Diu Valeri Serra i Boldú a les 'Paraules proemials a Geografia Popular', dins l'Arxiu de Tradicions Populars, I (1928):Dins el llenguatge, ben sovint brollen frases o parèmies que es refereixen a un subjecte, a una casa, a un carrer, a un poble, a una regió o a una col·lectivitat encara més gran, de vegades per a cantar o ponderar-ne les seves qualitats; altres vegades per a remembrar-ne un fet llegendari o històric.
Fixant-nos en les que tenim arreplegades, de caràcter tòpic, referents a persones i a pobles, muntanyes, rius, torrents i altres accidents geogràfics, sigui per a dir-ne la situació només, sigui per a posar de manifest llurs condicions, sigui per a dir-ne els fruits que elaboren, etc., ens vingué la idea de publicar-ne una col·lecció ordenada...
- Demofilologia o literatura oral
- Etologia o costums
- Pistologia o creences i supersticions
- Noticiari
En l'apartat de demofilologia és on s'encabien els treballs paremiològics, principalment aportacions dels seus col·laboradors per a la geografia popular i articles de més pes i molta més concreció de Joan Amades, Sebastià Farnés o Aureli Capmany, entre molts d'altres.D'entre les moltes aportacions rebudes, hi destaquen una mena de corrandes o cançons que fan un repàs de malnoms o renoms dels pobladors de diferents indrets. Ja veureu que la frontera entre refrany i cançó, entre paremiologia i rondallística, entre cançoner i refranyer no són gens clares i generalment no es pot abordar un camp sense acabar capbussant-te en l'altre: tot dins la demofilologia o literatura popular.
Així, avui, us volia reproduir una cançó atribuïda a un patró de nau mataroní, que caracteritza les poblacions de gairebé tota la costa catalana. L'he trobada recollida per Joan Amades al llibre Refranys geogràfics, i reproduït per Isabel Gimeno a El llibre dels refranys catalans (1989):
A Alatafulla són valents, foc a la Torredembarra,
a Vilanova boters, a Sitges en són gitanes,
a Castelldefels són grocs i a Barcelona són dames.
Al Besòs són passacolls, Badalona pany de tàpia,
a Montgat són calciners, venen la calç a fornades.
A Alella són cargolers quan els cargols treuen banya.
Al Masnou són palangrers que no perden mai calada,
a Tiana males cares, a Premià són gafarrons
i a Vilassar pengen ases; a Cabrils en són gentils
i a Cabrera vint-i-un ase. A Argentona moliners
que el treballar no els agrada. A Mataró caps de bou
les senyores són bissarres. A Llavaneres nansers,
Caldes s'emporta la palma, a Arenys en són vaixellers
dels que van a l'altra banda; a Canet són figueters,
a Sant Pol són gent de manta, a Calella són cadells.
a Pineda tots són nyerros, a Malgrat són peix fregit,
jurioles a la brasa. A Blanes són flassaders,
paguen el dot amb flassades. A Lloret són caganers
que se caguen a sa platja; a Sant Feliu són tapers
i a Palamós els embarquen. A Begur, coralladors
que corallen a la brama, i els de Pals són arrossers,
mengen l'arròs a llossades. A l'Estartit peix fregit.
A l'Escala n'és mal port pel vent de la tramuntana.
A la Pera i a l'Armentera tot són jutges i notaris.
A Empúries n'hi ha un convent que no en volen donar aigua.
A Castelló, vila major, tot són jutges i notaris.
A Roses són gent de rei que tiren bombes i bales.
A Cadaqués tabaquers contrabandistes de fama.
A la Selva són bisers, venen els bisos a cargues.
A LLançà són fumadells, tenen les cases fumades.
A Colera fan bon vi, millor però en fan la garnatxa.
De Portbou, no us dic res, perquè hi ha molt poques cases.
I fins aquí hem arribat fins a la ratlla de França.
a Vilanova boters, a Sitges en són gitanes,
a Castelldefels són grocs i a Barcelona són dames.
Al Besòs són passacolls, Badalona pany de tàpia,
a Montgat són calciners, venen la calç a fornades.
A Alella són cargolers quan els cargols treuen banya.
Al Masnou són palangrers que no perden mai calada,
a Tiana males cares, a Premià són gafarrons
i a Vilassar pengen ases; a Cabrils en són gentils
i a Cabrera vint-i-un ase. A Argentona moliners
que el treballar no els agrada. A Mataró caps de bou
les senyores són bissarres. A Llavaneres nansers,
Caldes s'emporta la palma, a Arenys en són vaixellers
dels que van a l'altra banda; a Canet són figueters,
a Sant Pol són gent de manta, a Calella són cadells.
a Pineda tots són nyerros, a Malgrat són peix fregit,
jurioles a la brasa. A Blanes són flassaders,
paguen el dot amb flassades. A Lloret són caganers
que se caguen a sa platja; a Sant Feliu són tapers
i a Palamós els embarquen. A Begur, coralladors
que corallen a la brama, i els de Pals són arrossers,
mengen l'arròs a llossades. A l'Estartit peix fregit.
