La Plataforma per la Llengua, a través del seu lloc web, ens convida a emplenar un formulari sobre les joguines i jocs que tenim que incorporin el català, per avaluar l’ús del català en el mercat de fabricants de jocs i joguines i saber quins productes es poden trobar en el mercat actual.Ja era hora que algú abordés aquest camp que tant de mal ens fa! Quan els nostres fills no tenen referents de joc en català ho han de fer en castellà. Per això la llengua del pati es la castellana i veus grups de nens, tots ells catalanoparlants, jugant en castellà. Ja no cal ni que n'hi hagi un que no parli català habitualment!
Sèries de dibuixos animats (Looney Tunes, Mickey, Pokémon, Bola de Drac...), col·leccions de cromos del quiosc (Bola de Drac, Star Wars, Pokémon, la Liga de las Estrellas...), pel·lícules al videoclub, revistes de jocs, videojocs per a qualsevol consola... Un buit immens on el català hi és desconegut. Una hipoteca massa gran sobre els nostres infants, que pagaran tota la vida.
Els meus fills, per veure Bola de Drac en català, han d'esperar que jo els les baixi d'Internet, quan TV3 ho va emetre fa més de vint anys. I és clar, em diuen que no coneixen el nom dels personatges, perquè els jocs, els cromos i els altres nens a escola ho veuen en castellà.
Us animo a emplenar l'enquesta. Segur que no us prendrà gaire temps, perquè acabareu ràpid!
13 comentaris:
Tens raó en que el questionari no et fa perdre gaire temps, jo no tinc fills però si una neboda adolescent. Repasant la presència del català en les seves "joguines" (video-jocs, revistes juvenils, etc) he acabat aviat: ZERO.
És cert també que l'idioma de relació als patis de les escoles i instituts és l'espanyol (aquest idioma tan atacat i en vies de desaparició a Catalunya).
Algú, potser nosaltres mateixos, ha fet les coses molt malament.
XAREL_10
Al Josepet només li'n compraré en català, així m'estalviaré molts quartos.
Mira, ara m'has donat una idea. Obriré una causa al Facebook: Volem nines inflables en català.
Fa anys els dibuixos de tv3, la Bola de Drac, el club super 3, van fer molta bona feina, però tot plegat ha anat molt a menys, la veritat.
La tele hi pot fer molt més que no pas els mestres, en això.
Coi, jo les que tinc ara són a l'escola,i és clar, gairebé totes són en català...però no deu tenir mèrit...vaig al qüestionari!
Per a petits petits, encara. Però com més grans són, menys coses troben.
Júlia, el Bola de Drac en català el veia el meu germà petit... que ja té 35 anys! :-)
Pel·lícules, sèries, col·leccions, cromos... fins els ous Kinder o les col·leccions de les bosses de patates. Res en català. Abans ho trobareu en grec, àrab o suahili que en català.
Ep, teniu molta raó amb això que dieu.
Pel que fa a Bola de Drac, potser hauríem de destacar que és un dels pocs còmics que s'ha publicat en català tot sence. N'hi ha algun més (com el Musculman que només es va publicar en català i ja us podeu imaginar la polèmica que es va generar), però son massa pocs.
Sobre els jocs, l'altre dia vaig començar a ajugar al joc de taula Catan que incorpora les instruccions en català. Em va sorpendre una cosa que hauria de ser habitual...
La Bola la veia també el meu fill que en té prop de 30. Per cert, la veien els meus alumnes, tots de parla i barri castellà, d'això parlava, i encara no fèiem immersió, ep. Recordo que va donar tant bon resultat per a la catalanització intensiva en contextos hostils, que d'un treball que vam fer a escola en vam enviar una referència a la revista educativa de l'Òmnium i ens van publicar l'article que va quedar molt bé. Quins temps aquells!!!
Tots cantàvem a cor allò de anem a buscar, la bola de drac...
S'ha perdut molt la iniciativa del país, s'espera massa dels poders públics i tot això i no hi ha uns objectius clars als mitjans de comunicació, és el que em sembla. Allò de la 'voluntat de servei' que abans potser en ocasions era excessiu ara es troba a les acaballes i hem passat al 'tot per l'audiència i la pela-euro'.
No es tracta de jocs, però precisament acabo de recordar en un blog-bloc l'època en la qual cada matí de diumenge podies anar amb els fills al Romea, a veure el cicle Cavall Fort, un clàssic, hi anaven famílies però també gent d'esplais i grups d'infants de procedència molt diversa. Amb la democràcia es va perdre i no va poder arribar ni a fer 25 anys. Quin país. Per això el tema de l'apunt em fa riure una mica quan penso en tot el que s'ha deixat perdre sense manies, la veritat. El Cavall Fort s'havia arribat a vendre als quioscs, per exemple. Per no parlar de revistes juvenils emblemàtiques com Oriflama o de còmics diversos.
També es van endegar unes col·leccions de cromos sobre coses de Catalunya, molt maques.
Sí que se n'havien fet de coses en el lleure, Júlia. La llàstima és que ara gairebé només podem parlar en passat.
I les poques coses que es fan s'aconsegueixen a base de subvencions: o pagues o res. I això no pot ser. No pot ser que en un país normal no puguis consumir cultura en la teva llengua d'una manera normal, sense haver de fer voluntarisme a cada minut. Tot hauria de resultar més senzill, vés!
Fent memòria potser sí que en trobaria alguna... Però li encarregaré la tasca a l'avi avui mateix.
;-)
Sergi, que les que recordi l'avi seran difícils de trobar en cap botiga. :-)
Publica un comentari a l'entrada