dilluns, 24 de novembre del 2008

Ser bloguer amb tots els ets i uts (i IV)

I això del reciclatge de continguts, de les audiències i dels RSS està molt bé, però encara podem anar més enllà i veure alguns altres elements que poden fer que el nostre blog s'ajusti a l'audiència i respongui a la demanda o a les cerques dels lectors: cal escriure en clau d'atemporalitat i sobre temes que resisteixin el pas del temps i el sedàs de l'actualitat.

Sens dubte hi ha articles que no caduquen, que no són d'actualitat rabiosa i que poden ser llegits, avui, demà, el mes que ve o d'aquí uns anys, sense que perdin interès. Per a aquests no val això que explico, perquè aquests articles perviuen en el temps i sobreviuen de visites a través del cercador, quan algú vol informar-se sobre aquell tema concret.

L'ideal doncs: escriure en clau atemporal i que el que expliquem no perdi interès ni es marceixi amb el pas del temps. No fer escrits efímers, com els d'actualitat i les opinions dels diaris, que a l'endemà ja no tenen cap interès.

Podríem entrar també en l'anàlisi d'altres elements, com ara:
  • Quin pes tenen els cercadors (i Google, en particular) en el nombre de visites que rebem? Aquí cal analitzar percentatge i les cerques amb què arriben els nostres lectors.
  • Feedburner. Crec que ara com ara és l'únic que ens indica quants lectors sindicats tenim. Tot i ser un servei que s'integra prou bé dins Blogger, encara no l'he provat. També tinc deures pendents! Sembla que ofereix moltes dades estadístiques interessants. Ho deixo, doncs, per més endavant, que en parlarem.
Arribats a aquest punt, hi ha webmestres i bloguers que només valoren l'allau de visites, vinguin d'on vinguin i cerquin el que cerquin. Visites, visites... I per això poden intercalar en els seus escrits noms de dones desitjades o paraules que puguin fer pensar als cercadors que allà hi ha determinats continguts (de sexe explícit, per exemple), que sabem que mouen un tràfic considerable a la xarxa.

De veritat creieu que una persona que cerca, posem per cas, imatges de sexe explícit o practicar sexe cibernètic restarà més de 3 segons en el nostre blog? Sí que haurem comptabilitzat una visita, però qualitativament ens és d'alguna utilitat?

Estem generant tràfic fictici enganyant els internautes. I són visites que difícilment tornaran o que no ens aportaran res qualitatiu: ni comentaris, ni enllaços, ni bones crítiques.

Jo cerco usuaris que vinguin i tornin i que se sentin com a casa en els meus blogs. Que em comentin, que em demanin, que m'enllacin, que em referenciïn i que em cataloguin.

El boca-orella de sempre: aquesta és, en definitiva, la clau de l'èxit d'un bon blog. I un bon contingut: original, únic, especialitzat i ben elaborat.

No he volgut pas ser exhaustiu amb aquests quatre articles relacionats amb el fet de ser bloguer. Es pot anar molt més enllà, sens dubte. Em sentiré ben satisfet, però, només que aquestes reflexions us hagin servit per conèixer o per avaluar la tasca que feu.

11 comentaris:

Puigmalet ha dit...

M'has descobert. Fa temps que incloc noms com ara "Paris Hilton" o "Víctor Pàmies" entremig dels apunts. El resultat és espectacular!

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Ara no et sabria dir si va tenir més pes Paris Hilton als premis blogs o el teu paremiòleg de guàrdia. :-)

Va, no facis broma que tens un públic fidel i lliurat, que ve i torna i retorna.

reflexions en català ha dit...

A mi em deprimeixes, hehe. Vaig a tancar el bloc.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Quin de tots?, eh?, eh? Que tu també has caigut en la voràgine de blogs i més blogs... hehehe. ;-)

zel ha dit...

Víctor, maco, jo tot aixó del Feed aquest i rss, i demés, no m'ho miro, ni hi entenc, ni res de res, sóc (i seré, em temo) una que fa servir eines noves (????) amb usos antics, com ara, sempre que puc, anar de visita i santes Pasqües, i sé que cada dia només puc visitas uns quants i que me'n deixo d'altres, però després procuro llegir els posts perduts, evidentment de uns més que d'altres...

I ja està dit, perquè amb segons quina tecnologia sóc un desastre autèntic!!!!

Petons, maco, i gràcies per ser-hi!

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Zel, cada dia que passa aprenem alguna cosa nova. Potser d'aquí un temps faràs servir els RSS amb tota naturalitat. Com fa uns mesos no usàvem els enllaços als blogs preferits, ni teníem un traductor tan a mà... ni tantes coses que surten cada dia.

Som al ball i hem de ballar, que diuen. :-)

M'agradava més la foto que tenies abans al perfil: aquestes flors marcides no fan per tu!!, encara que el quadre és molt maco.

Els del PiT ha dit...

Només volia felicitar-te per aquests apunts d'ajuda.
Gràcies company!

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Gràcies, Sergi!

Compartir i compartir: la grandesa d'internet.

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Hola company Víctor, he llegit la sèrie dels quatre posts sobre el tema. I jo et pregunto, sincerament, val la pena complicar-se tant la vida? Bé si els teus blocs són un negoci potser sí. Però "jo crec" que escric allò que vull escriure "com/quan" puc i vull escriure'l. La gent que està a la meva ona em llegirà, aquella altra que no "pot connectar" mai amb mi, ho farà o no, depèn.

Això és com la poesia, hi connectes o no amb un/a autor/a i el/la llegeixes o no. No escriuré mai un poema com si fos un producte de consum ajustat al gust de les audiències. A qui agradi em seguirà sent jo mateix, sense despersonalitzar-me. I la resta, no hi puc fer res...

Em nego, avui per avui, a desxifrar les dades (allò que anomenen equivocadament 'estadístiques') de les visites; és una cosa que per estalvi de temps, salut, etcètera, no puc ni vull permetre'm avui per avui.

Salutacions
Jordi

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

És una discussió interessant la que planteges, Jordi.

Per qui escrivim? Per nosaltres? Per ningú? Per qui vulgui llegir?

Si escric per mi, no ho faig en un blog: ho faig en un tros de paper que deso com un tresor en algun calaix de casa.

Escriure en un blog és un acte públic que cerca audiència, desenganyem-nos.

A qui li desagraden els nous lectors, les noves visites, veure que un article és reproduït o citat en altres llocs? La transcendència d'allò que escrivim té a veure amb les audiències que arrepleguem.

Ens orienten i ens condicionen, indefectiblement.

Però això donaria per obrir un nou debat, sens dubte.

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

No ho hagués sabut dir de millor manera. Per aquest motiu, et deixo aquest pensament del Pere Rovira aparegut al blog del meu amic Antoni Casals:

La poesia que és un comentari, una crítica de la vida, precisament per aquest caràcter seu, no pot ser una transcripció esclava de la vida superficial. La vida sí que és esclava d'ella mateixa; la poesia no, entre altres coses perquè es pot corregir. Escric poemes perquè vull i perquè la gent els llegeixi, i per tant he de pensar en el primer lector que tindran i el que els llegirà d'una manera més interessada, que sóc, òbviament, jo. Fer-me trampes seria fer-ne als altres lectors.

Del seu pròleg a l'antologia "Pere Rovira, POESIA, 1979-2004"


Espero que t'hagi quedat ara clar allò que penso.

Salutacions i bones festes, company