M'han dit... Es comenta... He sentit... Ens hem acostumat a viure la vida dels altres. Les parladuries ens captiven i sempre en volem més i més.Premsa rosa. Gassòfia. Menjussa.
Però que utilitzin aquests mateixos ardits en política i en temes tan sensibles com el recurs de constitucionalitat de l'Estatut, doncs ja no em sembla bé.
Sistemàticament els nostres dirigents polítics han anat llençant globus sonda per veure com reacciona la gent i l'opinió davant d'un tema controvertit. Si les reaccions eren molt irades, marxa enrere i amb dir que era una filtració falsa n'hi havia prou. Modifiquem postura i tots contents. I aquí pau i allà glòria.
Ara comencen a sortir desinformacions interessades sobre la resolució del Tribunal Constitucional pel que fa al recurs sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. I ens toquen la llengua. El castellà sí que és obligatori, però el català no. Ni a casa nostra.O sigui que els catalans tindrem l'obligació de saber el castellà, però no tindrem l'obligació de saber la nostra llengua pròpia. I l'entomarem sense engaltar? I no direm res? I és que no ens queda dignitat?
M'han dit que si això s'aprova així la Revolució francesa de 1789 quedarà petita al costat de la revolta que s'ensuma. Però ara mateix no sabria dir-vos qui m'ho ha dit.
10 comentaris:
Espero que no sigui cert, i espero que sabrem reaccionar amb prou contundècnia si ho és. Però la veritat és que no n'estic gens segura, ddesgraciadament de cap de les dues coses.
Històricament ens han dat, hem rebut, però hem sabut respectar la llengua, millor o pitjor.
Si el que apunten aquestes desinformacions escopides per La Vanguardia és cert, ens trobaríem davant un atzucac de grans dimensions, perquè desautoritza la poítica lingüística de les últimes dècades i ens deixa sense eines per tractar el tema de la immigració, per exemple.
Molt greu, tot plegat.
Potser es podria retallar una mica més...
Aquest matí ho he sentit a RAC1. Senzillament no m'ho crec. Si ho arribessin a fer destaparien la caixa de Pandora.
Nano, jo ahir vaig fer com tu, buscar fotos d'aquestes...i avui, més val que no llegeixis les bogeries que he dit als nens...em mates...perdó per inventar paraules (jejeje, però ens ho hem passat molt bé)
Petons!
Premsa rosa, sense paraules. Haurem de fer un Estatut de gestos, perquè no el puguin retallar.
Puigmalet. Era una caixa o una capsa? Sigui el que sigui ho destaparem i acabarem destapant el cava, no ho dubtis.
Zel, ha de ser un plaer tenir-te de mestre: Molts mestres com tu (que sé que n'hi ha, per sort) i no hauríem arribat a aquest pessimisme i tantsemenfotisme com a poble.
Capsa, caixa o cava, que es destapin si convé. De moment potser hauríem d'anar esmolant les eines que tinguem, és a dir, començar per les tecles dels ordinadors, per exemple...
Sergi, tenim més eines que les tecles de l'ordinador.
Trobo gravíssim que un text adulterat, retallat, ribotat, de mínims... però aprovat en referèncum pel poble de Catalunya i les Corts i Senat d'allà, ara uns senyors el puguin seguir sargint i amputant.
Doncs jo espero que ens tombin l'Estatururut de dalt a baix. Llavors podrem comprovar qui som.
Marc, és que a tu et va la marxa, eh? :-)
Publica un comentari a l'entrada