Ah! Més idees: Voldria fer una mena de Refranyer ideològic, amb un recull dels refranys que més m'han agradat i com els interpreto. Una mena de recull dels 'best' del refranyer.
I en tinc un altre que puc fer servir per dedicatòria de llibre, tret del Refranyer de la Val d'Aran, de J. M. Bellmunt: "Qui a poc a poc va, lluny va".
Aquest fragment correspon al meu diari personal, del dilluns, 28 d'agost de 1995.
3 comentaris:
Víctor, ja veig que això de ser un pencaire no et ve pas de nou!
Noi, doncs, missió acabada, perquè ja n'hs fet de feina, ja....
Zel, res de missió acomplerta. Tot just començo ara. :-)
Carme, de vegades, si t'organitzes bé, dones una impressió de pencaire que tampoc és ben bé real. Jo en dic reciclar continguts i resulta molt efectiu.
Publica un comentari a l'entrada