proposta sense ni tant sols saber que l'havia promogut ell :)
Hola! Tan debó hi hagi tantes ocasions com aquestes per a homenatjar personalitats de la cultura catalana a través de la xarxa.
Salutacions cordials.
Publica un comentari a l'entrada