dimarts, 11 de novembre de 2008

Paremiologia ideològica

Tot sovint, diversos autors que tracten temes de cultura popular i folklore fan l'exercici d'enfilar un reguizell de dites, frases fetes, refranys o proverbis amb un fil conductor: un mateix tema, una mateixa paraula o una festivitat o data assenyalada.

Els resultats són articles de més o menys llargària, de més o menys alta volada i amb més o menys d'enginy.

Els refranys i les parèmies en general ja es presten a aquestes coses: jugar amb les paraules, jugar amb el sentit de les frases o amb els seus significats.

Fent un símil amb els diccionaris que agrupen el lèxic a partir d'un àmbit temàtic representat sovint per un dibuix, els diccionaris ideològics, aquestes petites peces de cultura popular anirien a engrossir el cabal de la paremiologia ideològica. Facècies enginyoses que ens ajuden a la memorització del nostre cabal paremiològic.

Ho exemplificaré amb un article de Bernat Capó sobre expressions paremiològiques amb la paraula 'figa'.
Figues a l’agost [...] Les primeres que arriben a la nostra taula són les bacores, anomenades també figaflor, que apleguen a la darreria del mes de juny i que donen pas a la primera de les parèmies: Per Sant Joan, bacores, verdes o madures, segures. [...] Quan diem que això són figues d’un altre paner volem dir que la conversa ha pres un altre camí i que allò que escoltem no té res a veure amb el que estàvem parlant. Quan algú vol fer-nos creure una cosa del tot impossible, l’interlocutor respon amb sornegueria: ara plouen figues. De vegades hem pogut escoltar arguments dits amb escassa o nul·la convicció, aleshores serà el moment per parlar de mitja figa, mig raïm. Els xicons, per la seua banda, s’han aprofitat també del fruit per a les seues coses i així, quan volen fer burla d’algun company, mostren el puny amb la punta del dit gros sortint entre l’índex i el del mig, és a dir, que li fan la figa a l’amiguet. I fer la figuereta és posar-se de mans a terra i cames enlaire [...] Fer figa, que utilitzem quan fa fallida qualsevol cosa, i pesar figues, que es diu d’aquell que fa becaines enmig d’una conversa. (1992, 107-108)

Font:
  • Bernat Capó (1992): Costumari valencià /1. Coses de poble, Edicions del Bullent, Picanya.
  • Joan Borja i Sanz (2007): Les fonts etnopoètiques en l'obra literària de Bernat Capó, dins «L'Aiguadolç. Revista de literatura», núm. 33-34: Dossier: Bernat Capó: Espigolant pel rostoll de les paraules (Any 2007). Pàg. 4.
Voleu jugar a la paremiologia ideològica? Acabo d'obrir article al Refranyer temàtic sobre la figa. Aneu, cerqueu i feu la vostra proposta...

Ah!, per cert! Veig que Capó obvia la metàfora de la figa per l'òrgan sexual femení. Aquí s'obre tot un altre camp ideològic que sovint juga amb la confusió dels termes, com quan el refranyer diu que Dos pardals en una figa no fan lliga o que Este món està perdut per la figa i el canut.
Publica un comentari a l'entrada