Temps de roses assadollades
on cada gota és un tresor
preuat, únic i escàs.
Néctar de sang,
degotim rogenc de rosada
on l'excepcionalitat és bellesa.
Oasi dins l'erm,
esclat de flaire, sobtat,
volva de color en la monotonia.
Rosa,
quan veig el teu puntual despertar
recordo somnis de color,
flairo aromes en pols,
crec en un devenir encara millor.
7 comentaris:
FeliÇ Sant Jordi, i una rosa virtual per a tots cinc.
Pep
@|-8--'-,-- ? Això és molt personal i molt enigmàtic...
Bona diada, poeta!
Ostres, Puigmalet, dibuixo malament, però això volia ser l'emoticona d'una rosa. Gira-la 45º cap a la dreta... Si hi he posat colors i tot... :)
Pepus!, gràcies per passar-te per aquí. Bona Diada, també, si les obligacions ho permeten!
Bona diada. Per cert que t'han dat un premi a...
Gràcies, Bona! Tu sempre tan afalagador.
Farem córrer la consueta i el premi. Que rul·li, que rul·li!!
Bona diada de Sant Jordi a tu també!
Em va arribar a través d'Infozèfir el teu nou bloc de paremiologia catalana! Tinc ganes de fer-hi un bon passeig! Però de moment aprofito per donar-te les gràcies per crear coses tan útils i fan créixer la presència del català a la xarxa!
Un somriure :)
Gràcies, Núr.
Els vostres missatges d'alè m'esperonen a continuar la tasca empresa i em diuen que vaig pel bon camí.
Publica un comentari a l'entrada