Qui diu que la lingüística és avorrida?
Som un país de lletraferits, no ho podem pas negar. I sempre ens hem volgut empescar la manera de trobar-li la clau de volta a aquella frase o expressió.
Juguem amb les paraules des de la ludolingüística, des dels refranys, des de la televisió... o des de la ràdio.
Si l'encerto l'endevino, Bocamoll, Màrius Serra, Les 1001 dites...
Donen molt de joc, oi?
El penúltim exemple: les Farses fetes i refranys de l'altre dia de La Segona hora del Minoria absoluta de RAC1, amb una revisitació de refranys i frases fetes clàssiques, carrinclones, démodés, que han perdut actualitat i vigència. Fa pocs dies parlàvem de refranys estrafets. Fa pocs dies, també, Magdalena Ramon a IBWEB parlava de refranys actuals sobre tecnologia. I avui RAC1 sortia al carrer amb refranys inventats, refranys impossibles perquè la gent els trobés un significat.
Si voleu riure una estona, us recomano d'escoltar-lo des del podcast del programa, en format mp3. I si us animeu, podeu deixar algun missatge en el blog del programa.
Blog personal de Víctor Pàmies i Riudor. En aquest diari pretenc fer la meva aportació a partir dels següents temes principals: l'actualitat de la llengua catalana; l'actualitat a Vallromanes, el meu poble; les meves lectures; llocs webs d'interès, i la paremiologia. Encara que finalment, acabaré parlant d'aquelles coses que em preocupen o que se m'acuden a cada moment.
3 comentaris:
Això d'estrafets sona a restrenyits...
Més conya ens cal, encara, amb tanta tonteria de crisi!
No serà perquè sigui cacofònic. A més, si tu t'inventes un paraulot com "Gazophylacium", trobar-li pegues a estrafet... no sé, no sé. ;-)
En demanes massa. Sóc un principianta. Però m'he adonat que aquesta llengua és divertida. El finès és una llengua amb tantes possibilitats, també. I una llengua difícil. Com euskara.
Publica un comentari a l'entrada