dimarts, 20 de maig de 2008

RodaMots

RodaMots és un servei que ofereix cada dia (de dilluns a divendres) una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús, a través de la subscripció per correu electrònic, a imatge del Word of Day anglès.

Com deien en el comunicat de premsa que van fer circular pels mitjans per celebrar l'efemèride, «'Cada dia un mot' envia paraules, frases fetes, locucions o refranys amb una unitat temàtica setmanal. Els temes són una excusa enginyosa per fer circular la llengua i la literatura entre un públic cada cop més entusiasta. Alguns d'aquests temes han estat mots relacionats amb la mandra, amb el moviment, insults i desqualificacions, marques, epònims, refranys, comparacions, onomatopeies, manlleus...»

Aquest servei, a la xarxa des del 1999, és notícia, no només per:
  • haver arribat als 10.000 subscriptors,
  • haver enviat més de 2.000 paraules i expressions i
  • haver rebut més de 600.000 visites al seva web,
sinó perquè és la punta de llança d'un projecte molt més ambiciós: la Xarxa de mots, impulsat per Jordi Palou, que inclou altres iniciatives com ara Minimàlia, que envia una citació cada dia (i del qual en parlarem un altre dia amb més detall), o el salt a la xarxa en format blog del Quadern Gris, de Josep Pla.

Es fa càrrec de la tramesa dels butlletins el Drac Telemàtic, una empresa de Terrassa que ara fa uns dies celebrava també el seu vuitè aniversari a la xarxa.

La qualitat i volum d'informació que atesora el Rodamots és valuosíssim. Perquè el lloc web permet consultar la base de dades de tots els mots i expressions enviats a través d'uns utilíssims índexs classificats per temes, pels autors de les citacions, per ordre alfabètic i per ordre cronològic. També, darrerament, s'ha incorporat l'opció que els subscriptors o lectors hi enviïn suggeriments i comentaris.

Felicitats, doncs i endavant amb aquesta magnífica iniciativa!


No cal dir que si algun dia puc arribar a fer alguna cosa amb la base de dades de refranys, el meu mirall serà la Xarxa de mots.

3 comentaris:

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Molt interessant tot plegat, entre tots vosaltres esteu posant a les nostres mans (a la resta dels mortals que no som lingüistes però sí també persones i també amb llengua) unes eines a internet molt valuoses. Que déu us ho pagui perquè jo ara no porto monedes a la butxaca. (Per cert, quan t'ho pagui, recorda que jo sóc un dels que sempre recomano els teus recursos a internet, tant a twitter, com al bloc, etc.)

De veritat que us ho mereixeu, i a tu, Víctor, si més no, t'haurien de posar una escultura a la plaça del Casal ara que no hi és la que hi havia; home, no li posen als cantants i als polítics, per exemple, carrers amb el seu nom, per què no a un lingüista que està fent una feina prou valuosa i important?

Bé, faig una mica de broma però el cert és que feu una tasca molt però que molt interessant i important.

Vinga, salutacions!
Jordi

vpamies ha dit...

Jordi, per sort hi ha molta gent treballant i fent bona feina i això no recau sobre poca gent, sinó molta i molt diversa.

Ostres, Jordi quan vaig veure les fotos d'aquella escultura me'n vaig recordar que va ser-hi ben poc temps, oi? I mira, ara que hi ha l'exposició de fotografies de Bofill. Són el mateix Bofill, sí, oi?

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Hola amic Víctor,

Sí que va ser-hi poc temps l'escultura, llàstima perquè era una de les poques d'en Bofill que no era "tenebrosa", hehehe... No són el mateix Bofill, l'altre, el fotògraf del Liceu, és en Tomi Bofill i són germans tots dos. I el Toni Bofill és el pare del Toni Bofill jr. (que també és fotògraf del Liceu i tots dos tenen -pare i fill- un estudi de fotografia) que pertany a l'associació "Amics de la Fotografia" de la qual tinc el gran honor de ser el Secretari i membre co-fundador :-)

L'escultor i pintor, Josep Bofill, té l'estudi (una nau gran) al petit polígon industrial que Vilanova del Vallés té enllà on és la casa de construcció del Grup Gamma, el magatzem de fustes, etc. a l'esquerra de la BP-5002 venint cap a Vallromanes. Exactament a la dreta d'un taller de mecànica que crec que ja ha tancat. Si passes per allà veuràs algunes escultures que Josep Bofill té exposades al mateix carrer; és una nau que fa cantonada.

I, vinga, ànims de nou a tots i totes les lingüistes (suposo que hi haurà alguna dona també) que, encara que sigui si més no temporalment (espero que definitivament) ens presteu aquests serveis DE FRANC a la comunitat. No dic que no hàgiu de cobrar pels vostres serveis (només faltaria), tan sols dic que tan de bo continuïn sent gratuïts (que us pagui l'estat, que per això hi és, hehehe...; "redistribució de la riquesa", jo ja m'entenc). Penso que el foment de la llengua ha de ser subvencionat per l'estat perquè és un bé comú d'interès nacional.

Salutacions
Jordi

PD. No sé si hauràs vist la seqüència bé de les fotos i del poema (poema ràpid inspirat en aquestes) perquè jo, de vegades, un cop he publicat els posts si no m'agrada (que és el que passa sovint) retoco coses. Llavors, si els veus al moment que són publicats és molt probable que et perdis la versió definitiva; manies d'un perfeccionista patològic, la qual cosa no vol dir que el que faig ho faci perfecte ni que s'apropi a la perfecció, que és quelcom molt diferent.