Parèmia: Qui no vulgui pols que no vagi a l'era.Variants: Si no vols pols no vagis a l’era.
Percentatge: 404 informants de 1.205 (33,5%).
Explicació: Qui vulgui tranquil·litat, que no cerqui complicacions (Perramon 1979).
Fonts: Ros (1733) - Galiana (1767) - D. J. A. X. y F. (1831) - Figuera (1840) - D & M (1847) - Ferrer (1854) - Saura (1878) - Pepratx (1880) - Bergnes (1882) - Llagostera (1883) - Escrig-Llombart (1887-1891) - Labèrnia (1888) - Martí Gadea (1891) - Bulbena (1900) - Font (1900) - Aladern (1904-06) - Pastor (1910) - Farnés (1913) - Bergós (1916) - Camps (1918) - Amades (1951).
Equivalents:
- Area vitetur, si aspergi pulvere nonvis [LL] (Font 1900)
- Chi ha paura, non vada alla guerra [IT]
- Ir por lana y salir trasquilado [ES] (Balbastre 1977)
- No da paso seguro quien corre por el muro [ES] (Yriarte 1774)
- No pasa seguro quien corre por el muro [ES]
- Quand on a peur du loup, il ne faut pas aller au bois [FR]
- Qui craint les feuilles, n'aille pas au bois [FR]
- Qui damnum refugit, belli infortunia vitet [LL] (F.V. y M. B. 1841)
- Qui no vol veure llàstimes, no vaja a la guerra [CA]
- Quien no quiera polvo que no vaya a la era [ES]
- Quien no quiere ver lástimas, no vaya á la guerra [ES] (D. J. A. X. y F. 1831) - (Figuera 1840) - (F.V. y M.B. 1841) - (D & M 1847) - (Ferrer 1854) - (Saura 1878) - (Escrig-Llombart 1887-91) - (Labèrnia 1888)
- Sempre val més rodejar que en aigua ofegar [CA]
- Va el ruido con el martillo [ES] (saura 1878)
Nota: Per a identificar les fonts bibliogràfiques podeu acudir a l'apartat de bibliografia del Refranyer català-castellà, on hi trobareu la majoria. El codi correspon al cognom de l'autor i l'any de l'obra.
És un proverbi d'ús estès general a tot el territori, que trobem en la majoria de repertoris lexicogràfics des del s. XVIII.
No us oblideu de seguir les pistes que l'amic McAbeu us ofereix al blog Xarel-10!
37 comentaris:
Vaja, un refrany molt significatiu per ser el primer, encara més en els nostres temps; aquesta classificació em mou a entrar en interpretacions psicològiques sobre el col·lectiu, però les deixarem per a més endavant.
Realment, són mals temps per anar a 'l'era', veient el pa que s'hi dóna a les moltes 'eres' de la rodalia política.
Doncs ja hem acabat la feina, al menys per part meva que a tu encara te'n queda, i t'he de dir que ha estat realment un plaer poder col·laborar amb tu en aquest gran esdeveniment.
Per cert, saps que vam pensar que aquest últim jeroglífic era tan enrevessat que ningú el trobaria?. Doncs si passes pel meu blog veuràs que ens vam equivocar. :-))
Júlia, em comentava el Ramon Solsona que era sorprenent que hagués sortit aquest primer, perquè molta gent no sap ja què és una 'era'. Però la fraseologia de les llengües ja ho té aquestes coses. També diem net com una patena i pocs saben què és una 'patena'.
L'era política, sembla més un circ que una era, malauradament.
Mac!, ja ho vaig veure ahir que l'Assumpta l'endevinava, encara que no endevinava el joc de paraules que ens va portar a mostrar aquella imatge: pols+era=qui no vulgui pols que no vagi a l'era.
La pròxima vegada els ho haurem de posar méééééééééééés complicadet. :-)
Gràcies, Mac. Ha estat magnífic poder comptar amb el teu ajut i bon humor!
realment molt conegura, però possiblement no hagués apostat per aquesta. MOlta gent d'ar ano sap el qeu és una era, és veritat, ni un patena. Les frases fetes tenen aquestes coses. Possiblement hi hagi gent jove que tampoc entengui l'expressió "estirar de la cadena", quan el que es prem és un botó.
MOLTES, MOLTES, MOLTES FELICITATS PER LA FEINA BEN FETA!! ;-)))
Us vull felicitar a tots dos, de veritat que ha estat interessantíssim i divertit al mateix temps :-DD
Una bona sorpresa... Mai hauria apostat per aquest refrany...
M'agrada, sobretot, les versions en d'altres llengües que poses.
Només t'ha faltat penjar l'apunt final a les 10 h. i 10 m. del 10/10/10... però bé, ningú és perfecte.
