dissabte, 8 de novembre del 2008

Moments musicals: Pop Corn

Sí, les palomitas de maíz van ser el el meu primer single. El Mammy Blue tenia trampa: tinc germans més grans que jo i escoltava la música que ells compraven.

Ara fa poc, per una campanya publicitària es va tornar a posar de moda aquesta melodia. Sentiu-ne l'original de Hot Butter.

11 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Crec que tots coneixem aquesta melodia però pocs, jo al menys no, en sabíem el nom i l'autor.

En català, crispetes, roses o rosetes (per la forma d'obrir-se el gra). Que em sembla que no ho sabies :P

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Pel que he vist era de finals dels seixanta. Jo tenia poc més de cinc anyets.

Jo sóc de crispetes, de tota la vida. Això de roses i rosetes en sona més camperol. :-)

Els del PiT ha dit...

Doncs jo l'escoltava amb el xumet a la mà i omplint de babes la barana del parc infantil :-)

Henriette ha dit...

Réellement j'adore, j'ai même le disque vinyle original en 45 tours, version orchestrale et version chantée par Anarchic System. C'est un classique !
Très, très bon goût Monsieur Pàmies!

Henriette ha dit...

P.S :
J'ai oublié de marquer l'année:1972
Pardon.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Henriette, no conservo el disc en vinil. Tres trasllats han fet deixar molta càrrega pel camí. Ja diuen que a cada bugada es perd un llençol. No sé en quina el Pop Corn va fer-se fonedís.

Merci beaucoup par vôtre visite, Henriette!

Sergi, ratlla una mica aquesta cançoneta per a un nen petit, no? NO haurà deixat efectes secundaris... :-)

Anònim ha dit...

Recordo la melodia, això vol dir que ja no soc tan juvenet. ;-)

zel ha dit...

Jo també l'escoltava i ballava, quant temps...

Jesús M. Tibau ha dit...

un gran èxit de la nostra infantesa que recordo a la perfecció

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

pos no, rosetes, servidora que és de Barcelona, filla i néta de barcelonins, amb el iaio de can Barça(jugador, ja saps que sempre que puc, ho dic) sempre m'habien dit rosetes...

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Ja veig que és una cançó que tots, per una cosa o altra, recordem.

Melodia que s'enganxa, recuperada cíclicament pels professionals de la publicitat...

Vaja, Maria Mercè, m'has desmuntat la teoria camperola.

He de reconèixer que jo de petit en deia palomitas amb tanta naturalitat com ens referíem al bussón per anar a llençar-hi cartes. :-)