Us n'explico de seguida un altre.
Prenia unes notes la setmana passada al Calendar de Google per confegir un nou article de la paremiologia didàctica que escric a Cultura 21. Acostumen a ser articles que demanen temps i calma per elaborar-los, perquè intento anar seguint un fil conductor que em porti a elaborar una mena de curset de paremiologia senzill.
Ara que finalment m'he decidit a abordar una de les feines pendents i més demanades, l'Etimologia paremiològica, que restava pendent per la complexitat que li augurava i perquè no sempre és fàcil trobar què o qui ha originat una dita o un refrany, doncs com deia, ara començo a trobar ací i allà més i més informacions sobre etimologies de refranys. I jo que em pensava que em costaria sortir del Refranyer català comentat d'Amades! Doncs no, hi ha molta més vida i estudis al costat dels d'Amades i això m'està permetent mantenir una actualització i previsió de continuïtat del blog de vora dos anys, com a mínim.
Al que anava. Estava preparant un article per a la paremiologia didàctica sobre la relació entre els proverbis, els refranys i les frases proverbials i la rondallística, atès que abans, quan tota la cultura es transmetia per via oral bàsicament, les rondalles, amb un final rimat eren molt adequades per facilitar-ne la memorització i aconseguir transmetre dictats morals o conductes.
Doncs escrivia sobre això i divendres, a la Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern de Passeig de Gràcia, el meu llibreter de capçalera tenia un llibre que no recordava d'Amades: La rondalla i el proverbi, publicat a Barcelona-Gràcia el 1938, per Gràfiques Calmell dins la col·lecció «Narracions populars», núm. 2.
5 comentaris:
Doncs jo aquesta mà o energia no l'acabo de sintonitzar bé.
Avui parlo del Josep Escrig sense l'exemplar del teu àngel de la guarda. Què hi farem...
La veritat és que et vas firar més tu que jo.
Ets una mala companyia, Puigmalet! Jo que estava deixant això de comprar llibres, mira ara!
Casualitat no, Víctor. És treball i constància, diria jo.
Però no em diguis que no és curiós això de tenir fet un article sobre un tema i trobar un llibre, de l'any 1938!!, que hi lliga perfectament?
Això són les casualitats. Però cal cercar-les és clar. Si m'hagués quedat a casa o fent més birres amb el Puigmalet, segur que no hagués trobat aquell llibre a can Rodés. :-)
Hi ha coses, que no saps perquè, però venen rodades...el destí o les vides paral.leles o els forats de cuc en el temps...
Publica un comentari a l'entrada