Ara el que volem veure és publicat un bon estudi del Top Ten sobre les varietats lingüístiques i quins top tens tenen i altres galindaines per l'estil.
Una abraçada i gràcies per fer-ho en comptagotes. Fins demà a RAC1 a les 10 h. i 10 m.!
Vaja, sí que era complicadet el jeroglífic de la pols-era...
Jo tampoc pensava que podia ser tan conegut aquest...
Felicitats per tot Víctor!
Era sorprenent o no el primer? Doncs segur que molts dels que heu vingut a comentar per aquí el vau enviar! Per estadística, un de cada tres. :-)
A més té un format que fa que el que sigui intel·ligible és l'estructura: Si no en vols, no hi vagis!
Sigui pols de l'era, o bufes en una batussa, o retrets en una discussió.
Penso que això és el que el fa tan popular: no cal saber què és una era! Però saps que si no vols rebre millor que no t'hi deixis caure.
Galderich, a RAC1 és el dia 12, dimarts. Aprofito que és festa per deixar-m'hi caure. Però no patiu, que ja us aniré oferint els talls, com sempre!!
I sí, queda molta teca per tallar d'això del Top ten. Moltíssima. Això només era la punta de l'iceberg, l'inici de tot plegat.
Gràcies a tots per seguir-lo amb tant d'interès!
L'enhorabona per fer-nos-ho passar tan bé amb els resultats i, està clar, per la magnífica tasca de recopilació.
M'agradaria afegir al que dieu sobre expressions on hi intervenen paraules que poden ser, sobretot per a la gent jove, desconegudes, que també es perden molt les locucions, expressions, símils... propis de la nostra inqüestionable i ancestral educació judeo-cristiana: Tenir més anys que Matussalem, ser alt com un Sant Pau, fer com Sant Tomàs, ser un Judes, quina creu!, treure el Sant Crist gros al carrer (aquesta darrera la trobo genial!), etc., etc., i això és degut, indubtablement, al desconeixement de la Història Sagrada que els que tenim una certa edat ens explicaven a l'escola.
Els meus fills no han rebut educació religiosa, però tot i així els vaig comprar, quan eren petits, una preciosa Bíblia infantil il·lustrada per la Carme Solé i Vendrell perquè creia, i continuo creient, que l'havien de conèixer, i tots dos se la van anar llegint perquè moltes vegades em feien preguntes refernts als diversos passatges que al llibre s'hi explicaven.
Assur, no saben l'origen d'aquestes expressions, però les fan servir. Alt com un sant Pau se segueix dient.
És normal que canviïn les frases fetes, que s'adaptin als nous temps i als nous referents.
També desapareixen molts referents a la societat rural i agrícola on van néixer moltes d'aquestes expressions.
Això també es veu en les comparances. El blanc, el negre, el brut... ara tenim altres comparatius més pròxims, sense haver de recórrer als més clàssics o al ric i divertit vocabulari del Chiquito de la Calzada.
Els catalans som la polla. El número 1 és una dita de retret, alliçonadora, amb un punt d'amenaça fins i tot. Després d'aquesta hi va un 'jo ja t'ho havia dit'. Ains...
Mira, ara em sento original, ja que aquesta la va dir un de cada tres participants, i a mi no em va sortir. És clar que, vaig dir-ne algunes de poc comuns perquè amb els amics sempre les diem i les tinc al cap, però bé, és digne guanyador aquest refrany. Qui sap, potser la gent la posava pensant en tu i en la feinada que tindries a recopilar tota aquesta informació...
Xexu, les dites poc repetides, sobretot les que només m'ha dit una persona, em serveixen també moltíssim. Tenen aquell punt d'originalitat, fins i tot pot haver-hi algun indici de fraseologia molt més moderna o reduïda a alguns àmbits personals molt concrets.
La majoria de refranys són alliçonadors. Sobretot els de caire proverbial. Per això als primers reculls de refranys també se'ls dia els petits evangelis.
Molts d'aquests ensenyaments han caigut en desús. Molts d'altres eren terribles. I encara es diuen. Aquest és un tema apassionant. Jo parlo de la paremiologia psicològica i dóna moltes pistes interessantíssimes!
He revisat els que et vaig enviar i 5 dels 10 es troben al top-10, ja veig que no sóc molt original. Però jo sí que sé el que és una era i una patena.
Moltes felicitats, Víctor, per la feinada! I si això només és la punta de l'iceberg, tindrem més oportunitats de felicitar-te a risc de fer-nos pesats...
Segur que hi ha moltes més dades que us interessaran, Allau. O no voldreu saber els que vénen darrera d'aquests 10? N'hi ha un fum de conegudíssims. O els primers 100?
Mira, per exemple, el que fa 100 és "Ja pots xiular si l'ase no vol beure", que l'han dit 21 persones, justet un 1,7%
I saps perquè ha acabat tan ben situat aquest de l'era? Perquè és comú a molts territoris de parla catalana i tot ha anat sumant.
