dijous, 31 de gener del 2008

refranys.com

L'any 2001 vaig contractar l'ADSL a casa amb Wanadoo i amb els 100 Mb d'espai personal vaig tenir la pensada de fer-me una pàgina personal on anar publicant i compartint materials propis que pensava que podien tenir interès per a algú altre.

Però és clar, jo no sabia programar i vaig iniciar-me en aquest món amb el Word, desant el document amb hiperenllaços en format htm i creant les pàgines cap on redirigia els usuaris. Creava a mà les barres de menús i els peus de pàgina, amb retorns cap a la pàgina anterior o la inicial.

Aquella pàgina va ser durant molt de temps la meva única pàgina a Internet. Des del 2002, com qui diu va quedar estàtica amb alguns continguts sobre paremiologia. I es va anar mantenint amb algunes visites que provenien dels llocs que m'havien enllaçat.

Bé, no em preocupava gaire, perquè era un tipus de material que no caduca ni cal actualitzar. O sí. Vaja que no passava res si la deixava estàtica.

Amb l'eclosió del fenomen blog, vaig començar un blog personal, el Raons que rimen on parlava d'actualitat de la llengua catalana, de les meves lectures, d'algun tema sobre paremiologia i del meu poble Vallromanes.

A poc a poc, hi començo a escriure de tot, de l'actualitat que em preocupa, hi faig les crítiques a allò que penso que pot millorar... i em plantejo la possibilitat de fer-hi més coses en l'àmbit de la paremiologia.

El primer producte que em ve al cap és un refranyer català-castellà: moltes consultes d'experts en llengua catalana van en aquest sentit i no hi ha res consultable en línia fàcilment. M'hi poso i sé que ha de ser un nou blog, on només hi hagi aquest contingut. És el segon blog.

M'animo i començo a pensar "obres" que tenen una estructura pròpia i que no s'adapten als continguts miscelanis del Raons que rimen. Neix així la Biblioteca paremiològica i el Diccitionari.

Seguidament, des de Cultura 21 obren la possibilitat de col·laborar-hi amb blogs. I hi penso una obra que també duc al cap des de molt temps i posseeixo ja molts materials recollits i elaborats: un curs de paremiologia didàctica. Així, a més, provo nous formats de blog, fora de Blogger, que em sembla el millor de llarg.

A continuació sorgeixen el refranyer temàtic, com a repertori exhaustiu de refranys classificats per temes, i el polsim de refranys, el suport audiovisual i en format blog del programa que faig quinzenalment a Ràdio Vallromanes també sobre refranys i dites.

Calia, però, poder centralitzar tots aquests continguts des d'algun lloc, per dirigir allà les persones interessades en aquest camp i que poguessin tenir accés a tots aquests materials diversos.

I la casualitat i la generositat d'un amic ho han possibilitat: Joan Vilarnau posseïa el domini refranys.com des de feia molt de temps i me l'ha cedit perquè entèn que el meu material pot donar un bon servei a aquest domini.

I ara em trobo practicant amb Wordpress per poder-vos oferir una pàgina una mica més moderna que l'antic Word convertit a htm des d'on pugueu resseguir la meva activitat paremiològica.

I és clar que no és el mateix remetre-us a [refranys punt com] que a [perso punt wanadu amb dues os punt es barra victor punt pamies barra paremiol amb pe majuscula punt acteema] i això qualsevol publicista (o comptador de paraules) us ho pot dir.

Així, doncs, ja no cal que memoritzeu els noms dels blogs, amb blogspot.com, i des de refranys.com teniu tots els blogs llistats a la barra lateral dreta. Ens trobem allà!

2 comentaris:

Miquel Boronat Cogollos ha dit...

Hola, Víctor:

Enhorabona pel canvi i per les millores. I salut i sort amb tantes faenes com tens. Certament, trobe que el WordPress té moltes qualitats, i jo també en sóc un aprenent.

I, per cert, deixe constància ací també que ens hem il·lustrat i entretingut bona cosa amb els «combats» de la Catosfera.

Fins a l'altra.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

«Renovar-se o morir», que diuen!

L'opció que valoro de Wordpress és que és més versatil que Blogger per a pàgines estàtiques, però comparant la versió gratuïta (Wordpress.com) amb la de Blogger, em sembla més potent i senzilla de fer anar l'eina de Google.

Encara he de treure les conclusions del «Combat» i compartir-les amb vosaltres. De moment a can Bibiloni s'ha reactivat el debat i l'experiència de viure aquestes Jornades a Granollers va ser fantàstic, no només pel combat.