Ara fa uns dies es va fer públic l'estudi anual que fa Technorati sobre la vitalitat de la blogosfera. Estadístiques. Res més.I Technorati ja no és el que era ni de bon tros. Un Technorati que ens dóna rellevància amb enllaços de blogs brossa com aquest, que apareixen i desapareixen amb la mateixa facilitat i rapidesa. Blogs que només serveixen per tergiversar estadístiques. Us recomano llegir-ne la valoració que en fan a The Inquirer, a Microsiervos, a El País o José Antonio Millán. I l'original en anglès, és clar.
Les dades que cal retenir per intentar fer-ne una anàlisi:
- 133 milons de blogs registrats des del 2002.
- Només, 7,4 milions han publicat algun article en els tres darrers mesos.
- Només 1,5 milions de blogs han publicat en la darrera setmana.
- Recull blogs en 81 llengües diferents
- Es calcula que s'escriuen 1 milió d'escrits diaris.
Bé, o si més no, jo només ho he llegit en el blog de Joan Mayans. Curiosament, Mayans fa referència a un article que vaig publicar al juny sobre el camí emprès per la Catosfera, que jo titulava Reorganització o atomització. Quatre mesos! Una eternitat a Internet. Com li comentava en el mateix article de Mayans,
"Joan,
Caram recuperes un article meu de fa gairebé mig any i ja veig que podem anar una mica més enllà d’aquella anàlisi en aquell moment.
No hi ha vagons de cua i menys quan ens intentem organitzar en esferes territorials. Cada dia en neixen i en moren.
Jo no m’he integrat en cap esfera territorial, perquè no hi crec gaire. I la Catosfera és tota una altra cosa. Jo no l’entenc territorial, sinó lingüística: formada pel conjunt de blogs en català, siguin d’on siguin i els escrigui qui els escrigui, independentment dels seus orígens, ideals o objectius. És un gran calaix, una bona picossada de la blogosfera general, perquè hi caben milers de blogs.
Jo crec més en la compartició d’espais i de projectes (blogs col·laboratius, empreses o projectes mancomunats) i en l’agrupació temàtica dels blogs, just els dos darrers punts d’aquell article.
Sempre penso que Internet ens ha permès obrir la finestra al món, sense distàncies, i ens hem acabat ajuntant amb el veí de casa. Condició humana!"
És el camí que està fent la Catosfera. Un camí de retorn. Després dels particulars viatges a Ítaca que hem fet molts blogaires tornem a recollir-nos en el caliu de ca nostra.
Sembla clar que aquest no pot ser el camí. I jo apunto una solució vers la catosfera temàtica o la catosfera compartida. La catosfera no està exhaurida, ni de bon tros, però calen solucions imaginatives, propostes originals, si més no quan un blog ha acabat esdevenint un format més que un contingut per ell mateix.
11 comentaris:
D'acord amb la teva anàlisi final. L'estil de Blocs de llibres és el bo: una catosfera temàtica.
Però hi ha casos especials: Tu sol ja formes una paremiosfera! (o pamiosfera)
Perdó, Blocs de lletres, és.
A mi això de la catosfera em sembla mol curiós, perquè nomes es refereix als blogs escrits en català. Dons jo em considero Català però el meu blog es en Castellà, Per que no conto dintre de Catalunya?
Puigmalet, hi ha moltes esferes temàtiques. Només dins Tradiblogs ja en trobes un bon grapat.
Has de cercar iguals i formar la lexicografesfera. :-)
Super Coco, és l'etern debat de què forma part de la literatura catalana: obres escrites en català.
Altres obres fetes als Països Catalans en altres llengües no s'hi inscriu pas, sinó que formarà part de la literatura de la llengua que faci servir. de la mateixa manera que si algú des de Mèxic o des d'on sigui escriu en català, allò també és literatura catalana.
Catosfera, no és l'agrupació de blogs fets a Catalunya, sinó el conjunt de blogs escrits en català.
De la mateixa manera que si vols un domini .CAT, el teu web haurà de ternir versió catalana indefectiblement.