Felicitats! ara bé que aquest refrany sigui el number one diu molt dels temps actuals ...em recorda allò de qui vulgui peix que es mulli el cul
Hola, Víctor !!
Felicitats per tota la tasca que s’ha fet. Com dius, això només és la punta de l’ iceberg. Tots el refranys del Top Ten els tinc molt present i els he sentit en moltes ocasions però, a part del 9, jo te’n vaig enviar d’altres.
Trobo molt encertat aquest primer del Top, doncs hi ha una gran veritat dins aquesta frase. Jo ja tinc una certa edat per a saber el significat de “l’ era” però no és el més important en aquesta qüestió.
Buff...!! les eres. Potser, millor, primer observar si ens convé posar-nos a separar el gra de la palla, no sigui que ens emboiri la polseguera.
Una abraçada, com sempre, des de Sinera.
Parèmies,
Arran del que diu l'Assur apunta aquesta parèmia que diuen els meus alumnes:
"Plorava com una magdalena" (no Santa Magdalena). Quan els vaig preguntar què significava tots tenien clar que feia referència als regalims de la llet una vegada l'hem sucada, la magdalena! ;-)
Elvira, Maria Consol, gràcies pels vostres comentaris. Vivim els temps que ens toquen i hi intervenim com sabem, com volem i com ens deixen. I això la llengua ho recull de molt diverses maneres.
Galderich, d'això dels regalims de les magdalenes se'n diu etimologia popular, com les ambulàncies de l'Espinàs i tants d'altres.
Mira, l'altre dia en parlava Ramon Solsona a la paraula del dia, sobre l'expressió a Can Seixanta. Hi ha moltíssimes explicacions possibles recollides. I ben segur que potser no en serà cap d'aquelles. Són etimologies populars. I és l'únic que tenim. És un compendi d'enginy popular interessantíssim!
Víctor, quina curiositat tenia per saber quins eren els 10 refranys. He anat seguint-los dia a dia i ara els he ficat al blog amb un enllaç, per a que els lectors puguen gaudir d'aquests pessics de saviesa popular.
Enhorabona per la teua gran tasca de recopilació i difusió. Com sempre... felicitacions.
http://bibliopoemes.blogspot.com/2010/10/top-ten-de-refranys-catalans-els-10.html
Besadetes i bona tardor
(XeXu, jo no!!!)
Hola Victor, ja hem pogut esbrinar els deu primers refranys. Jo ja no recordo quins et vaig enviar, però tots aquets els coneixia... Es curiós que molta gent s'estranya del de l'era, però a la Catalunya rural és d'allò més conegut i fins i tot, encara s'utilitza.
Felicitats per una feina ben feta.
M. Roser
Sàlvia, m'ha fet molta alegria saber que els teus lectors tindran un tast del Top ten de la teva mà: el teu és un refugi fantàstic per als refranys, que n'hi ha a dojo!
Estigues, però, pendent a la publicació de les dades específiques del País Valencià, que hi ha sorpreses!
M. Roser i és clar que a la Catalunya rural encara s'utilitza i es coneix. El que passa és que, demogràficament, aquesta Catalunya cada cop té menys pes. Però té una riquesa extraordinària que ens cal no perdre!
Potser sí que això de l'"era" sona a prehistòric, però jo també crec qeu és un bon candidat a ocupar el primer lloc. No m'ho esperava, però té lògica.
he trobat a faltar en el top ten per la mare de Déu d'agost a la set ja és fosc. ¿Potser si l'enquesta s'hagués portat a terme durant l'estiu enlloc de a la primavera, les dites del maig i el març estarien un xic més avall en el rànquing... ? Només és una reflexió,
De tota manera reitero que es tracta d'una gran feina. Espero amb delit els serrells de l'enquesta
Salvador... explica'ns aquesta lógica. A mi també m'ha sorprès!
Marià, això que planteges ja ho vaig pensar al seu moment. Vaig començar la recollida de dades al març i de fet durant el primer mes ja vaig recollir el 50% d'enquestes. Però apareixien també dites de juliol, d'agost, de Nadal... Les festes tenen molta presència i tradició en les nostres dites i la meteorologia és un dels temes principals de la paremiologia, amb estudis dedicats en exclusiva.
Per intentar evitar aquest "condicionament" demanava 10 refranys. Sabia que condicionats et podien sortir, 1, 2, 3 o potser algun refrany més. Però fer que la gent en pensés fins a deu feia que haguessin de regirar en el calaix de la memòria, allà on jo volia accedir. :-)
Víctor,
Enhorabona per la gran feina feta. A mi també m'ha sorprès el guanyador, i m'ha sorprès també no trobar-ne algun de concret entre els deu primers (veient la pista de'n McAbeu jo apostava pel pot petit i la confitura...)
