dilluns, 21 d’abril del 2008

Haver-hi més dies que llangonisses

L'altre dia us preguntava pel sentit que li donàveu a la frase feta haver-hi més dies que llangonisses.

Deixem de banda si hem de parlar de llangonisses, llonganisses o llenguanissa, perquè la forma normativa és llonganissa i les altres serien variants dialectals.

Us comentava que un lector em feia arribar el seu desacord pel sentit que li havia donat jo a la frase feta, perquè ell li'n donava un altre.

De seguida li vaig argumentar que jo no m'inventava res, que era un diccionari de fonts, on jo traslladava allò que ja hi havia escrit i en deixava constància de la font consultada.

A més, per donar més força a la meva argumentació, vaig cercar què en deien les principals obres d'aquesta frase feta i coincideixen gairebé fil per randa: 'Frase que hom diu per significar que encara queda temps per a fer una cosa de llarga durada' (ENC). 'Es diu per indicar que hi ha molt de temps disponible o sobrer'. Així ho explica l'Alcover-Moll (DCVB), i afegeix que a València rematen la frase dient «i més setmanes que botifarres». I M. Teresa Espinal (DSFF) diu 'Sobrar temps per a fer quelcom', que ho treu de RASPALL-MARTÍ (1996) i remet a tenir temps com a expressió sinònima, per extensió.

El mateix sentit trobo en les següents obres:
  • 'Es diu per significar que encara queda temps per a fer una cosa de llarga execució' (PONS LLUCH 1993)
  • 'No cal tenir pressa. Consell per als impacients' (PARÉS 1999)
  • 'Sobrar temps per fer alguna cosa' (HÈCTOR MORET 1995) - (ABRIL ESPAÑOL 1996)
I encara la recullen, sense explicar-la, (BALBASTRE 1977) - (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - (MARTÍ I ADELL 1987) - (MILLÀ 1988) - (SALVÀ 1990) - (BELLMUNT 1992) - (FARNÉS 1992) - (CONCA 1993) - (PUJOL 1999). Per a les abreviacions de les fonts citades us remeto a l'apartat de bibliografia del Refranyer català-castellà.

Ara bé, Sever Perramon ja apunta cap una altra banda, al seu Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana (1979): 'Saber compaginar el que un hom té per a viure'.

I al que anàvem. El meu interlocutor (que em diu que és de Girona) em comentava:
«El comentari que feu sobre "haver-hi més dies que llangonisses" és erroni, al meu parer. No es tracta de que l'any és llarg i hi ha temps per fer coses i tal... això correspondria a "... dies té l'any..." i d'altres semblants.
El de les llangonisses és una apel·lació a l'estalvi. Després de mort el porc, fets els confits i els embotits, cal dosificar-los, no cruspir-se'ls tots de cop, perquè... hi ha més dies que llangonisses».

Així doncs, li he de donar la raó i pensar que ambdues interpretacions de la frase feta són possibles, per sentit i amb la tradició a la mà.

Deixeu-me completar aquest comentari amb unes quantes anotacions complementàries:

Les possibles traduccions que trobo a aquesta frase feta són:
  • más son los días que las morcillas [ES] (PONS LLUCH 1993)
  • haber más días que longanizas [ES] (ABRIL ESPAÑOL 1996)
  • todo se andará [ES] (BALBASTRE 1977)
I encara, deixeu-me afegir, que hi ha algunes variants d'aquesta dita:
  • haver-hi més dies que llonganisses, més setmanes que botifarres i més anys que capellans (AMADES 1951) - (GIMENO-ROURA 1986) - (PARÉS 1999)
  • hi ha més anys que capellans i més dies que llonganisses (AMADES 1951) - (PARÉS 1999)
  • hi ha més dies que llonganisses i més setmanes que botifarres (DCVB 1930) - (PARÉS 1999)
  • hi ha més dies que xirivies (MARTÍ I ADELL 1987)
  • l'any té més dies que llonganisses (CRUANYES 1985).
Gràcies als qui heu participat d'aquest experiment!

3 comentaris:

reflexions en català ha dit...

Gràcies a tu per il·luminar-nos

Puigmalet ha dit...

Tot girava al voltant del porc. Interessant, aquest altre sentit.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

El que està clar és que els diccionaris, tret dels normatius, és clar, més que pontificar, recullen el geni de la llengua.

I el geni és canviant i pot cercar noves accepcions o expressions, que futures reedicions del diccionari hauran de recollir, perquè algú ho diu.

I així és com evoluciona la llengua, a grosso modo.