Del meu futur diccionari cada vegada n'estic més orgullós. I ell va creixent, a poc a poc, però sense pausa. Ara, quan faig recerques, sempre trobo alguna cosa interessant... M'estic especialitzant en petites monografies sobre temes concrets que em consulten companys, com ara equivalents al castellà, chivato, refranys i dites sobre bruixes... Ja he superat, a més, la barrera psicològica dels cinquanta mil. Déu n'hi do!
Estic rumiant la forma que hauria de tenir el diccionari, i cada vegada estic més convençut que ha d'anar per paraules temàtiques, com l'Alcover-Moll, i no per temes o ordenat alfabèticament, perquè és molt difícil de trobar les coses, llavors. I el que ha de ser més important són les referències internes ben fetes.
Aquest fragment correspon al meu diari personal, del dilluns, 29 de gener de 1996.
4 comentaris:
Sembla que parlis d'un fill: n'estàs orgullós, va creixent... :)
I què se n'ha fet, d'aquest diccionari? L'has esquarterat en dotze blocs o és el refranyer temàtic?
un dubte, tinc un dubre!
el teu futur és de lletres, això és clar, no de lletres de cotxe i casa que poder també, però jo pregunto:
quina mania amb els números, no?
A veure si t'has equivocat de carrera ;-(
No sé perquè parlava de diccionari en aquells moments. Més aviat hauria de ser un diccionari enciclopèdic, pel tipus de continguts.
N'estic fent el canemàs, Puigmalet. Estic bastint les sòlides bases de l'obra.
Menta, sóc de lletres, però les matemàtiques també se'm donaven molt bé. Va ser una tria ben difícil!! :-)
A més, els nombres tampoc deixen de ser unitats lingüístiques que serveixen per enumerar... i tergiversar estadístiques. Donen molt de joc, sens dubte!
Publica un comentari a l'entrada