Una abraçada!
No patiu que sortiran tots.
Després dels 10 primers faré una llista amb els primers 100.
I una llista dels que només han sortit un cop (allà n'hi ha un fum!!)
I els tops dialectals... i uns reculls temàtics que m'ha interessat ressaltar... Vaja que parlarem de refranys llargament!
Popularíssim fins a l'Extrem Sud on done fe que ho diuen els majors, ho diu els veïnat, ho diuen els fills, ho diu ma muller i ho diu son marit.
I sí sabem el que és una era siga per a aventar forment o per a estendre nyores: al centre d'Elx tenim el "Passeig de les Eres de Santa Llúcia" i a Guardamar tenim "l'Era del Fumador". I encara que sóc d'Elx faig faena a Guardamar i tinc casa en tots dos municipis.
Salut mestre i enhorabona!
Ara, és curiós que no haja eixit un de molt popular a l'Extrem Sud del País Valencià i que tothom coneix per aquí avall:
"Barcelona és bona si la bossa sona"
i et respondran
"Tant si sona com si no sona Barcelona sempre és bona"
La deia el meu avi, la deia l'àvia, la deia mon pare, la diu son fill i la coneix el meu...
La qual cosa demostra, com no podia ser d'una altra manera, que som un sol poble.
Des d'Elx i Guardamar
Joan-Carles, demà que publicaré la llista dels primers 100 classificats, hi trobaràs el de Barcelona en una posició llunyana als 10 primers: exactament al lloc 46.
I sí, per sort alguns encara recordem què són les eres. Què és una masia sense era?
Som un sol poble!, jo tampoc ho dubto pas.
FELICITATS PER TAN BONA FEINA!!!
Sempre és un plaer llegir-te...i des què vas penjar el vídeo de "Les postres" posar-li veu als teus escrits.
Salutacions des de les illes!
Enhorabona, Víctor.
A part de ser dolenta amb els refranys, sóc pèssima a l'hora aclarir-me amb el Compte de Google!
No hi ha manera...
Tard, però felicitat com cal!
Sobre aquest refrany: potser que me'l pengi a la capçalera del meu bloc.
Una abraçada!
Joana, hi ha molta veu meva repartida per la xarxa. Feia un programa de refranys (tots recollits a Un polsim de refranys), algunes altres entrevistes, alguna aparició a la tele... Sempre que puc intento difondre la tasca que faig. No tinc mànager i m'ho he de manegar jo mateix. :-)
Mortadel·la, et dóna problemes deixar comentaris a Blogger? Intentaré reduir una mica les mesures de seguretat, però llavors corro el perill de rebre massa spam.
Ja ho veig, ja. I pel que sembla, açò de parlar en públic, se te dóna força bé!.
Felicitacions, sr Pàmies.
Hola Víctor,
Felicitats per la gran feina feta.
Mereix el reconeixement de tota la comunitat lingüística. I t'ho haurien de pagar bé, perquè la feinada i els resultats s'ho mereixen.
Al meu post d'avui, jo et proposo una nova feina. En aquest cas, més lleugera, però creativa i important. Mira si et sembla vàlida...
Nous refranys per als nous temps que corren
Si ho proposes tu, potser et faran cas, i faràs una bona collita.
Si ho proposo jo, les meves propostes estan condemnades al fracàs.
A mi em llegeixen el Sani i mitja dotzena d'amics/gues...
No ho deixem pas tot només als teclats del Màrius Serra o als dels cocos del TERMCAT. Fem-los sana competència.
PS.
Recorda que m'agradaria assistir a la propera farra de l'Ateneu! Podrà ser?
Sani, gràcies.
Pagar bé? El que he rebut no té preu i no sabria posar preu al que, retornant-vos-ho, hauria de cobrar. Ja ho trobarem que s'acostuma a dir, no?
Si no vaig errat, em sembla que aquest plantejament dels nous refranys ja l'hem tingut alguna altra vegada, però ara mateix no recordo com ho vam tancar o abordar.
Jo en dic refranys estrafets i hi ha i hi ha hagut moltes iniciatives per jugar amb els refranys, per modificar-los, per actualitzar-los. Jugar. Crec que és el terme que no hem de perdre de vista.
Ja miraré de tornar a tocar el tema dels jocs amb els refranys més endavant, quan el Top ten em deixi una mica més de temps.
L'Ateneuesfera? Una farra? No, home no! Que són tertúlies moooooolt serioses. :-)
M'imagino que en convocaran alguna ben aviat. Ja hi pensaré. Em sembla que hi havia algú altre interessat a venir-hi també. Miraré de posar ordre als apunts i no oblidar-me'n aquest cop!
Publica un comentari a l'entrada