dimecres, 2 d’abril del 2008

La tasca col·laborativa

Llegeixo amb un ampli somriure l'article d'aquest dimecres de Llorenç Valverde, vicerector de tecnologies de la UOC, i a qui vaig conèixer durant el meu pas per Llengua.org, quan ell era el director de la Fndació Observatori per a la Societat de la Informació (FOBSIC).

L'anècdota és que en Llorenç fa servir un proverbi del meu refranyer català-castellà per iniciar el seu article:
En el blog «Refranyer Català-Castellà», Víctor Pàmies escriu que el refrany «Hi veuen més quatre ulls que dos» és molt antic, atès que ja està documentat en treballs del notari Carles Ros que daten de 1736.
Però el seu article va cap a altres bandes i reflexiona sobre la tasca col·laborativa del web social o web 2.0. I m'he permès tornar-li la referència en el Diccitionari, amb l'entrada per a la citació «Hi ha més intel·ligència fora de qualsevol institució que dins». El mateix diccitionari és un reflex d'aquesta tasca col·laborativa: des que l'he compartit amb el Marc i el Puigmalet, la qualitat, el contingut i l'actualització han millorat ostensiblement.

Valverde pensa en aquest refrany per reflexionar sobre el sentit d'aquesta citació: la importància de la tasca col·laborativa, del treball en equip:
Tot plegat, la pensada de buscar referències a aquest refrany a Internet, m'ha vingut quan he començat a pensar en algun referent per al tema d'avui, referent que he trobat a aquest vell refrany que, com tantes d'altres coses, du camí de necessitar un «aggiornamento» gràcies als canvis que Internet i les tecnologies digitals estan propiciant. Ara en diuen xarxes socials, web 2.0, el poder de la comunitat, hi ha més intel·ligència fora de qualsevol institució que dins ... i tot un seguit d'enunciats semblants que indiquen una tendència d'abast mundial, com gairebé tot avui en dia: hi veuen més milions d'ulls que dos, o tenen més idees milions de cervells que un de sol.
I acaba cercant l'actualitat del refrany en la realitat d'ara:
Si en el segle divuit i anteriors, la saviesa popular encunya un refrany que elogia i encoratja la col·laboració a petita escala, la que era possible en aquell moment, valen més quatre que dos, avui aquesta col·laboració pot esdevenir planetària.
Poc puc afegir a les sàvies reflexions de Llorenç Valverde. Però penso que encara poden prendre més relleu si actualitzo una mica la informació que en aquests moments tinc sobre l'esmentat proverbi, perquè en aquests moments estic en disposició d'oferir més informació sobre la dita de referència de l'article.

Les anotacions que tinc al refranyer daten del 1997, quan vaig elaborar un manuscrit amb dites sobre l'ull. I en aquell moment el referent més antic del refrany que coneixia era el de Carles Ros.

No cal dir que les entrades del refranyer català-castellà són en constant revisió i que avui mateix penso afegir tota aquesta informació a la fitxa corresponent. Els avantatges de la publicació en línia: no calen reedicions ni edicions ampliades i corregides.

Noves investigacions en el camp paremiològic m'han permès esbrinar que, com tants d'altres, aquest proverbi és d'arrel llatina. Ho podem intuir quan trobem un mateix refrany en diferents llengües romàniques, encara que també podria tractar-se d'un calc.

En aquest cas, a través del Diccionari de locucions i frases llatines d'Antoni Peris (Barcelona 2001: Enciclopèdia Catalana) el trobem documentat en un recull de proverbis llatins sota el lema «oculi plus vident quam oculus» [Trad.: uns ulls hi veuen més que un de sol].

Per tant, podem dir amb total seguretat que l'activitat col·laborativa ja té reflex documental des de l'antigor clàssica.

5 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Labèrnia (1840): "Plus vident oculi quam oculis" dins de "MÈS VEUHEN QUATRE ULLS QUE DOS".

Al Diccitionari jo hi aporto només qualitat. De quantitat no gaire. ;-P

Demà citaré el teu article i espero la teva col·laboració.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Tu m'has batejat com el vparèmies, però tu comences a semblar el Puiglabèrnia... :)

Company, gràcies per oferir-nos sempre aquest magnífic diccionari!

Si em cites, et recitaré i ho penjaré a l'Odeo o al Boomp3.

Puigmalet ha dit...

Això sona terrible!

Anònim ha dit...

Doncs jo hi aporto qualitat i quantitat, au!

He, he.

Mireu, jo penso que el treball en grup s'ha de desmitificar, o com a mínim matisar. Tal com diu el Francesc Orteu, entre tots no farem res. Sempre hi ha algú que fa les coses. com tu, Víctor, que vas posar en marx el Diccitionari.

El que passa és que, segon el meu immodest parer, vas trobar dues persones entusiastes i sensates, cosa que resulta impossible de trobar en els equips que hi ha per aquestos mons de déu.

Si els humans fóssim bons, el treball en equip seria fantàstic, però com que n'hi ha molts que ni viuen ni volen deixar viure, doncs el treball en equip és fantàstic quan trobes la gent adequada.

O sigui, tens més possibilitats de triomfar com més petit sigui l'equip.

Jo sóc individualista de mena però reconec que el treball en equip, amb gent motivada, il·lusionada, treballadora i una mica competent, és fantàstic.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Marc, diu la meva dona que subscriu al 100% el teu comentari.

Faig de portaveu, perquè diu que no vol intervenir en això tan maco que hi ha entre nosaltres. :)

Bromes a banda, penso que sí, que hem creat una societat esplèndida del no res, però des de la confiança, el compromís i la llibertat.

Va sonar un cop la flauta... i pot tornar a passar. Jo crec que hi ha molta gent bona pel món amb qui poder fer aquests experiments.

T'imagines que un dia ens veiem tots tres i no ens caiem bé... eh?, eh? eh?