dimecres, 27 d’octubre de 2010

Adéu, mestre!

Avui ens hem despertat amb una molt mala notícia: ha mort Joan Solà. No és la notícia amb què han obert els informatius al matí, quan vaig cap a la feina, i me n'he assabentat perquè la Cristina m'ha trucat des de casa per dir-m'ho: ho havia escoltat a la ràdio.

A l'hora d'esmorzar, una mica com un autòmat, he anat cap a l'Institut d'Estudis Catalans, encara no sé ben bé per a què. Allà, a recepció, no en sabien res. S'ha mort el vicepresident! Per això han cancel·lat la sortida a Montserrat... Per això han sortit tots corrents! No m'ho podia creure. Ara veig que ja surt la notícia en portada.

Del mestre Solà n'he parlat sovint al blog. Menys del que caldria, però llegint els escrits de l'amic Puigmalet al seu Gazophylacium, em semblava que hi podia afegir ben poca cosa i seguia capficat amb les meves passions i cabòries paremiològiques.

Avui és un d'aquells dies que no pots delegar l'homenatge, que sento la necessitat de parlar sobre Joan Solà mentre boto d'escrit a escrit, de notícia a notícia, de twit a twit, recordant la seva bonhomia i saviesa.

Sempre explico que Joan Solà va ser qui va sembrar la llavor de la meva passió per les parèmies, quan vaig assistir com alumne a les seves classes d'Història de la filologia. Amb ell vaig descobrir els primers repertoris lexicogràfics del català. Però vaig aprendre moltes més coses: a estimar la llengua, a estimar el rigor i amb ell vaig aprendre que els coneixements van lligats a la persona i als ideals.

Ara fa uns pocs mesos, a finals de l'any passat, el 19 de novembre, vaig anar-lo a visitar al seu despatx (pis 4, despatx 4.7 de l'edifici Carner, que dóna a Aribau), segons les seves indicacions. Sabia que es jubilava i volia felicitar-lo personalment i presentar-li la feina que feia a Internet sobre paremiologia i demanar-li consells.

Va ser una classe particular magistral, com tantes d'altres que vaig poder viure. L'alumne que torna al mestre i el mestre que l'acull i l'orienta.

Aquell record serà sempre amb mi, com el poder assistir al Parlament de Catalunya el dia que va renyar els parlamentaris i poder-lo retrobar després, al carrer, amb els amics que l'havíem anat a veure.

Adéu, mestre! Seràs sempre amb nosaltres!

14 comentaris:

Clidice ha dit...

Avui la pàtria ha perdut algú molt necessari, més que no pas important. Tots morim però hi haurà algú capaç de prendre la torxa del mestre Solà? El pessimisme s'ha fet una mica més gran.

Missis ha dit...

I ha coincidit tristament amb la notícia de la sentència contra l'ús del català a l'Ajuntament de Barcelona i a la Diputació de Lleida (i les que vindran).

Dues batacades en un dia.... no és un gran dia, avui, no gens.

Galderich ha dit...

Avui estas més emotiu que mai. Endavant amb les parèmies, el millor homenatge que se li pot fer!

marta (volar de nit) ha dit...

Hem de treballar!!! I treballar molt i amb il·lusió. Bé, tu ja ho fas. I tots podem fer alguna cosa. Moltes gràcies per l'apunt. M'ha agradat saber el que ens has explicat avui

vpamies ha dit...

És una pèrdua irreparable, per la lucidesa dels seus actes i pensament. Cal continuar el camí que ell va obrir, amb convicció i valentia.

Demà al matí, al Paraninf de la Universitat (Gran Via), hi ha la capella ardent i a les 15:30 fan el comiat institucional.

a peu coix ha dit...

Pensava fer un apunt d'aquesta trista notícia, però crec que amb tot el que dius poc hi podria afegir.

Arlequí ha dit...

OH! Quina pena! Un dels lingüistes que ha fet tant per la normativa del català actual! Que descansi en pau!

Curstac ha dit...

Va ser una gran persona en tots els aspectes. Us recomano la lectura de darrer discurs en motiu del Premi d'Honor:
http://vpamies.blogspot.com/2009/07/text-del-discurs-de-joan-sola-al.html
Adéu mestre i amic.

kweilan ha dit...

Un gran mestre!

vpamies ha dit...

Núria, avui la xarxa va plena d'escrits en memòria de Joan Solà. De vegades no cal convocar un homenatge, perquè la gent s'hi avança o té la necessitat de fer-ho sense pensar-s'hi gaire.

Roser,Curstac i Kweilan, espero que s'acabi situant la figura de Joan Solà on li correspon. Aquest darrer any i mig ha estat un seguit d'homenatges i reconeixements, que crec que sempre faran curt per la gran personalitat que tenia.

Puigmalet ha dit...

Un bon escrit, Víctor. Com ja t'han dit, cal continuar més que mai la tasca de difondre la llengua per la xarxa, que és el que fas tan i tan bé.

Assumpta ha dit...

Aquest matí, quan he sentit la notícia per Catalunya Informació, les primeres persones en qui he pensat han estat en en Puigmalet i en tu... i t'asseguro que és ben cert.

Va ser a través dels vostres blogs que vaig conèixer i valorar la seva gran tasca... i avui, doncs m'he posat trista en sentir-ho.

Gràcies a ell i gràcies a vosaltres...

Visca la nostra llengua catalana!!

Joana ha dit...

No deixarem que la seua tasca quede d'amagat!!! Luitarem per la nostra llengua i cultura com el mestre sempre va fer!!!

Anònim ha dit...

Una gran pèrdua pel país. Una persona compromesa i clara a l'hora d'expressar-se com pocs. És una pena que no se'l respecti ni reconegui com es mereix. Pena de país!