A l'Escala n'és mal port pel vent de la tramuntana.
A la Pera i a l'Armentera tot són jutges i notaris.
A Empúries n'hi ha un convent que no en volen donar aigua.
A Castelló, vila major, tot són jutges i notaris.
A Roses són gent de rei que tiren bombes i bales.
A Cadaqués tabaquers contrabandistes de fama.
A la Selva són bisers, venen els bisos a cargues.
A LLançà són fumadells, tenen les cases fumades.
A Colera fan bon vi, millor però en fan la garnatxa.
De Portbou, no us dic res, perquè hi ha molt poques cases.
I fins aquí hem arribat fins a la ratlla de França.
I encara una altra cançó marinera, extreta d'un «Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia», de l'any 1935 i reproduïda per Sylvia Lagarda-Mata a Goita, camaco! Vale, pagès! (Ed. La Magrana, 1997):
El pare va als sardinals,
que és un ofici de mandra;
bufa, vent de garbí,
vent de popa i mar bonança.
Anirem cap a llevant,
tot a voreta de l'aigua,
tot a voreta del mar,
fins a la ratlla de França.
A Vilanova són boters;
els de Sitges són gitanos;
a Castelldefels són grocs
i a Barcelona, les dames.
Al Besòs són passacolls;
a Badalona, pany de tàpia;
a Montgat són calciners,
venen la calç a fornades.
A Alella són cargolers;
a Tiana, saltamarges;
al Masnou són palangrers
que no perden mai calada.
A Premià són gafarrons;
a Vilassar, penjaases;
genovesos a Cabrils;
a Cabrera, vint-i-un lladres.
A Argentona, traginers,
que el treballar no els agrada;
a Mataró caps-de-bou
de les senyores bizarras.
A Caldetes són nansers;
a Arenys s'emporten la palma;
a Canet són figueters,
i a Sant Pol són gent de manta.
A Calella són cadells;
a Pineda, males cares;
a Malgrat són carboners,
venen el carbó a la platja.
A Blanes són flassaders,
paguen el dot amb flassades;
a Lloret són gitanets,
i a Tossa la bona mossa.
A Sant Feliu són ganxons,
Palamós i la Vall d'Aro;
Palafrugell, peix fregit,
julioles a la brasa.
A Begur són bacanarts
que coralen a la brama;
els de Pals són arrossers,
mengen l'arròs a llossades.
A l'Estartit, fangadors
que fanguen tota la plana,
i l'Escala és un mal port
pel vent de la tramuntana.
A Sant Pere Pescador
tots són jutges i notaris;
a Roses són gent del Rei,
que tiren bombes i bales.
A Cadaqués, tabaquers,
contrabandistes de fama.
Port de la Selva i Llançà,
són a la ratlla de França.
Cançoneta qui t'ha fet?,
qui t'ha fet, qui t'ha dictada?
Un pilot de Mataró
que té la cara ratada,
un dia de vent del sud,
allà al Canal de les Dames.
que és un ofici de mandra;
bufa, vent de garbí,
vent de popa i mar bonança.
Anirem cap a llevant,
tot a voreta de l'aigua,
tot a voreta del mar,
fins a la ratlla de França.
A Vilanova són boters;
els de Sitges són gitanos;
a Castelldefels són grocs
i a Barcelona, les dames.
Al Besòs són passacolls;
a Badalona, pany de tàpia;
a Montgat són calciners,
venen la calç a fornades.
A Alella són cargolers;
a Tiana, saltamarges;
al Masnou són palangrers
que no perden mai calada.
A Premià són gafarrons;
a Vilassar, penjaases;
genovesos a Cabrils;
a Cabrera, vint-i-un lladres.
A Argentona, traginers,
que el treballar no els agrada;
a Mataró caps-de-bou
de les senyores bizarras.
A Caldetes són nansers;
a Arenys s'emporten la palma;
a Canet són figueters,
i a Sant Pol són gent de manta.
A Calella són cadells;
a Pineda, males cares;
a Malgrat són carboners,
venen el carbó a la platja.
A Blanes són flassaders,
paguen el dot amb flassades;
a Lloret són gitanets,
i a Tossa la bona mossa.
A Sant Feliu són ganxons,
Palamós i la Vall d'Aro;
Palafrugell, peix fregit,
julioles a la brasa.
A Begur són bacanarts
que coralen a la brama;
els de Pals són arrossers,
mengen l'arròs a llossades.
A l'Estartit, fangadors
que fanguen tota la plana,
i l'Escala és un mal port
pel vent de la tramuntana.
A Sant Pere Pescador
tots són jutges i notaris;
a Roses són gent del Rei,
que tiren bombes i bales.
A Cadaqués, tabaquers,
contrabandistes de fama.
Port de la Selva i Llançà,
són a la ratlla de França.
