En un comentari, algú es queixava de les hores que es passava la seva parella a l'ordinador. Discussió recurrent, que podem remuntar als orígens de la informàtica i que podem aplicar a qualsevol dedicació o afició. O a la feina, als qui tenen aquest vici.D'entrada, i encara que no sóc psicòleg, val a dir que la percepció d'un i altre del pas del temps i de la dedicació és força diferent. I no sabríem a qui donar la raó. És allò que les hores no passen igual de ràpides quan estem passant-ho bé que quan estem pendents del rellotge. No descobreixo pas la sopa d'all.
És ben cert que tenir un blog demana una constància i una dedicació no avaluable en hores. I als fruits ens remetem. Altra cosa és l'efectivitat i que la inversió en hores es correspongui amb un resultat vistós i avaluable.
En aquest punt volia centrar la reflexió d'avui: en ser efectius amb el que fem.
Quan vaig iniciar-me en la informàtica, em van ensenyar que allò que escrius o arxives en qualsevol format, després es pot recuperar o convertir a molts altres formats, sense necessitat d'haver-ho de tornar a escriure. O almenys aquesta és la teoria.
En funció de la nostra creativitat i imaginació farem d'aquesta gènesi inicial molts altres diversos materials relacionats, comunicats, complementaris...
De vegades amb ben poc s'arriba lluny. O, amb poc esforç, podem donar sortida i nodrir moltes diverses fonts amb formats i continguts que convergeixen en l'origen, però que divergeixen en la forma i destinació.
Per això de vegades no puc evitar un esbós de somriure quan algú em diu: d'on treus el temps per mantenir tants blogs alhora? Tot és relatiu i amb efectivitat i reciclatge de vegades podem donar una imatge desmesurada del que estem fent.
Jo aplico aquesta teoria a la paremiosfera, la blogosfera paremiològica teixida a partir dels continguts del portal refranys.com.
I tot això no surt pas del no res: és el producte de quinze anys d'alimentar una base de dades sobre refranys, amb vora 250.000 registres, d'abastir una biblioteca especialitzada de més de 200 obres i de furgar, llegir i investigar sobre el tema d'una manera sostinguda i constant.La clau: reciclar continguts. En un altre escrit us ho intentaré explicar amb exemples.
3 comentaris:
Ecoparemiologia aplicada, en podríem dir.
Respecte al teu cas, és fals dir que "amb ben poc s'arriba lluny". Tu, "amb molt, has arribat molt lluny". I imagino que amb molt d'esforç, temps i dedicació, també. Les coses. i més quan tenen qualitat, no es fan soles.
Era una manera de parlar, puigmalet. I 'danimar a tothom a posar-s'hi. Diuen que una ovació comença amb un sol aplaudiment. I una passa és l'inici de qualsevol viatge, que t'acabarà portant allà on tu vulguis. :)
Això és entusiasme, no?
Publica un comentari a l'entrada