Més enllà de la desvirtualització i les bogosferes possibles

Tornant de les Jornades de la Catosfera 2008 a Granollers, tots vivim en una mena de núvol. Tot està per fer i tot és possible. Una de les expressions més emprades aquests tres dies ha estat desvirtualització: poder posar cara i veu a companys i companyes de la blogosfera.

La desvirtualització és tan vella com la pròpia Xarxa. Internet permet conèixer gent molt diversa i prou allunyada de la teva realitat, que et fa pensar que si no hagués estat per l'ordinador i alguna afició comuna, no l'haguessis conegut mai. Quan acudíem a xats, desvirtualitzàvem les coneixences que fèiem en sopars de periodicitat prou regular. Si pertanyíem a alguna iniciativa col·laborativa, indefectiblement acabàvem fent alguna trobada que enfortís els lligams i ens permetés conèixer aquelles persones amb qui portàvem col·laborant tant de temps i amb qui compartíem tantes estones rere un nick més o menys transparent.

Per què havia de ser diferent la blogosfera en general o la Catosfera en particular?

El naixement de tantes esferes territorials respon a aquesta necessitat de conèixer-nos, de saber amb qui compartim espais i inquietuds. Les persones som així. Ens agrada associar-nos, trobar punts de contacte que ens permetin afiliar-nos en grups similars. Sentir-nos part d'un grup. La societat civil viu de l'associacionisme: associació de veïns, associació d'antics alumnes, associacions de colles de gegants, de diables, de bastoners..., associació o col·legi professional, grup escolta o esplai, associació de col·leccionistes de taps de cava, grup de teatre amateur... La llista seria interminable.

I la Catosfera reprodueix aquests esquemes. Però jo penso que a la Catosfera hem d'anar més enllà d'esferes, associacions i desvirtualitzacions. Hem de cercar complicitats i estrènyer llaços entre bloguers per afinitats i sintonia.

I com que hi crec, ho professo i ho practico.

És per això que, després d'haver conegut a través de la xarxa dues persones amb qui comparteixo inquietuds i espero que moltes altres coses, ara hem anat més enllà i
hem decidit compartir un blog. Tindrem un blog a sis mans. Un blog prou especial, però que recull l'interès de tots tres en fer-lo créixer i actualitzar-lo amb regularitat.

Una obra coral, de tres persones que, a banda d'aquest blog, tenen els seus espais personals que mantenen també amb regularitat i personalitat pròpia.

El blog compartit no és nou, però en serà nou el desenvolupament i manteniment. Així, doncs, us anuncio que des d'aquest cap de setmana el Diccitionari passa a ser una obra col·lectiva de Marc Cortès, bloguer de la Seu d'Urgell i comantenidor del magnífic Reflexions en català, de Joan Puig, bloguer del Prat de Llobregat que ens acosta al món dels diccionaris des del seu Gazophylacium i un servidor, Víctor Pàmies, paremiòleg de Vallromanes que podeu llegir a refranys.com.

I estic segur que aquesta no serà l'única iniciativa compartida. Tot just, la primera.