Cançoneta qui t'ha fet?,
qui t'ha fet, qui t'ha dictada?
Un pilot de Mataró
que té la cara ratada,
un dia de vent del sud,
allà al Canal de les Dames.
Com podeu veure l'imaginari popular no té deturador quan ha d'empescar-se-les per anomenar els veïns i fer-ne burla.
En nous articles aniré recollint altres perles de la geografia popular.
Per cert! Us en recordeu que tenia un dubte paremiològic? Feu-me un cop de mà, va, i digueu-me quin sentit té per a vosaltres l'expressió haver-hi més dies que llonganisses.
6 comentaris:
Quin apunt tan maco!
Per què no muntes una geografia catalana refrany a refrany? Podria ser un gran mapa de Catalunya (estil Google Earth) on de cada poble se'n recollís els refranys que el citen... Una humil idea d'un admirador.
(Mira que saltar-se el Prat, a la cançó... Aquí tenim una mostra de la més culta paremiologia: "A Gavà t'hi pots cagar, i al Prat ja t'hi has cagat".)
A adrall són gent del carall, i al Pla no t'hi cal anar.
A Castellnou són les boniques, a Sarroca ja no ho són tant; als Castells, les presumides i a Taús, la flor del ram. I a la Guàrdia també ho foren sinó perquè els cau el davantal.
Les noies de Cava són petites i ballen bé, però tenen la panxa arrugada com la manxa d'un ferrer.
Més:
“A Oliana enfilen llana, a Tragó enfilen cotó i a Peramola apedreguen el rector.”
“A Ponts pocs i bons, i els que són bons no són de Ponts, i si n’hi ha un de bé, de Gualter ha de ser.”
“A Puigcercós, aneu-hi vós.”
“De Bellpui tothom en fui.”
“De Bellver avall, ni dona ni cavall.”
“Entre Sispony i Anyós, no hi pot viure ni gat ni gos.”
“L’andorrà te la fotrà, si no és avui, serà demà.”
“La gent de Bescaran, si res no els manen res no fan.”
“Les noies de Cava són petites i ballen bé, però tenen la panxa arrugada com la manxa d’un ferrer.”
“Pujant cap a Canillo, que són el llamp del cul, porten calça curta, màscares i pèl.”
“Pujant cap a Encamp, tots són mercaders, tots compren i venen, però sense diners.”
“Pujant cap a la Massana, que saben molt de ballar, i porten les ungles ben llargues per esgarrapar.”
“Qui a la Seu vol estar, llenya al coll ha de portar.“
“Si a Sant Julià et vols escalfar, llenya al coll hi has de portar.”
“Tuixén, mala terra i mala gent, però això ho diu la mala llengua de la gent.”
Tema llonganisses:
Per mi, és el que he estat pensant fins ara. La setmana passada em van enviar un correu per recordar-me que, com a molt tard, avui havia d'enviar l'article mensual del butlletí de la UdA.
Hi ha més dies que llonganisses, pensava. Avui ja no penso el mateix. Ara hauré de córrer.
Companys, gràcies per les aportacions i els ànims. Això de «Quin apunt tan maco!» m'ha arribat a l'ànima.
La veritat és que feia temps que volia penjar aquestes cançons. Per diversos motius: Perquè ajuden a entendre la interelació entre la cançó i el refrany, perquè fan un repàs històric de la costa catalana i perquè alguns d'aquests malnoms han perviscut en aforismes posteriors.
Marc, em seran de molta utilitat les dites tòpiques que em facilites de la zona de l'Urgell i prenc el testimoni de la provocació del Puigmalet de fer una geografia paremiològica comentada. Queda anotat en la llista de temes pendents.
Però abans he de fer el santoral paremiològic, el vocabulari sobre paremiologia, les etimologies paremiològiques, les frases fetes al web, el meu refranyer personal... I a sobre ens foten hores un diumenge a l'any! Així no hi ha manera!
PD.: Marc les teves llonganisses són com les meves llonganisses, però segur que hi ha gent que té altres llonganisses, ni millors ni pitjors que les teves i les meves, sinó diferents. :)
Bon día!!
Espero que el meu català escrit sigui correcte, jajaja. El motiu del meu comentari es referent a una dita topica del meu poble, que es Rubí.
"A Rubí noies maques i bon vi"
En la antiguitat Rubí era rica en varema i en el negoci del vi, abans de que el totxo arribes al meu poble/ciutat ja. Tenien moltes cavas i bodegas, i a part sembla que tambe i havien noies molt maques. I aquesta dita, imagino, que va ser utilitzada pels mateixos habitants de Rubí.
Espero que serveixi d'ajuda, una salutacio.
Dani, prou correcte (verema i no pas *varema; cellers i no pas *bodegas... i alguna altra coseta menor). Però absolutament comprensible. :-)
Rubí ja té entrada en la paremiologia tòpica i, precisament, hi consta aquesta dita que aportes.
Moltes gràcies!
Publica un comentari a l'entrada