Hi ha altres agrupacions possibles, com ara una hipotètica blogosfera catalana, blogosferes hispanes i tantes altres com vulguem crear i imaginar.
Però cadascuna té les seves claus de creació i la catosfera, històricament, serveix per denominar els blogs escrits en català, siguin d'on siguin. Però en català.
Ahora si que he flipado. Me estas diciendo que si quisiera hacerme un dominio .cat tendria que escribir olbigatoriamente en catalan?. A eso si que se le puede llamar discriminación linguistica, y encima en internet que se supone que es la tierra de las libertades. Lo de la catosfera, lo entiendo, no lo comparto, pero lo entiendo ahora, lo del dominio no tiene ningún sentido, ya que yo puedo ser catalán pero expresarme mejor en castellano y por lo tanto preferirlo como lengua vehicular escrita para mi blog.
Bueno, tampoco vamos a solucionar nada no?
El domini punt cat és un domini lingüístic i no pas territorial. Si no vols escriure en català no té sentit que demanis un domini .cat.
És com si algun dia aproven el domini .xxx i no hi vols posar contingut pornogràfic! O que vulguis un domini .edu i no siguis cap centre educatiu.
Cada domini serveix per al que serveix.
Ho has explicat clar i català. Que tothom sàpiga que les úniques webs sobre gats que hi ha al .cat són escrites en català. Si n'hi ha.
Per cert, que lleig això de "lexicograesfera"...
Lleig de debò, puigmalet, però és el que hi ha. A veure si te n'empesques una de mllor (i de més maca) :-)
Això d'acabar apropant-nos o redescobrint el veí del costat no és tan estrany. Pot semblar paradoxal, al principi, quan ho compares amb la retòrica de la Internet Global, però en realitat, si entenem que Internet és una tecnologia de connexió entre persones, el més freqüent és que tinguem més a connectar amb gent que ens entengui millor i amb qui compartim més.
Quan, fa anys, treballava investigant el món social i la cultura dels xats, em trobava precisament amb això: malgrat les retòriques més globalitzadores, descorporificadores i ciberpunks, les primeres preguntes que es feien a un desconegut eren:
D'on ets?
Quants anys tens?
Les preguntes de situació fonamentals.
Crec que la "Catosfera" és una feliç ocurrència, perquè reflecteix un moviment que sociocultural real. I això comprèn qüestions identitàries, lingüístiques, polítiques, etc. Però, per sobre d'això, en definitiva, és la veu conjunta d'un col·lectiu proper, d'un lloc on tots en som veïns. I per això mateix, ni està cansada ni exhaurida ni res d'això.
Joan.
Ah! i Gràcies per l'enllaç. Technorati haurà perdut credibilitat, però mai està de més tenir-hi una valoració un pél millor :)
Potser sí que és condició humana, però és una llàstima.
Més tenint en compte que l'univers territorial .CAT (encara que diguin que els territoris no parlen llengües) és força pròxim.
Jo penso que s'ha d'aprofitar tot i estar obert a coneixences atemporals i distants.
Mira, sense anar més lluny, he contactat amb gent de Suïssa, de Rússia, d'Itàlia, d'Andorra, d'Alacant o de les Illes, entre molts llocs prou diversos.
Coincidir amb algun interès a través de la xarxa tampoc ha de portar al fet que vulguis conèixer aquella persona. Potser no et caldrà mai.
Però potser, en un moment determinat, tot s'alinearà prou bé per concertar una trobada.
Mira, tinc un blog compartit amb tres persones més: una del Prat de Llobregat, una altra del Pla de sant Tirs, a l'alt Urgell, i una altra d'Andorra.
I ens ha vingut bé conèixer-nos i ja ens hem desvirtualitzat, com es diu ara. Bé, jo encara he de conèixer el company d'Andorra.
I també vaig contactar amb una persona de Suïssa, que casualment és de Barcelona i suposo que també ens acabarem coneixent perquè hi ha interès en fer alguna cosa conjunta fora de la xarxa.
No dic que estigui malament això de fer esferes locals. Però em sobta o em fa pensar.
Però cada cas és cada cas, és clar.
Publica un comentari a l'entrada