Aquest matí era al metro llegint Paremiologia, de Maria Conca, per preparar el vocabulari que em demanen com a memòria final del Màster on line en terminologia que estic fent a l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona.
La senyora del davant estava molt entretinguda amb el sudoku que estava emplenant la xicota del seu costat. Tan entretinguda, que em pensava que anaven juntes. Però no. Un parell d'estacions abans de la meva destinació ha baixat la xicota del sudoku i la senyora s'ha quedat sense entreteniment visual.
I llavors s'ha fixat en el llibre que jo llegia i subratllava. I mira que miraràs, però sense dir res.
Quan al cap d'una bona estona ha vist que m'aixecava per baixar, no se n'ha pogut estar i m'ha preguntat:
─Perdona, què estudia la paremiologia?
I jo, un cop sortit de l'astorament inicial, quan no esperes que algú que no coneixes se t'adreci amb una pregunta sobtada, li he respost:
─Els refranys!
I he baixat del metro, content d'haver contribuït a la difusió i recuperació d'aquest terme que ja fa tants anys que m'acompanya.
Després he pensat que mai m'ha agradat folrar els llibres perquè no es vegi la portada, potser perquè mai m'he hagut d'amagar de cap lectura que he fet... i que portaré més sovint aquest llibre sota el braç per continuar amb la meva croada.
10 comentaris:
La meva dona que es pedagoga va haver d'explicar unes quantes vegades que ella no tractaria els peus de ningú. (!)
Bona aquesta! Si és que a vegades no ho puc ni evitar jo, sento una curiositat fascinant per saber què llegeixen els altres quan em falta un bon llibre a les mans.
Ja ho pots ben dir, Josep. Només que et surts de les professions típiques, metge, advocat i arquitecte, t'arrisques a aquestes coses.
Carme, la curiositat és bona companya, encara que de vegades incomoda que el del costat vagi tafanejant allò que escrius.
Recordo que quan la majoria de diaris no eren de pagament, sempre hi havia el penques que no el comprava mai i que s'asseia al teu costat per fotre-li una llambregada. Gairebé li havies de demanar permís per passar pàgina!!
(Volia fer un experiment però veig que, malgrat les promeses, encara no t'has obert al llibertinatge d'Internet)
O potser sí?
I tant... Aviam quan triga el professor Howdy a visitar-te!
Javeus que sóc home de paraula. I com deia el Groucho, si aquesta no t'agrada, en tinc d'altres. :-)
És que si jo no sabés què vol dir 'paremiologia' i tingués a davant un paio que llegeix un llibre sobre paremiologia, potser pensaria que es tracta d'un aficionat a una ciència oculta que preconitza la fi del món en 80 dies.
A mi el Howdy no em visita, fotre!
(confesso que vaig aprendre la paraula gràcies al Víctor...)
El Howdy és poc exigent en les seves visites.
Aquesta setmana també he rebut una visita d'un interessat en Fabra la mar de curiosa. És el que passa per no censurar els comentaristes!
Que va!, el Howdy és molt selecte i només visita blogs de fons negre que parlin de lexicografia. :-P
Publica un comentari a l'entrada