És un recull alfabètic de poc més de dos milers de refranys (incrementats fins a 2.049 amb els que utilitza Llorenç Giménez al pròleg) sentits a la comarca de la Ribera Alta, presentats en ordre alfabètic.
Com sempre, us he fet una tria dels que m'han agradat més d'aquesta darrera obra incorporada al meu cabal lèxic de paremiologia:
- Millor art és bon callar que bon parlar
- Dies i obres alcen catedrals
- Fa més mal una llengua de destral, que una destral en les mans
- Paciència és una pasta que més en té qui més en gasta
- Quan diuen que ve un bou, almenys és un joguenet
- Que importa que el pardal estiga en gàbia d'or si està tancat
- Tres molts i tres pocs perden a les persones: | Molt parlar i poc saber, | molt gastar i poc haver, | molt presumir i poc poder
- Aprenent de moltes ciències, mestre de merdes
- Atendre i entendre és bo per a aprendre
- Compra de qui heretà, no compres de qui comprà, que sap què costà
- Criticar és més fàcil que fer
- Coneixences moltes, amistats poques
- Compra al fiat i ven al comptat, i sense diners et faràs potentat
- Dies i obres alcen catedrals
- Dos orelles i una boca tenim, per tal que escoltem més que parlem
- És més noble equivocar-se alguna volta que desconfiar sempre
- En els pobles menuts tots ens coneixem
- Llavis tancats, sentiments amagats
- Més dura l'obra que aquell que la fa
- Parlar a burro-barra
- Parlar foc i flama d'algú
- Pas a pas, ja aplegaràs
- Quan passa el vent per la flauta, és l'hora de moure els dits
- Qui menja fel, té la boca amarga
- Qui té cua de palla, fuig de la falla
- Qui té la paella pel mànec, fa anar l'oli on vol
1 comentari:
Bon recull de parèmies... i de ressò mediàtic! Quins dies... deus anar de bòlit!
Publica un comentari a l'entrada