dimarts, 11 de novembre del 2008

Paremiologia ideològica

Tot sovint, diversos autors que tracten temes de cultura popular i folklore fan l'exercici d'enfilar un reguizell de dites, frases fetes, refranys o proverbis amb un fil conductor: un mateix tema, una mateixa paraula o una festivitat o data assenyalada.

Els resultats són articles de més o menys llargària, de més o menys alta volada i amb més o menys d'enginy.

Els refranys i les parèmies en general ja es presten a aquestes coses: jugar amb les paraules, jugar amb el sentit de les frases o amb els seus significats.

Fent un símil amb els diccionaris que agrupen el lèxic a partir d'un àmbit temàtic representat sovint per un dibuix, els diccionaris ideològics, aquestes petites peces de cultura popular anirien a engrossir el cabal de la paremiologia ideològica. Facècies enginyoses que ens ajuden a la memorització del nostre cabal paremiològic.

Ho exemplificaré amb un article de Bernat Capó sobre expressions paremiològiques amb la paraula 'figa'.
Figues a l’agost [...] Les primeres que arriben a la nostra taula són les bacores, anomenades també figaflor, que apleguen a la darreria del mes de juny i que donen pas a la primera de les parèmies: Per Sant Joan, bacores, verdes o madures, segures. [...] Quan diem que això són figues d’un altre paner volem dir que la conversa ha pres un altre camí i que allò que escoltem no té res a veure amb el que estàvem parlant. Quan algú vol fer-nos creure una cosa del tot impossible, l’interlocutor respon amb sornegueria: ara plouen figues. De vegades hem pogut escoltar arguments dits amb escassa o nul·la convicció, aleshores serà el moment per parlar de mitja figa, mig raïm. Els xicons, per la seua banda, s’han aprofitat també del fruit per a les seues coses i així, quan volen fer burla d’algun company, mostren el puny amb la punta del dit gros sortint entre l’índex i el del mig, és a dir, que li fan la figa a l’amiguet. I fer la figuereta és posar-se de mans a terra i cames enlaire [...] Fer figa, que utilitzem quan fa fallida qualsevol cosa, i pesar figues, que es diu d’aquell que fa becaines enmig d’una conversa. (1992, 107-108)

Font:
  • Bernat Capó (1992): Costumari valencià /1. Coses de poble, Edicions del Bullent, Picanya.
  • Joan Borja i Sanz (2007): Les fonts etnopoètiques en l'obra literària de Bernat Capó, dins «L'Aiguadolç. Revista de literatura», núm. 33-34: Dossier: Bernat Capó: Espigolant pel rostoll de les paraules (Any 2007). Pàg. 4.
Voleu jugar a la paremiologia ideològica? Acabo d'obrir article al Refranyer temàtic sobre la figa. Aneu, cerqueu i feu la vostra proposta...

Ah!, per cert! Veig que Capó obvia la metàfora de la figa per l'òrgan sexual femení. Aquí s'obre tot un altre camp ideològic que sovint juga amb la confusió dels termes, com quan el refranyer diu que Dos pardals en una figa no fan lliga o que Este món està perdut per la figa i el canut.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquest em sembla que no el tens entre els teus poquíssims 337 refranys figaires:

"Per l'abril no et lleves fil. Pel maig ja vaig com vaig. Pel juny vaig com vull, i pel juliol, la figa al vol."

A Dites de pobles lleidatans:

"Calla morros de collons! (també es diu morros de figa o de cony).(Per expressar enuig)."

A 'Tots els insults catalans': figablana
figaclosa
figaflor
figamolla
figatova
mitjafiga

I una adivinansa:

“La fruita més bona la porta la dona”
(Lluís Caramitjana. L’eròtica de la parla de la Garrotxa)

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Veus? Sempre se me n'escapa alguna. Sort d'aquests estupends informants!!

La veritat és que vaig fer una mica de criba de la base de dades i vaig treure les que, més ostentosament, no eren per a tots els públics. :-)

I les locucions nominals també les vaig llevar, que no entren ni dins la definció de refrany ni la de frase feta. Però aquestes paraulotes que m'envies són molt interessants i ens ajuden a sortir dels típics dos o tres eufemismes més gastats i tronats.

Gràcies, Marc!!

Puigmalet ha dit...

El Gazo tampoc fa figa:

- Figassa: amb el mateix significat que figaflor (bleda o home delicat)
- Figuer: faldiller.

I alguna parèmia (Del Labèrnia):

- Donar figues: fer parlar amb traça algú, enganyar-lo (cast. dar higas).
- Estar tou com una figa (en castellà estar como un naipe): una cosa, estar tova per haver-se tocat molt.
- Moll com una figa: (cast. blando como una breva).

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Puigmalet, els teus tresors antics són de consulta inestimable. Vindré a l'estiu amb tenda de campanya al Prat. Tens connexió Wifi? :-)

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Doncs Capó obvia quelcom d'essencial, doncs Eva (si es que va existir) diuen que ja es tapava la figa amb una fulla de figuera; d'aquí el fet que s'associï la "figa" femenina amb la figa de la figuera (segons Diaz-Plaja si no recordo malament en el seu llibre La Biblia contada a los mayores. O sigui que la cosa ja ve de lluny. Per cert, la figaflor és aquell fruit que diuen "breva" en castellà?

Salutacions fraternals
Jordi

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

No era una fulla de parra? O Adam li donava al raïm i Eva a la figa?

No ho coneixia, Jordi, mercès!

I sí, Jordi: la figaflor és la figa primerenca, que en diuen breva en castellà.

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Ho he comprovat a internet, mira:

"3:7 Entonces fueron abiertos los ojos de ambos, y conocieron que estaban desnudos; entonces cosieron hojas de higuera, y se hicieron delantales" La Biblia. Gènesis. Capítulo 3). No és poca broma això; és la paraula de Déu Totpoderós!!!

Si m'ho recordes dintre d'unes setmanes busco el llibre del Díaz Plaja que és prou divertit, si més no, i miro on parla de la relació de la fulla de figuera d'Eva i la "figa femenina" ("que no tiene despercio") i, fins i tot, t'ho podria deixar si el vols llegir; si és que no ho has fet mai.

Et preguntava això de la figaflor perquè jo de fet no hi entenc massa; només m'agrada un tipus de figues i n'estic restringit :-) A casa no volen que m'engreixi més i només em deixen provar els menjars casolans. En fi.

Salutacions fraternals, company Víctor