Blog personal de Víctor Pàmies i Riudor. En aquest diari pretenc fer la meva aportació a partir dels següents temes principals: l'actualitat de la llengua catalana; l'actualitat a Vallromanes, el meu poble; les meves lectures; llocs webs d'interès, i la paremiologia. Encara que finalment, acabaré parlant d'aquelles coses que em preocupen o que se m'acuden a cada moment.
diumenge, 24 d’octubre del 2010
L'índex del Top ten de refranys catalans
Per facilitar-vos la consulta de totes les entrades sobre el Top ten dels refranys catalans, he fet un índex on hi he ordenat totes les entrades referides, com si es tractés de l'índex d'un llibre.
A partir d'ara, també, si cliqueu la imatge del logo de l'estudi us adreçaré a aquest índex i no com fins ara, que anàveu a la primera entrada on iniciava la crida.
Espero que us resulti útil!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
Fantàstic i molt útil! Ets un crack!
Amb permís de la CRISTINA, em declaro admiradora teva ;-))
Tu creus que és possible aprendre a organitzar-se com tu ho fas o s'ha de néixer amb una predisposició especial? :-))
Sí, sí, com diu la CARME... ets un crack!!
Fas molt bona feina i la fas molt ben feta.
I jo també n'estic convençut que ets un crack, però no sé si dir-t'ho que al final no passaràs per la porta. ;-D
Assumpe fa temps que el Victor ja no es només el meu marit,el
com parteixo amb el Puigmalet i cada vegada amb més gent que com jo l'estimen i pensen com jo que és un crak.
Et diré la seva recepte:
-tonelades i tonelades de passió pel que fa.
-Constància i treball
-poques hores de son i
-sentit de l'humor
això ho posses al forn uns 15 o 20 anys i no li cal llevat que ja puja sol :.)
Salutacions cordials
Cristina
http://www.guionmental.es
Sort que la Cristina no és gelosa (com a mínim amb el Puigmalet no m'ho sembla) :-)
Aplico tant com puc els coneixements adquirits durant el temps que vaig fer Coaching amb el bon amic Jesús Cosido. I els anteriors que havia après de tècniques d'estudi, que em van servir per aprovar unes oposicions a la Generalitat i superar sense gaire entrebancs una carrera universitària.
I seny i ordre.
De tot el que faig i visc en trec bons ensenyaments que després intento aplicar en les coses que faig. I per sort he tingut bons mestres en aquesta vida. :-)
Quanta feina i que ben feta! Enhorabona!
Com a premi de consolació et deixo aquest petit refrany:
" Octubre sense fred,
poca neu al teuladet"
Hehehe d'acord, CRISTINA, però si començo a preparar la recepta ARA, suposant que vagi rapidet, tardaré 15 anys (sinó són 20!) o sigui que en tindré 63... Bé... potser encara em servirà per alguna cosa :-))
De totes formes... si ja "de fàbrica" no tinc massa seny i ni gens d'ordre, em sembla que no tinc massa bons ingredients per aquesta recepta ;-))
En tot cas, m'ho passo bé amb comentaris així, això segur!! :-DD
Que ben endreçat! gràcies aixi es pot resseguir millor el procés fins el top ten final
Jo tampoc sóc gelós, Cristina. Per sort per a tu el tros del Parèmies que més admiro és allò que té dins de la testa (i alguna lleixa de la biblioteca, probablement). Salutacions cordialíssimes :)
Publica un comentari a l'entrada