Però així ho heu triat els qui heu participat!
dimarts, 12 d’octubre del 2010
El Top 100: Els cent primers classificats, amb percentatge d'ús
Però així ho heu triat els qui heu participat!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Però així ho heu triat els qui heu participat!
18 comentaris:
Llàstima la que es va quedar en lloc 11, és molt certa!!
Encara n'hi ha algun dels que vaig dir que no surten ni al Top 100, però tots els que hi surten són ben coneguts.
De fet jo els coneixia tots amb només dues excepcions, el nº 41 i el nº 70.
P.S.: Just en aquest moment comences a parlar per la ràdio, així que paro d'escriure i t'escolto atentament! ;-)
En Mc, em guanya per una, jo les coneixia totes menys tres: 57, 61 i 70.
Enhorabona per la feina feta Víctor!
Molt bé! Jo ja no recordo quins refranys vaig proposar! Molt bona feina, Pàmies ;)
Ostres... ara jo no me'n recordo quins vaig dir!! I no puc veure si els meus 10 són entre aquests 100... Sóc un desastre!! :-))
Em fa gràcia aquest "De moliner mudaràs i de lladre no t'escaparàs"... au, ja s'ha acabat allò de dir "Aunque la mona se vista de seda..." ;-)))
Víctor, com ja et vaig dir, és una molt bona feina. Del 100 que ens has deixat, tinc el goig de veure-hi uns quants dels meus. Els altres, gairebé, puc dir que els conec tots. Deu ser l’edat, és clar.
Una abraçada des de Sinera, amb pluja i venteguera.
Em sorprèn que tots en reconeguem la majoria. Deu ser que els tenim ben interioritzats, perquè no sóc conscient d'emprar-los en el dia a dia.
La onzena me la sento tan meva!!
Bé, pels vostres comentaris veig que són ben pocs els que no coneixíeu. Son, per tant, força populars i usats, oi?
McAbeu, aquests dos que esmentes són molt típics al País Valencià. Però molt, molt. Et cal fer excursions cap al sud! :-)
Carme, em sorprèn que no coneguis el de la maroma de barco i el de les sendes velles! El que passa és que jo jugo amb avantatge, perquè tots em sonen.
I ja veig que el De porc i de senyor se n'ha de venir de mena era un bon candidat per desbancar algun altre del Top ten. Potser en una nova reedició de l'estudi hagi guanyat presència.
Gràcies a tots pels vostres comentaris. M'ajuden a conèixer de primera mà la situació actual dels refranys a casa nostra.
Jo en coneixo la gran majoria, però no tots (ara no me’n recordo quins he vist que no coneixia). Aquest de “De porc i de senyor se n’ha de venir de mena” el coneixia, tot i que, contrariament al que han dit algunes persones, mai no m’ha agradat gens ni mica; el trobo molt classista. O no l’entec bé?
Shaudin
Víctor,
T'esmento al meu blog i dono l¡enllaç del teu. Jo he fet un post de Dites i Refranys que vaig sentir dir a la meva mare mentre la vaig tenir.
Si et sembla, fes-hi un cop d'ull i també els teus lectors, és clar.
Gràcies per inspirar-me!
Per molts anys, Víctor, Felicitats i llarga vida!
Shaudin, els refranys reflecteixen una societat antiga. Poques vegades podem estar d'acord amb el que representa pel que fa a la forma. Cal anar al contingut, al fons, a l'esència. I aquest té un missatge interessant.
Glòria, gràcies per l'esment i per compartir els teus refranys amb nosaltres. No ens dius d'on són la teva mare i àvia. A mi, personalment, m'interessa molt per poder determinar i localitzar les dites.
Mortadel·la, només mostro el que m'heu fet arribar generosament tots vosaltres!
Shaudin ha dit: 'Aquest de “De porc i de senyor se n’ha de venir de mena” el coneixia, tot i que, contrariament al que han dit algunes persones, mai no m’ha agradat gens ni mica; el trobo molt classista. O no l’entec bé?'
Deu ser la manera com s'interpreta. Jo al contrari, entenc que no són els diners o el naixement, ni tan sols els estudis, allò que fan d'una persona un 'senyor' o una 'senyora'. He conegut gent molt senzilla que era molt 'senyora' i també he conegut gent molt rica i amb títols universitaris que eren molt 'porcs'.
Mercè
El 83 (n'hi ha per llogar-hi cadires) i el 94 (fer Pasqua abans de Rams) són refranys? Si ho són, ara m'adono que no sé distingir entre una frase feta --que és el que jo pensava que eren-- i un refrany!
Mercè, el 83 i el 94 són frases fetes. Jo demanava "refranys", però en cap moment vaig especificar ni delimitar semànticament el terme. Volia fer-ho fàcil. Feu-me arribar el que us vingui al cap.
Perquè, ja posats: refranys o proverbis? Són tot refranys? Hi ha citacions? O apotegmes? O màximes? O sentències?
Es fa difícil concretar. I amb molt criteri, la majoria de participants m'heu fet arribar majoritàriament refranys. :-)
Una iniciativa molt interessant (a més m'ha permès descobrir el blog).
Una pregunta: es poden considerar realment diferents el 25 i el 36?
Natxo, els refranys referits a l'allargament del dia són tot un cicle interminable, que va d'un solstici a l'altre i sant tornem-hi. Això vol dir que hi ha moltíssims refranys que hi fan referència a partir de diferents dadtes del calendari: Per Santa Llúcia, un salt de puça; Per Sant Esteve, un salt de llebre; per Nadal, un pas de pardal; Per Ninou un pas de bou; Per Reis, és ruc qui no ho coneix; Per la Mare de Déu d'agost, a les set ja és fosc...
És un cicle molt complet i recurrent, però són parèmies diferents.
Hi ha gent que les encadena. Algunes, no totes. Algú en diu una en concret, o una altra. He optat per entrar-les diferenciades (sumades tampoc arribaven al Top 10) segons la primera que em deia l'informant.
I és que de vegades un mateix informant en podia dir dos o tres diferenciades i les he entrat com refranys diferents.
Publica un comentari a l'entrada